Una de les coses que diuen els professors de magisteri de la Universitat de València (UV) als seus estudiants, que cada any visiten el CEIP Attilio Bruschetti de Xàtiva, és: «veieu, no heu d’anar-vos-en al País Basc ni a Barcelona per veure una escola ‘viva i activa’, la teniu ací al costat!», expliquen orgulloses les mestres de l’equip directiu de l’‘Attilio’ que atenen estes visites una rere l’altra. L’escola fa uns quatre anys que s’ha embarcat en un procés de transformació del seu model educatiu cap a una metodologia innovadora, que no beu de cap corrent concret, sinó que tria i remena el què millor els funciona per potenciar l’aprenentatge dels xiquets i xiquetes i promoure l’equitat i la inclusió al centre.
La transformació està sent tant important que ha despertat moltes mirades. L’escola està en contacte amb la Conselleria d’Educació i té tot el seu suport —encara que no sempre «tot el suport econòmic que voldríem», diuen les mestres. També la Universitat de València i la Universitat de Barcelona (UB), des dels departaments de Didàctica de les Ciències; Didàctica de la Llengua i la Literatura que promou el treball sense llibres de text; i la càtedra de neuroeducació del doctor David Bueno, han engegat enguany una investigació conjunta sobre els entorns de Disseny Universal d’Aprenentatges (DUA), que s’estan aplicant a l’escola. «No ens estem inventant res» diuen des de la direcció, «estem fent el que ja fa anys que es fa a Finlàndia, o a Reggio Emilia a Itàlia».
Algunes mestres del centre també participen puntualment donant classes de Magisteri a la UV. De fet, la curiositat professional per veure com està funcionant el centre és tal, que cada any el visiten professionals d’una vintena d’escoles valencianes, i enguany ho ha demanat també el claustre d’un centre de Palma. Per gestionar totes estes visites, l’escola ha decidit concentrar-les en una sola jornada de portes obertes exclusiva per a professionals que celebraran a començaments d’any.
D’altra banda, la direcció ha participat este 2 de novembre en unes jornades online organitzades per la Conselleria d’Educació, en les quals les mestres de la direcció van protagonitzar una exposició i una taula rodona per a més de mil persones inscrites.
Gran expectació
Però, què està fent esta escola que està aixecant tanta expectació? En diuen «escola viva i activa» i, segons detallen en el seu projecte educatiu, és «una concepció humanista de l’educació amb la innovació i la inclusió (DUA) com a eixos vertebradors». I això, a nivell pràctic es traduïx en que, entre d’altres intervencions, les aules s’organitzen per ambients DUA, la qual cosa significa que s’eliminen les barreres físiques —taules i cadires en el sentit clàssic de l’escola—, es fan propostes curriculars que es treballen individualment o en grup i que els alumnes poden moure’s lliurement entre estes; però també que l’entorn acollidor va de la mà d’un acompanyament emocional per part dels mestres i de la cura de l’ús d’un llenguatge no sexista, no racista, no violent i inclusiu.
«No n’hi ha prou en un muntar un entorn Ikea», expliquen des de l’equip directiu, «el tutor ha de saber acompanyar els alumnes, resoldre els conflictes d’una manera respectuosa i donar diverses opcions per a la comprensió. Estem aplicant l’agenda 2030». Es referixen a la de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible, amb els objectius d’erradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic i que inclou objectius per a l’educació.
La curiositat com a base
Les aules s’han transformat en Cosmos, Biblioteca, Mass media, Cos i Moviment, Música i Dansa; i els xiquets i xiquetes, acompanyats dels seus metres, trien cada dia en quin ambient aniran dins de la seua comunitat, i en quin ordre passaran per totes les propostes de treball. «Veuen tot el currículum, però l’ordre i la manera en què hi passem no té res a veure en seguir uns llibres de text», ja que l’escola no en fa servir, comenten les mestres de l’equip directiu. Això promou, continuen des de l’escola, «l’autoorganització, la responsabilitat i també un aprenentatge més ric que confia en la curiositat i els interessos dels alumnes».
La manca de llibres de text, destaquen les mestres de direcció, no vol dir que a l’Attilio no es facen servir llibres. Els alumnes tenen a la seua disposició tot tipus de novel·les, llibres infantils, llibres de referència i revistes amb els que treballen. A més, cada alumne té un diari en el que registren i fan una valoració quotidiana dels espais, les propostes de treball, el què han fet.
Això, subratllen les mestres, els servix d’autoavaluació a l’alumnat però també a elles. Els xiquets i xiquetes, durant tota l’escolarització, només han de portar a l’escola una bossa amb una cantimplora i una carmanyola amb l’esmorzar. Tota la resta del material és de l’escola, i s’ha de cuidar, «perquè és de tots», acaben les docents.
Així, es tracta d’una educació democràtica i cívica que els fa responsables de les seues decisions, segueixen les mestres. Per exemple, quan tenen un conflicte entre alumnes, estos han d’escriure un «sol·licita», de manera que reflexionen sobre què ha passat i es comprometen a solucionar-ho i a assumir les conseqüències que ells mateixos preveuen.
De fet, al contrari del què es puga pensar, no és una escola sense normes, la metodologia es basa en la llibertat i el criteri dels xiquets i xiquetes però no es tracta de fomentar el llibertinatge, el centre té unes normes de respecte i convivència molt estrictes i conegudes per a tots.
D’altra banda, per seguir els ritmes de desenvolupament de cadascú, i educar en la cooperació i l’ajuda al més xicotet, etc, s’unixen xiquets i xiquetes de diverses edats. Els alumnes s’organitzen per «grups de referència, el que correspondria als cursos, però el treball majoritari es fa per comunitats en les que s’unixen, en general, dos grups». Es tracta d’una pràctica que està àmpliament reconeguda entre els professionals de l’educació i la neuroeducació.
Per tot açò, el CEIP Attilio Bruschetti —conjuntament amb l’Escola Pública Mendigoiti de Pamplona i el CEIP Rosa dels vents de Mallorca—, ha guanyat recentment una de les beques del Ministeri d’Educació per a l’agrupació de centres, per desenvolupar la seua metodologia «viva i activa» conjuntament.
Des de la direcció de l’escola, destaquen que treballen des de fa anys amb estes dues escoles, i també amb el CEIP Octavio Paz de Barcelona per fer comunitat, ajudar-se i intercanviar informació curricular, idees que els funcionen. «Sense la nostra comunitat educativa (les famílies, l’AFA, el consell escolar, les escoles amigues...) tot això no seria possible», conclouen des de direcció.
