El doble potencial creador de la literatura infantil i juvenil

La imatge és un instrument didàctic fonamental per a la comprensió i l’aprenentatge. Ens ajuda quan encara no sabem llegir, ja que una vegada entenem el relat mitjançant la il·lustració, volem saber què diuen també les paraules. A aquesta evidència, m’agrada afegir que la imatge suma en contingut, oferint coneixement i emoció a partir de la creativitat plàstica.

Sembla que la LIJ és la literatura que més creix en temps de crisi, i permet que les llibreries especialitzades es convertisquen en una mena de centres culturals infantils, a més d’encapçalar les llistes de vendes. A tot el potencial creador (per partida doble) d'aquesta eina de transmissió no li manquen ni les bones ni els bons escriptors, però, sobretot, compta amb nombrosos professionals de la imatge, que treballen per a oferir el millor dels resultats, perquè de l’hàbit dels infants i joves d'ara dependran els lectors del futur.

Moltes són les referents que trobem en la història de la literatura i de la LIJ en concret des que aparegueren els primers llibres amb imatges destinats al públic infantil i juvenil. Moltes són les autores amb les quals identifique la meua infància i a les quals dec el meu gust per la lectura i la meua professió vinculada a l’art, amb especial interés en la il·lustració. Pilarín Bayés, Viví Escrivá i Mila Boutan van ser grans precursores a les quals van seguir figures tan destacables com estimades, com ara Lourdes Bellver i María Montes. Gràcies a elles, generacions posteriors han gaudit d’altres noms, com són Ada García (més coneguda com a Ada Sinache), Ana Juan, Ana Miralles, Eli M. Rufat, Laura Pérez, Marta Antelo, Lydia Sánchez, Nathalie Ortega, Paulapé, Laura Castelló, Naranjalidad, Raquel Carrero i Aitana Carrasco, que es va iniciar a Mèxic per a després continuar la seua feina des de València, amb àlbums com ara Al país de l’olivera (Sembra, 2018). Autores més vinculades a altres disciplines com el còmic o els llibres de text també s’han apropat a la LIJ, com per exemple Cristina Durán amb La iaia de Rosa (Bromera, 2010) i Lliris Bou amb Ramir el boxejador (Andana, 2018).

Tot i que d’estils diferents i amb treballs clarament identificables per la versatilitat de les tècniques, l’ús del color o el traç, s’han dedicat a construir un camí que a hores d’ara continua, la qual cosa permet afirmar que —amb la distància generacional que les separa— totes elles formen part d’un tot que les recull sota la denominació d’autores valencianes. En les seues obres percebem un caràcter crític, obert i compromés l’objectiu del qual és educar des de la creativitat més progressista, tot ressaltant valors que contribueixen a la formació d’una societat futura equitativa i qualitativa.

Reprenc unes paraules que vaig assenyalar fa un temps en la meua habitual feroç defensa de la imatge i de la necessitat d’una base lectora des d’una edat molt primerenca: no tinguem por d’endinsar-nos en el meravellós món del llibre o l’àlbum il·lustrat perquè, com bé va dir Miguel Calatayud al I Saló de l'Àlbum Infantil Il·lustrat: "El bon àlbum és aquell que llig un adult i no li cau la cara de vergonya".

I recordem: les imatges no simplifiquen ni resumeixen allò que ens explica el text, sinó que són una lectura per elles mateixes.

*Article de la campanya "Fem visible la LIJ" de la Fundació Bromera.

Suscríbete para seguir leyendo