Una aula per a posar-se en la pell dels migrants

Prop de 4.000 alumnes hauran passat per l’Aula de Didàctica de la Diàspora durant poc més del seu primer any en funcionament. Així ho calcula la Conselleria d’Educació, que va crear este espai en març de 2022, pel que prompte farà 12 mesos que està en marxa. L’aula, ubicada a l’Escola de la Mar de Borriana, pretén ser una eina per al professorat, per a complementar el seu treball a classe i ajudar-los a explicar a l’alumnat el present i passat de les migracions en la Mediterrània, que ja s’ha convertit en la ruta migratòria més mortal del món. A més, també apropa la tasca de diverses ONG.

La ubicació no és casual, ja que al port de Borriana, on hi ha una xarxa local de voluntaris i ‘descansa’ la major part de la flota civil humanitària de la Mediterrània. En concret, estan els bucs de les espanyoles Open Arms i Salvamento Marítimo Humanitario, pero també les alemanyes Sea Watch, Sea Eye, Louise Michelle i SOS Humanity, entre altres.

Exposicions, materials, tallers i activitats és l’oferta a disposició dels centres per a abordar esta realitat social amb l’alumnat del tercer cicle de Primària, ESO, Batxillerat i FP, si bé la intenció és ampliar en un futur a la resta de Primària i, fins i tot, a Infantil. El curs passar es realitzaren els primers tallers a més de 1.000 alumnes d’una vintena de centres i per a este 2022-23 —ja amb l’oferta ampliada—, la conselleria detalla que s’han reservat un centenar de tallers en els quals es preveu rebre a 4.000 estudiants, amb pràcticament totes les reserves cobertes fins a juny.

L’oferta és de cinc tallers: un recorregut per l’entorn portuari per a explicar com són els rescats a la mar, també amb material gràfic i audiovisual; el joc «Diàspora Mediterrània», amb elements físics, tauletes i mòbils, per a mostrar els processos migratoris actuals, basat en històries reals de vida i una dinàmica per a adoptar el rol d’una persona migrant; el taller «Fake news, premsa i migracions» basat en els «Informes sense tòpics» de la Unió de Periodistes i CEAR, per analitzar notícies i descobrir si el tractament informatiu és correcte o una manipulació; el taller «Desigualtat i migracions», per a empatitzar amb les realitats migratòries i reflexionar sobre els privilegis, com el lloc de naixement, la classe social, el sexe...; i «Quina imatge tenim sobre les migracions actuals?», un taller que analitza la imatge estereotipada que es té sobre la migració i desmunta alguns mites.

Laia Pitarch és una de les docents que està a l’Aula, junt amb Marc Ferri, ambdós de Secundària, i explica que tota esta oferta educativa partix de la premissa que es tracta de la defensa dels drets humans. «Quan contem estes migracions forçoses, diguem que s’estan vulnerant i també donem a conéixer els drets concrets que té la infància», apunta.

Entre altres coses, expliquen les causes sociopolítiques i el paper de la Unió Europea. «Incidim en el fet que els països tenen causalitats, però també en què les persones es veuen obligades a migrar d’una manera no segura per a la seua integritat perquè no se’ls ha proporcionat un visat», afegix.

Adaptacions per a cada grup

Les dinàmiques sempre s’adapten segons el grup, a les necessitats i als seus interessos i les migracions s’expliquen «perquè puguen entendre’s, no només teòrica, sinó també amb dinàmiques i d’una manera més vivencial». «A vegades hem tallat el que teníem planificat perquè tenien un gran interés i han fet preguntes», explica. A voltes, inclús, les i els alumnes relaten experiències personals o familiars i el taller es convertix, així, també en un acompanyament. Normalment, els grups «participen d’una manera molt activa», reconeix la docent, i apunta que «el que més els sorprén es que es donen situacions d’injustícia tan clares». El mateix ha observat Sara Fita, professora de Geografia i Història a l’IES Jose Maria Parra d’Alzira, del qual l’alumnat de 3r d’ESO ha visitat l’Aula recentment. Este segon trimestre, entre les assignatures de Valencià i Geografia estudien les migracions, i van pensar completar la formació amb la visita a Borriana, en la qual van participar quasi un centenar d’estudiants. «Creus que coneixen el tema, però en realitat no i veuen que la injustícia és tan gran que pensen que no és real perquè no podien imaginar-s’ho», apunta sobre l’alumnat. «Ha sigut dur situar-se en la pell de les persones migrants en alguna de les dinàmiques», afirma.

«Vam plantejar un projecte en concret de la Mediterrània perquè és molt proper a nosaltres i la nostra realitat, i volíem aproximar a l’alumnat a la problemàtica de les persones en què conviuen. Ja havíem començat a treballar el tema i ens ha servit per a fer una xicoteta introducció i motivar a l’alumnat», afirma. «És impactant vore la consciència que han agafat», afegix. A més, la professora també valora que «persones especialitzades —com els docents de l’Aula— reforcen el que es diu a classe».

Sara Fita creu que el treball a l’aula és «precís». «Estem veient una violència política, un racisme i uns discursos d’odi que s’estan normalitzant», lamenta. Per això defensa que els centres educatius han de fer un «cordó democràtic», on tot l’alumnat —independentment del seu origen— «es veja de tu a tu».

Les aules didàctiques són un projecte d’innovació educativa de la Conselleria d’Educació, per a promoure l’aprenentatge amb tallers, rutes, visites i itineraris, de manera contextualitzada en els entorns propis de cada temàtica. Actualment, hi ha 7: la de Diàspora, la de Cultura Clàssica, a Sagunt; la de Joan Fuster, a Sueca; la dedicada a Carmelina Sánchez-Cutillas, a Altea; de Música d’arrel tradicional valenciana Salvadora Sancho de Xàtiva; la de Didín Puig, a Benimodo; i Enric Valor, ubicada a Castalla. S’ha anunciat també la creació d’una de Memòria Democràtica, que estarà a Sant Miquel dels Reis.

L’Aula Didàctica de la Diàspora Mediterrània oferix cinc tallers als centres educatius —un d’ells una visita al port on estan els vaixells de les ONG— i també ha organitzat la itinerància de l’exposició «Vinyetes Migrants», que recorre la relación entre còmics i migració entre la Guerra Civil i l’actualitat. Ara està en Borriana, i al març estarà al Centre del Carme de València.