Reportatge

Un ‘pòdcast’ des de classe: la ràdio escolar com a mitjà per a millorar el valencià

L’interés per la ràdio com a eina pedagògica augmenta als col·legis. Un total de 160 centres educatius i més de 14.000 alumnes participen en el projecte «L’escola fa ràdio», que torna després de dos cursos i millora la competència lingüística

Este dilluns, 13 de febrer, s’ha celebrat el Dia mundial de la ràdio i este curs, el 2022-23, un total de 160 centres educatius de tota la Comunitat Valenciana s’han sumat al projecte «L’escola fa ràdio» que impulsa la Conselleria d’Educació.

En total, segons dades del departament de Campanar, participen 488 docents i 14.387 alumnes, en un programa que torna després de dos cursos i que s’engloba dins d’«EcolART», junt amb l’Escola Dansa o l’Escola fa teatre, entre altres.

Actualment, la xifra d’alumnat s’ha multiplicat quasi per deu respecte a l’edició de 2019-2022 (1.310 estudiants) i el nombre de centres inscrits s’ha triplicat (eren 44).

Entre altres coses, «L’escola fa ràdio» pretén potenciar l’ús del valencià oral i escrit entre l’alumnat, en situacions comunicatives reals; familiaritzar als xiquets i xiquetes en el llenguatge radiofònic i el pòdcast; afavorir el treball cooperatiu i integrador, i incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’ensenyament.

Es tracta, a més, d’un projecte que ajuda a treballar sobre els mitjans de comunicació a l’aula, i que està lligat a l’expressió artística, amb una repercussió en la societat, afirmen des de la conselleria.

Un estudi al centre

El CEIP Les Arts de València és un dels centres de més d’un centenar de municipis que participa. En este cas, aposten per la ràdio des de 2017-18, com un projecte d’innovació educativa. Aleshores, formaren al professorat i compraren un equip, que continuen utilitzant en l’actualitat. Ara, a més, tenen un xicotet estudi, ja que van aprofitar la construcció del nou centre per a demanar-ho als arquitectes.

La directora de l’escola, Begoña Aparicio, explica a Levante-EMV que la ràdio —que graven en format de pòdcast— és «la veu del que fan totes les classes». Però, per què aposten per innovar amb ràdio, igual que fan amb altres projectes de robòtica o teatre? «La comunicació oral els fallava molt, sobretot en valencià, i vam pensar que l’alumnat aprendria més implicant-se, amb un ensenyament més significatiu i competencial».

Així, l’alumnat de tots els cursos prepara entrevistes; parla de cançons, esports o l’oratge; inventa una ràdio novel·la; locuta embarbussaments, frases fetes o acudits; i també parla dels seus idiomes materns o països d’origen, aprofitant la diversitat del centre.

Les professores que enguany coordinen el projecte són Núria Albelda, docent d’Educació Física i tutora de 4t B, i Raquel García, professora d’Anglès. Albelda apunta que la ràdio és «una eina molt útil perquè l’alumnat aplique els sabers que es treballen a l’aula». «És molt bonic i aprenen moltíssim i també és una manera de motivar-los», afegix.

Per a organitzar-se, al CEIP tenen una graella perquè els grups vagen passant per l’estudi per a gravar les diferents seccions, a les quals van afegint-se noves i que sempre se preparen prèviament, a classe. «Intentem que participen tots i totes de Primària i d’Infantil», tot i que en este últim cas reconeix que és «més complicat».

En concret, Raquel García detalla que tenen sessions dues vesprades a la setmana i després les mestres editen. «És molt important perquè treballem la competència lingüística, que és clau, i estan molt motivats», assegura. Enmanuel, de 4t B, diu que la ràdio li agrada molt perquè «és molt divertit i així parle valencià». El que més li agrada és preparar les preguntes per a fer entrevistes; i la seua companya, Gema, assegura que posar-se davant del micròfon li permet «expressar emocions i perdre la vergonya». Per a Rebeca, de 4t A, el més interessant és «parlar amb totes les persones i que després ens escolten». Quan ella va anar a la ràdio va treballar amb Álvaro, de la mateixa classe, amb qui va parlar del clima. «Jo llegia una part i ella una altra», apunta el xiquet.

Periodisme infantil

Un altre dels centres que fa ràdio des de diversos cursos i que aposta per este mitjà com a eina educativa és el CEIP La Serrería de València. En concret, des de 2016-17, quan ja tenien un estudi radiofònic propi i van participar en la xarxa «Ràdio Escola», d’Escola Valenciana, un projecte col·laboratiu per a compartir programes fets per l’alumnat.

Com en les Arts, a este centre la innovació educativa també és clau i apostaren per la ràdio per a revertir els resultats negatius que molts alumnes tenien en Valencià i per a impulsar la competència lingüística, bàsica en Primària, però «d’una manera molt més atractiva i innovadora», detallen.

«És així com Ràdio Serrería s’ha convertit en un aliat valuós que ens ha permés assolir el desenvolupament competencial de l’alumnat, des d’un enfocament globalitzador i significatiu del currículum tenint com a llengua vehicular el valencià», afirma José Pastor, mestre de Música.

Entre altres coses, s’han inspirat pel periodisme escolar que fomenta la filosofia Freinet. Com a beneficis, la ràdio motiva l’alumnat a documentar-se i redactar perquè els escolten altres persones; els ensenya a utilitzar la veu i expressar-se, a més d’ampliar vocabulari; potencia la creativitat, la participació i la cooperació; i desperta l’interés per la realitat que ens envolta, aprenent a analitzar-la i ser crítics. En este cas, al Serrería aposten per fer un magazín de 30 minuts i diferents espais, on l’alumnat fa la funció de productors, redactors, i presentadors.

«El que començà com una millora de la competència de la comunicació lingüística en Valencià, ara està integrat dins del Projecte Educatiu de Centre», afirma el mestre. Eixa és la força de la ràdio, diuen.

*Els centres educatius i institucions interessades en mostrar les seues activitats i projectes educatius en el suplement "Aula" de Levante-EMV poden enviar fotos i un text explicatiu a levante.aula@epi.es. El suplement escolar es publica cada dimecres en la versió de paper i digital del diari.