Literatura fantàstica per a joves o com imaginar el futur paraula a paraula

Una de les grans virtuts de la literatura fantàstica és la capacitat de transportar-nos a altres mons sense moure’ns del sofà. Sovint, però, no som conscients que aquestes realitats alternatives funcionen com una finestra que ens mostra no només com és el nostre món, sinó com podria arribar a ser. Se us ocorre un motiu millor per a animar el jovent a endinsar-se en aquest gènere?

Tenint en compte que les lectores i lectors de hui són la ciutadania de demà, l’adolescència és una etapa perfecta perquè els i les joves s’endinsen en la literatura fantàstica o, millor dit, perquè no l’abandonen. De fet, està demostrat que, durant aquesta època, la literatura corre el risc de perdre adeptes, eclipsada per altres formes d’oci. La clau per evitar-ho rau en la literatura escapista.

En la infància les nostres lectures estan plenes de dracs, fades i bruixes. Al País Valencià, autores i autors com Teresa Broseta, Carles Cano o Enric Lluch —entre molts altres— han proveït la canalla de lectures fantàstiques en la nostra llengua durant anys.

Amb tot, a mesura que ens fem grans, sovint trobem que els adults ens encoratgen a llegir textos més realistes i quotidians, molt allunyats de la ciència-ficció i la fantasia. Però, per què es tendeix a pensar que aquestes lectures són més adients per als adolescents?

Més que un gènere de segona

Tradicionalment, la literatura escapista s’ha vist relegada a un segon pla dins del món de les lletres. En molts casos, aquestes novel·les han sigut considerades un simple entreteniment. És a dir, obres que no ens fan reflexionar o créixer. Aquest és el motiu pel qual s’anima els joves a llegir històries més serioses.

Tanmateix, no hem d’oblidar que algunes de les millors obres de la literatura universal s’emmarquen en aquesta categoria. Qui s’atreviria a afirmar que els escrits de Mary Shelley, Jonathan Swift, Manuel de Pedrolo, Jules Verne o Ursula K. Le Guin no tenen qualitat literària? Que els seus textos hagen esdevingut clàssics de les lletres no és cap casualitat: són alguna cosa més que relats esbojarrats sobre altres realitats. La fantasia és un aparador del que ens fa humans, i també dels drets i obligacions que acompanyen la condició humana.

L’avanç de la ciència-ficció

Per sort, cada vegada més editorials publiquen obres de gèneres escapistes, fugint dels prejudicis i apostant per acostar aquesta literatura als i les joves. Al País Valencià trobem autores com Lourdes Boïgues, que, amb obres com La revolta d’Adam (Bullent, 2018), s’endinsa en el realisme màgic i obri camí a una nova generació d’escriptores i escriptors de fantasia i ciència-ficció.

Aquest és el cas de Jordi Colonques i la seua distòpia La ciutat aèria (Edelvives-Baula, 2021), una obra que denuncia les injustícies de la nostra societat al mateix temps que aposta per la solidaritat. Cal destacar també Amaga’t dels drons, d’Ester Vizcarra, un relat que aborda la desconnexió de la humanitat amb la naturalesa en un món on tot és net i ordenat. El fet que l’obra haja sigut guardonada amb el Premi Enric Valor confirma que la ciència-ficció guanya terreny a la literatura juvenil de manera imparable. Esperem que continuen arribant noves veus per seguir obrint finestres a altres universos.

*Article de la campanya «Fem visible la LIJ» de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.

Suscríbete para seguir leyendo