Educació de qualitat: l’objectiu clau per a la construcció d’una societat més justa

Complir amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) que persegueix garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat —el número quatre— és la finestra per a començar a treballar en la resta de mesures globals pensades per a construir un futur més just i més sostenible. Aquesta va ser una de les conclusions que va deixar l’últim Fòrum ODS organitzat per Levante-EMV i Caixa Popular, amb l’objectiu de posar sota la taula la importància de l’educació i la formació continuada a tots els nivells i els reptes que queden per assolir en matèria d’inclusió i d’igualtat.

«Destinem el 10 % dels beneficis del compte d’explotació al fons de formació»

Nuria Jiménez

— Directora de l’Àrea de Persones de Caixa Popular

A la taula de debat, moderada per Silvia Tomás, directora de Relacions Institucionals de Premsa Ibèrica a València, van participar Nuria Jiménez, directora de l’Àrea de Persones de Caixa Popular; Nacho Pastor, director de la Universitat Popular de València; Elena Burriel i Paz Sancho, professores de l’IES Sant Vicent Ferrer, acompanyades per les alumnes de segon de Batxillerat i ambaixadores dels ODS al seu institut, Irene i Aitana Mas. 

«L’educació de qualitat és un ODS fonamental, perquè permet treballar la resta d’objectius des de l’arrel», afirmà Nuria Jiménez, qui afig que es tracta d’una «condició necessària, però no suficient» per a assolir el conjunt de les iniciatives marcades en l’Agenda 2030. Per a Elena Burriel, la seua importància resideix en ser la ferramenta indispensable per a empoderar i formar als joves, «que són els que han de transformar i construir una societat més justa, més equitativa, amb pensament crític», defensà. Una idea que tenen present els estudiants: «Ens ofereix una major qualitat de vida i a través del coneixement podem pensar com desenvolupar els altres ODS», assegurà Aitana Mas. 

«Hem de donar eines a l’alumnat perquè li motive continuar estudiant»

Aitana Mas

— Alumna de l’IES Sant Vicent ferrer

Des d’Europa, algunes de les metes marcades en matèria d’educació són assegurar que tots els xiquets i xiquetes acaben l’ensenyament primari i secundari; assegurar l’accés igualitari de tots els homes i les dones a una formació tècnica, professional i superior de qualitat; eliminar les disparitats de gènere i assegurar l’accés igualitari a tots els nivells de l’ensenyament i la formació professional per a les persones vulnerables; o augmentar el nombre de joves i adults que tenen les competències necessàries per a accedir a l’ocupació, entre altres. 

Els desafiaments

Encara que des de l’àmbit de l’educació obligatòria, la formació professional i les universitats s’ha avançat en aquesta direcció, són molts els desafiaments que s’interposen en l’objectiu de garantir una educació inclusiva i equitativa. «Per més que vulguem, partim d’unes desigualtats a l’escola. És imprescindible que l’entorn sociocultural dels xiquets i xiquetes més vulnerables entenga que l’educació és important. O aconseguim incloure’ls o se’ns descolguen», assenyalà Paz Sancho. 

«Eixir fora de l’aula ens aporta conéixer el món, que no sempre és igual a les expectatives»

Irene Mas

— Alumna de l’IES Sant Vicent ferrer

Aquesta realitat social també està present a la universitat. «Hi ha col·lectius que encara no tenen consciència de la importància de la formació. Arribar a ells és fonamental», declarà Nacho Pastor. Per a això, la sensibilització i la visibilització són claus, però les professores van anar més enllà: «l’alumne ha de ser el protagonista», subratllà Burriel. Per a Aitana Mas, aquesta és una manera de trobar la motivació de l’estudiantat.

«A vegades entres a l’institut perquè és el que vol la teua família i estudies assignatures a les quals no les veus una utilitat pràctica. Això és el que moltes vegades ens frena a voler continuar aprenent. Hem de donar eines a l’alumne perquè li motive estudiar», matisà l’alumna de Batxillerat. 

«Hi ha col·lectius que no tenen consciència de la importància de la formació»

Nacho Pastor

— Director de la Universitat Popular de València

A la Universitat Popular, els alumnes són molt més que espectadors d’una classe magistral, detallà Pastor. De fet, s’utilitza el terme «participant» per a referir-se a l’alumnat. A més a més, la institució acadèmica aposta per l’aprenentatge sobre el terreny. «Fem 1.800 activitats fora de l’aula a l’any. Movem 50.000 persones.  S’aprén d’una forma diferent, adquireixes altra visió», destacà el director de la universitat, qui també va fer valdre les accions intergeneracionals. «Col·laborem amb instituts de la Plata, d’Orriols... Funciona molt bé, és fantàstic», afirmà. 

Aquest model d’ensenyament també és un punt a favor per a les alumnes de Batxillerat. «El sistema educatiu que tenim dona molta importància a la part teòrica, però hem de saber aplicar els coneixements. Amb les assignatures que tenim a classe no el podem aprendre», va compartir Aitana Mas. Per a la seua germana, Irene Mas, aquestes eixides fora de l’aula «ens aporten experiències, conéixer com funciona realment el món exterior, que no sempre és igual a les nostres expectatives».

«Els joves són els que han de construir una societat més equitativa»

Elena Burriel

— Professora de l’IES Sant Vicent Ferrer

Apropar-se a l’empresa

Nuria Jiménez, com a representant del món empresarial, va assenyalar també el repte d’aproximar la formació i l’educació a la realitat de l’empresa. En l’actualitat, comentà la representant de Caixa Popular, les àrees de Persones tenen dificultats per a trobar perfils joves. Les seues motivacions han canviat, i de vegades les seues competències no s’ajusten a les exigències empresarials. Per això, retindre talent és cada vegada més difícil. «Organitzem grups d’escolta activa per a conéixer les seues necessitats», va afegir. 

Una de les seues ferramentes de motivació és la formació continuada. Per a ells, es tracta d’una inversió que té retorn positiu. «Al ser una cooperativa de treball associat, el nostre model destina el 10 % dels beneficis del compte d’explotació al fons de formació i promoció cooperativa. Tenim uns recursos ja d’inici destinats a la causa», va apuntar.

«L’entorn dels xiquets ha d’entendre que l’educació és important»

Paz Sancho

— Professora de l’IES Sant Vicent Ferrer

En aquest sentit, Jiménez va recordar que Caixa Popular té una política de planter per la qual «quasi el 100 % de la plantilla ve del món universitari». «Comencen amb nosaltres a les pràctiques de la universitat o els programes de beques, i des d’eixe moment tenim formació en tots els moments importants de la seua carrera professional», indicà. 

El seu model d’aprenentatge, assegurà, és un «60 % experiencial». «Treballant s’aprén», defensà. Així mateix, no solament treballen la part tècnica, sinó també el desenvolupament d’habilitats interpersonals, com són la comunicació, el lideratge, el maneig de l’estrés, el treball en equip, entre altres. El que correspondria amb el 30 % del seu pla de formació. El 10 % restant es reserva per a l’ensenyament formal. «L’any passat la mitjana d’hores de formació dels treballadors de Caixa Popular va ser de 131 hores», va conclure.