Trencant el tabú: Art des de les aules per parlar del suïcidi

El Comenius Centre Educatiu de València ha decidit trencar tabús i parlar obertament del suïcidi a les aules com a estratègia de prevenció. Amb el projecte «Suïcides, joves, parlem?» —inspirat en un del mateix nom impulsat per la Diputació de València després del confinament—, han dut a terme un projecte de reflexió i conscienciació que també inclou l’art com a catalitzador. Una aposta per a treballar en les causes i conseqüències d’esta xacra social.

Així, van preparar un «recorregut didàctic» per a 150 alumnes de 3r i 4t d’ESO, interdisciplinari, amb la participació del departament d’Orientació i un paper destacat de Plàstica. Partint de la pel·lícula Close —que mostra de manera molt respectuosa les seqüeles del suïcidi en l’entorn de la víctima—, el professorat va proposar a l’alumnat treballar el tema en grups reduïts i multinivells.

«Hem parlat de salut mental i de raons per viure; de com avançar en possibles situacions que els mateixos alumnes podrien detectar o ser susceptibles de patir. Tot sense parlar del ‘com’ i evitant la part sensacionalista del tema», apunta Paco Martí, director d’ESO i Batxillerat del centre concertat.

La finalitat és, per damunt de tot, que l’alumnat «tinga recursos per a detectar situacions difícils», afegix el director, a més de fer que els més joves s’impliquen també «en un problema social que afecta a tots», apunta Mairena López, orientadora del centre.

Es van triar estos nivells perquè és quan els docents detecten que els adolescents tenen «més conflictivitat emocional» i se qüestionen la seua existència i identitat.

Des del col·legi recorden que els suïcidis són la primera causa de mortalitat juvenil. Com ha informat Levante-EMV, dotze xiquets i xiquetes es van suïcidar en el curs 2020-21, un total de 344 van amenaçar en fer-ho, i 78 es van autolesionar. Són les dades més recents de les Unitats Especials d’Orientació de la Conselleria d’Educació, i suposen el doble que en 2019. En eixe any, abans de la pandèmia, les «ideacions de suïcidi, conductes suïcides o autolesions» notificades pel professorat van ser 170.

A través de set sessions, al Comenius van abordar esta realitat. La primera tasca que van haver de fer els estudiants va ser preguntar a casa per a descobrir que tenien molts casos al seu voltant de persones que es van llevar la vida, però que al seu moment foren tractats com simples accidents o morts que no s’havien explicat del tot.

Entre altres coses, a classe «pensaven que sabien molt sobre el tema i han vist que no tant. Han aprés com detectar ideacions suicides, com ajudar a les persones i quins són els factors de protecció. També van aprendre a identificar sentiments: els vam explicar que no hi ha emocions negatives, sino que ens informen de que alguna cosa està passant... els ha fet ser un poc més intel·ligents emocionalment i reflexionar», apunta Mairena López.

Ansietat, trastorns d’alimentació, falta d’autoestima o sobretot bullying són alguns dels factors que estudiants de 4t d’ESO com Blanca, Lucía o Manuela, van detectar. Les tres coincidixen en què el del suïcidi és un tema del qual la gent jove sí que parla, però no es tracta a casa. «Amb els pares no parlem del suïcidi ni d’altres temes de salut mental; ha sigut una bona forma de tractar-ho amb els professors i amics», assegura Lucía.

Manuela, per la seua banda, considera que és molt important obrir els ulls «per a trobar formes d’ajudar a la gent que té intenció de suïcidar-se».

Treball artístic com a producte final

A més d’una investigacó, una indagació interior íntima i una recerca més científica, van decidir que tot este treball tinguera un «producte final». Per això, van proposar a l’alumnat pintar quadres de gran format, i fer un producte o un còmic sobre el tema. «Ajuda molt a l’hora d’expressar sentiments, per a reflectir-los i trencar amb la por», afegix l’orientadora.

Així, de «Suïcides, joves, parlem?» ha donat com a resultat còmics, curts i obres de gran tamany —190x140 cm— fetes per l’alumnat i que el pròxim curs s’exposaran a les facultats de Magisteri i Ciències de l’Educació de la Universitat de València.

«Després de la part més teòrica els proposàrem que expressaren i veieren com l’art és canalitzador d’emocions: igual algú no expressa a nivell verbal sí que ho fa a nivell visual. Els demanàrem que plasmarentot el que havien sentit», detalla Joan Lluís Esteve, professor de Plàstica.

«La temàtica era la mateixa per a tots però els productes han eixit totalment diferents, i en la diversitat està el que creguem que s’ha de potenciar. Ha sigut una experiència molt bona», afirma Esteve.

«La capacitat creativa del nostre alumnat i dels joves, en general, és espectacular», defensen des del Comenius.

Tasca «entre iguals»

Paco Martí i Mairena López afirmen que les opinions de l’alumnat han sigut favorables en acabar el projecte. Tanmateix, López creu que es tracta d’una generació «que està més sensibilitzada en detectar i ajudar a companys». Tanmateix, considera que esta tasca «entre iguals» és fonamental ja que poden vore entre els amics actituds que possiblement no detecten els adults.

«Hem de ser capaços d’anticipar i detectar el problema i ells estan amb els seus companys, minut a minut. Inclús fent tot el que podem, els adults i els centres no tenim recursos per a vore tot el que passa», apunten des del centre.

Qué hacer y qué no hacer cuando llega un posible suicidio a clase: cómo deben actuar los docentes