El llenguatge dels infants

Sempre es diu allò de «no perdre el xiquet interior» i és cert que els infants tenen una manera diferent —i possiblement més bonica i amable— d’entendre la vida i el món que els envolta. També a les edats primerenques, els més menuts desenvolupen una forma particular de comunicar tot allò que veuen, senten i els passa. És una realitat que viuen totes les famílies i que també es veu, clarament, curs rere curs, a les aules d’Infantil. Un exemple és l’Escoleta El Trenet de València que ha volgut deixar constància per escrit d’esta etapa efímera que totes les criatures passen i que finalitza a mesura que creixen i millora tant la pronuncia com el vocabulari amb el qual s’expressen.

Amb esta intenció, les educadores van crear el que han anomenat Paraulari. Xicotet recull de morfologia infantàstica, un treball que van presentar als premis Sambori 2023 i on han recopilat les diferents maneres que tenen els xiquets d’un i dos anys per a referir-se a una mateixa cosa. Segons expliquen, han volgut documentar el «despertar tan complex, trepidant, meravellós de la parla». «Cada infant fa seua cada paraula, els fonemes de la qual ballen lliures fent, de la morfologia infantàstica, un tresor efímer que este xicotet recull busca salvaguardar», afegixen. En total, han recollit una dotzena de mots i totes les variacions en la pronuncia que fan els xiquets d’esta cooperativa del barri de Patraix. Aeta, queteta o iteteta per a dir «jaqueta»; o tileta, abisi o ichicheca, per a referir-se a «bicicleta» són alguns dels exemples que han arreplegat les educadores.

«Sempre observem que diuen de diferents maneres una mateixa paraula. Des de principi de curs vam tindre la idea de recollir-les conforme les anàvem escoltant. Aleshores, quan sorgia una paraula a les diferents classes, ens fixàvem per a vore com la deien», explica Amparo Campos, educadora d’Infantil. Així, van descobrir que hi ha fins a 12 maneres diferents de dir coses com «ukelele», «caragol» o «orella». «Esperàvem estos resultats perquè ho vivim tots els anys.Amb el temps, acaba uniformitzant-se i tots diuen la paraula com toca; és un procés efímer, que deixa de passar quan comencen a xarrar més, i que és bonic de vore», assegura Campos. Són paraules que desapareixen «en poc més d’un any». «Al principi, ningun xiquet diu la paraula ‘papallona’ de la mateixa manera i això passa en eixa i en moltes paraules, per això ens va cridar l’atenció, però després veus una evolució i que cada vegada les diuen millor», afegix per la seua part Marta Ferrer, altra educadora. Des de la cooperativa educativa també destaquen que, malgrat que cada xiquet i xiqueta nomena les coses a la seua manera, tots acaben entenent-se «màgicament».

Al Trenet, el Paraulari. Xicotet recull de morfologia infantàstica es va crear després del Metaforari, el projecte del curs passat que també va presentar-se als Sambori. Eixe primer treball va ser «un recopilatori d’associacions fetes pels infants a partir d’objectes quotidians», detallen ambdues educadores. I és que, la xicalla viu en un món en el qual una cuna pot ser un coet, el melic és com el nus d’un globus, els fruits secs són monedes i un pebre roig, la llengua del dimoni. Objectes que es convertixen en metàfores i comparacions que són, al seu torn, jocs. Tot açò apareixia al treball que van fer les mestres, però que els xiquets i xiquetes van ajudar a il·lustrar en fotos, a mode de «diccionari d’objectes quotidians i de les associacions que els infants fan». Al Paraulari, les i els escolars han fet els dibuixos. Estos treballs, segons expliquen «són una manera de que quede constància perquè, si no, són coses que queden en família i només si guarden el record», apunta Amparo Campos.

Felicitat Signes és la psicòloga del centre i explica que és molt important sentir, escoltar i acollir perquè la comunicació puga anar desenvolupant-se». «Les persones humanes tenim eixa habilitat, que s’ha de desenvolupar en un entorn de qualitat afectiva, comunicativa, d’estima i de parla... A un bebé, el pare i la mare els diuen moltes coses, i això és necessari», afegix. L’experta explica que durant els primers tres anys de vida (el primer cicle d’Infantil) «és quan l’evolució de la parla és més intensa. Podríem dir que, màgicament, aprenen de l’assaig i l’errada; i si el que diuen té determinats fonemes, vocals o consonants que s’acosten a la paraula, entre ells s’entenen». Això passa perquè «encara no han fragmentat les paraules en síl·labes i tenen una percepció global», afegix.

Ara, al Trenet encara no saben quin serà el pròxim projecte que duran a terme. Tal vegada, segons expliquen des del centre, investiguen les paraules que els més menuts inventen directament o quan sustantivitzen alguns verbs. Per exemple, quan diuen «me culleres?», per a demanar que els donen menjar, o quan conjuguen malament algun verb irregular. «Fan seu el llenguatge i és molt bonic vore com evolucionen», apunten les educadores. «Tot naix d’ells i busquem que siguen els protagonistes», conclouen.