Educast: El poder del podcast per a aprendre

El boom dels pòdcast va començar en 2019, abans de la pandèmia, i també ha arribat als centres educatius. Cada vegada més escoles i instituts aposten per crear continguts radiofònics a classe, que després publiquen i compartixen amb tota la comunitat educativa a través de les xarxes socials i la web de l’institut. Una altra manera de tombar els murs de les aules i obrir-se a l’exterior.

Per això, ja es comença a parlar dels «educast», un terme específic creat per a fer referència exclusivament als pòdcast amb continguts educatius. Així ho explica Raúl Terol, professor de la Universitat Politècnica de València i director de la jornada «Educast», que se celebra anualment.

Terol constata que «cada vegada hi ha més interés per part dels centres a l’hora de muntar pòdcasts com a Projectes d’Innovació Educatius (PIIE)». «Abans era més complicat, però hui dia hi ha gravadores i taules de mescla digitals i quasi no fa falta ni un ordenador…», apunta com un dels motius.

El professor dona classe al grau de Comunicació Audiovisual i al màster Transmèdia de la UPV al campus de Gandia, però, abans, va estar molts anys dedicant-se a la ràdio. El seu doctorat el va centrar en este mitjà de comunicació i el pòdcast i, a classe, va decidir incloure-ho com a innovació a una de les assignatures. «Encara no havia pegat el ‘boom’ però al 2018 alguns ja vam descobrir el potencial», afirma.

El passat desembre, Gandia va acollir la tercera edició de la jornada «Educast», que va nàixer el 2021 arran d’un projecte d’innovació i millora educativa (PIME), com a espai per a reflexionar sobre el pòdcast com a eina educativa i on conèixer casos d’èxit dels centres educatius. «Parlem d’‘Educast’ perquè és necessari posar-li cognoms al pòdcast i és important diferenciar. Eixa paraula [que ja apareix en articles científics publicats] té tota l’essència del que és allò al que ens estem referint implícit, és molt més directe», diu.

Hi ha, a més, diferents tipus, com els fets per professorat o alumnat. És, este últim, el majoritari doncs, com explica Terol, el punt en comú de fer pòdcasts en tots els nivells —des d’Infantil fins a la Universitat— «és la motivació que genera: no és el mateix fer una classe ‘normal’ que posar a l’alumnat davant d’un micròfon».

Entre els beneficis que enumera: «millora l’habilitat escrita —s’ha de fer un guió—; l’oralitat —pràctica de la pronúncia i la dicció—; i la competència digital, ja que s’ha d’editar i distribuir-lo». «Quan anem als centres, busquen que els facen l’alumnat, guiats pels seus mestres», detalla.

L'èxit dels podcast de l'IES Vermellar i el CEIP San Juan Bautista

En la jornada «Educast», dos dels centres que van presentar les seues pràctiques d’èxit van ser l’IES Vermellar de l’Olleria i el CEIP San Juan Bautista de Torrent. En l’IES de l’Olleria l’aposta és ben original, doncs fan el pòdcast a l’assignatura d’Educació Física, a 1r de Batxillerat. «Estic en contra radicalment dels exàmens teòrics, treballs escrits i exposicions orals i busque sempre maneres diferents i que els motiven», explica el professor Manolo Laureda.

«El pòdcast no és només buscar informació i redactar-la, sinó moltes més competències, incloses les noves tecnologies; i, a més, els genera empatia, perquè han de posar-se en la pell dels oients, i això és molt important en els adolescents, han de pensar en els receptors i en com poden captar la seua atenció».

Entre els projectes que ja han fet en cursos anteriors estan «Historias olvidadas de los JJ OO» —que va arribar a emetre’s en l’àmbit nacional a Radio Marca; i un programa sobre esports i jocs tradicionals, en el qual, a més, havien d’entrevistar a una persona major del seu entorn, fomentant, també, debats intergeneracionals. Enguany, segurament, dedicaran el pòdcast a donar instruccions sobre primers auxilis, tècniques de reanimació i què fer en situacions d’emergència, un contingut d’Aprenentatge-servei ben profitós.

«Des del primer moment fins al final, el pòdcast és un treball en grup, que han de fer junts i ha de ser harmònic, no ha de fer cadascú la seua part», afirma. A més, també assegura que pot ser transdisciplinari triant, per exemple, en quina llengua fer-ho (Valencià, Castellà o Anglés).

Laureda sempre ha sigut «un boig per la ràdio», però assegura que el fet que més el va animar a apostar pel pòdcast a les seues classes «és veure la resposta de l’alumnat». «Quan ho planteges, la reacció sempre acostuma a ser positiva, però ni en els meus millors presagis haguera imaginat que la qualitat seria tan bona», assegura. «Ens empenyem molt en canviar la manera en la qual donem classe, però avaluem igual que fa 20 anys. No poden ser classes dinàmiques i després fer exàmens escrits», puntualitza.

La veu de l'escola

D’altra banda, Juan Carlos Pastor i Sílvia Cubells coordinen el pòdcast de centre del CEIP de Torrent. En este cas, és la veu de l’escola i ja porten set anys. Fan el pòdcast trimestralment amb tots els alumnes, «des dels 2 anys fins a 6é de Primària», i també participa tot el professorat, ja que totes les matèries tenen cabuda. Cantar cançons, dramatitzar textos, fer entrevistes —com a l’artista Iván Tortajada o a Pepe Domingo Castaño—, contar eixides... tot apareix al pòdcast, que és testimoni del que es fa cada trimestre per nivells. 

Pastor coincidix en què «es tracta de donar veu a l’alumnat» i destaca que, davant del micro, «els xiquets i xiquetes es transformen». «És una ferramenta i un element motivador total. És una forma també d’involucrar al professorat perquè comenten el que fan a classe. El primer pas és el més complicat; la gent és molt escèptica, perquè no sol tindre coneixements, però si fas el pas endavant, sempre hi ha qui te pot ajudar i paga la pena».

De fet, ell i Sílvia Cubells són formadors en esta matèria al Cefire de Torrent i el CEIP també està en el programa i-Mou-te. En esta línia, Raúl Terol afirma que cada vegada hi ha més centres que demanen formació per a emprendre un pòdcast escolar. Entre altres coses, han influit iniciatives com «L’escola fa ràdio», un programa que va recuperar la Conselleria d’Educació els últims cursos.

La ràdio escolar com a mitjà per a millorar el valencià