Melisa Gómez: «Cal reeducar a les famílies sobre el menjar que oferixen als seus fills»

La dietista-nutricionista Melissa Gómez i el xef valencià Juan Llorca expliquen al llibre "Con dos dientes y a bocados" (Vergara, 2024) com funciona el «Baby Led Weaning» (BLW), un mètode que consistix en, una vegada que la lactància deixa de tindre protagonisme i comença l’alimentació complementària, oferir al bebé aliments similars als que menja la família, sense sal ni sucre i amb xicotetes modificacions per a fer-los segurs i adequats.

El BLW consistix, bàsicament, a donar menjar en xicotetes porcions als bebés en lloc de purés ben triturats. Un trosset de creïlla cuita, per exemple. Per què defensen este mètode?

No diria que som defensors. Cada família ha de seguir el sistema amb el qual se senta més còmoda. Es tracta que coneguen totes les opcions. Als sis mesos, el bebé està preparat per a prendre aliments en una altra forma i no cal tancar-se per por. Es tracta d’informar les famílies i que se senten acompanyades.

Però existix una certa pressió. Sembla que si optes pel tradicional, els purés, eres pitjor mare. O menys moderna, almenys.

 Entenc la pressió. Però opine que pot afectar més quan eres mare d’un primer fill. Quan tens dos o més, et convences de fer el que a tu et funciona i t’és igual el que opine la resta. Amb l’alimentació dels bebés cal triar el mètode amb el qual et sentes més còmoda. Cal generar un bon clima perquè la família s’assega a menjar per a compartir i gaudir. Si vols cuinar-ho tot triturat, perfecte. L’única cosa que et diem és que, si pots, siguen del mateix color que el teu menjar. És a dir, si menges bròcoli, fes-li al teu bebé un puré verd. Això és molt millor que posar-li un tros de bròcoli per a practicar el BLW i estar supertensa.

Defensa que l’ambient és igual d’important que el menjar. No cal obligar, però poques coses donen més angoixa que el teu bebé no menge.

Ho entenc, els consells no són vàlids per a tots els xiquets. Cal valorar cada cas. Com la lactància, ja siga materna o de fórmula, cobrix les necessitats fins als 12 mesos pot ser que els bebés no tinguen major interés en el menjar. Tranquil·litat. Quan la lactància té menys protagonisme, el consell és paciència i esperar. Un altre cas distint, per exemple, seria el d’un xiquet que no mostra interés pel menjar i tampoc té ja lactància. En eixe cas, cal mirar què pot estar passant i veure si té un poc d’anèmia.

Què fem quan un xiquet no menja absolutament gens sa, però devora creïlles fregides de bossa i galetes de xocolate industrials?

Reeducar a la família sobre què oferir al seu fill, el paladar del qual s’ha adaptat al sucre i la sal. En eixos casos, fer que t’agrade una crema de verdures casolana no és fàcil i cal reeducar el paladar. Pots tirar mà d’espècies i en el cas dels dolços, canyella. Però és més fàcil si des que comencen a menjar li acostumes a sabors no intensos i més neutres, menjades sense sal ni sucre. Pots començar pels berenars i sempre posar-li fruita. En qualsevol festa infantil, les brotxetes de fruita sempre s’acaben. Comença per eixos xicotets canvis. Un altre exemple, trossets de moniato al forn en lloc d’una bossa de creïlles fregides.

Entre un bescuit fet a casa sense sucre o un industrial, els xiquets sempre volen el segon...

Tornem al tema de la intensitat dels sabors, la indústria és molt hàbil i fabriquen aliments cruixents i de sabor intens. No et dic que no proven mai els productes industrials, però crec que hi ha xicotets canvis que pots fer. Prepara al teu fill un bon entrepà de pa integral amb formatge o paté d’olives o unes coques d’avena i plàtan i fes que estos aliments convisquen amb la resta.

A què ens arrisquem si prenen cada dia begudes ensucrades, chuches, galetes industrials i aperitius salats? 

L’abús de begudes ensucrades predisposa per a l’aparició d’una diabetis tipus 2, que cada vegada la veiem en població més jove. Ens preocupa perquè és una malaltia que pots previndre menjant millor, fent exercici i prenent aigua com a beguda principal. Són paperetes que compres per a una loteria, quantes més compres més opcions tens que et toque. Amb els aperitius salats, que tenen greixos de pobre interés nutricional, existix risc de problemes cardiovasculars. No obstant això, ens trobem amb un problema perquè a l’hora de comunicar la nutrició s’ha demonitzat molt i s’ha abusat de la por. L’única cosa que aconseguim és generar distància perquè la gent ho veu llunyà. Vull pensar que la generació que ve darrere de nosaltres ja està creixent amb pràctiques diferents a les que ens van acompanyar a nosaltres en la nostra infància, quan no teníem la diversitat de productes saludables que tenim ara.

En qualsevol centre comercial, els menús infantils continuen sent espantosos i no passen de la pizza i les salsitxes.

Mentre les famílies els continuem demanant… Almenys que et donen opció a triar entre salsitxes o hummus. Però si, al final, ningú demana l’hummus no hi ha res a fer. Nosaltres ho hem vist en els menjadors escolars. Amb els xiquets menors de sis anys trobem més opcions. Les mares i els pares estan reclamant canvis, com els iogurts sense sucre. Però amb els xiquets més majors no succeïx el mateix. Són les famílies les que es queixen perquè els menús que intenten ser més saludables no agraden als seus fills. Tu pots comprar, o fer a casa, una crema d’avellanes sense sal ni sucre, només triturant la fruita seca. Li ho dones a un xiquet de tres anys i pot ser que li encante. Però si li ho dones a un d’11 d’anys que porta tota la seua infància menjant nocilla industrial ho rebutjarà.

Què li diria a les famílies que posen pantalles als seus fills a l’hora de menjar? 

He aprés a no jutjar. No conec eixa família, només estic veient un moment de la seua realitat.