Un diari sobre la dana com a testimoni d’una tragèdia històrica

Alumnat de l’IES Jordi de Sant Jordi de València ha assumit el paper de periodistes per a abordar la tragèdia que han viscut els seus companys afectats per la dana i que han plasmat en un diari, que arreplega entrevistes a experts, testimonis, els protocols d’actuació davant este tipus d’emergències i la seua visió sobre l’ocorregut.

El «JorDiari» —de 12 pàgines a color i amb una primera tirada de 500 exemplars que es va publicar abans de Nadal—, pretén arribar als instituts de la zona zero de la tragèdia com a mostra de solidaritat, germanor i empatia, expliquen. 

La idea va sorgir dels departaments de Valencià i de Geografia i Història del centre, després de la tornada dels alumnes a les aules i en una setmana que l’institut va decidir dedicar a l’acompanyament psicològic. «El centre oferix també cicles formatius, molts alumnes venen de fora de València i teníem estudiants que es van veure afectats directament per la dana», explica Virginia Contreras, professora de Valencià, periodista i una de les impulsores de la iniciativa.

En total van ser 90 alumnes d’FP, deu docents i una persona del servei de neteja els que van patir els estralls de la tragèdia. Molts dels estudiants havien anat també a la zona afectada a netejar i ajudar junt amb les seues famílies en l’onada de solidaritat que va sorgir després de la catàstrofe.

«Hi havia molta informació, moltes imatges en la televisió i en les xarxes, ‘fake news’ sobre el nombre de víctimes, sobre el canvi climàtic, encreuament de declaracions polítiques... difícil d’assimilar i analitzar entre els adolescents», recorda Contreras. I una preocupació comuna: «Com actuar si ocorre una altra emergència similar?».

Els professors van decidir recórrer al periodisme, aprofitant que està a l’itinerari curricular obligatori, i convertir als alumnes en reporters per a investigar i analitzar tot el que estava succeint, amb fonts solvents i acreditades.

Per a experts en canvi climàtic, els estudiants van acudir als propis professors, de Geografia i Història; i psicòlegs i orientadors també van aportar el seus coneixements. Van analitzar altres riuades, com la de Tous; i van abordar temes com la situació de les mascotes de moltes famílies, els testimonis dels qui van viure les inundacions en primera persona; l’afecció a sectors com la cultura; i les mostres de solidaritat que van sorgir.

També han aprés a diferenciar una actuació davant un huracà, un tsunami, un terratrémol i una dana; quines són les substàncies o espais inflamables o tòxics; quines mesures d’higiene s’han d’utilitzar; o com enfrontar-se psicològicament a fets com este.

En 3r d’ESO van elaborar una infografia amb consells, com «no acudir als garatges, evitar els desplaçaments i pujar als pisos superiors», explica Nicole Flores, una de les alumnes. També sobre la necessitat de disposar d’un ‘kit’ de supervivència a casa, com bateries, una ràdio, un carregadors de piles, xiulets de muntanya i una farmaciola de primers auxilis.

Franki Castillo, un altre alumne, va buscar les imatges i va elaborar la Carta a la Directora, en la qual demanen a les administracions una formació «funcional i operativa» que ajude davant futurs episodis meteorològics.

Política, solidaritat i joventut

La directora de l’IES Jordi de Sant Jordi, Amy Sevcik Franklin, destaca que «esta iniciativa innovadora ha suposat una resposta tant curricular com emocional a la dana». De manera paral·lela, afegix Sevcik, «ha permés també abordar el fenomen de les ‘fake news’, a identificar i desmitificar les faules, i a aprendre a treballar en equip, una prioritat al centre».

En l’elaboració del diari va participar una trentena d’alumnes que també opinen, en la seua editorial, sobre la gestió política que s’ha fet i elogien «la qualitat humana» i la «velocitat» amb la qual va reaccionar el poble valencià, a més de negar que són la mal anomenada «generació de cristall».