Els guardians de l’Oceanogràfic

L’Oceanogràfic de València rep al dia una gran quantitat de litres d’aigua que entra directament des de la Mar Mediterrània, a un quilòmetre mar endins enfront del Port de València.

En provindre d’un ambient obert, sotmés a diferents amenaces com l’escalfament global i l’acidificació del mitjà, és imprescindible realitzar un exhaustiu control de la qualitat de l’aigua abans de fer-la arribar als aquaris on viuen més de 27.000 animals de 750 espècies distintes.

El recorregut de l’aigua en l’Oceanogràfic és fixe discontinu, entrant directament des de la mar, passant per un aljub d’emmagatzematge general a l’entrada de les instal·lacions, i sent distribuït des d’ací a la resta d’hàbitats i aquaris. En eixe trajecte és imprescindible realitzar anàlisis rutinàries de control de pH, temperatura i components microbiològics, que asseguren la qualitat de l’aigua.

Per a realitzar este control existix, a més, un tanc pioner de bioindicadors de 250 litres que permet monitorar d’una manera pràctica i contínua la qualitat de l’aigua captada directament de la mar.

Canaris i eriçons

Els bioindicadors són éssers vius, com peixos, anèmones, algues o eriçons, que poden ser usats com a sentinelles de l’estatus de salut d’altres espècies i ecosistemes, gràcies a la sensibilitat a alteracions ambientals. Són, per tant, un mètode senzill, precís i fiable per a detectar alteracions en el medi ambient.

En l’Oceanogràfic, desenvolupen el mateix paper que tenien els canaris en les mines durant el segle XX, els quals morien quan l’acumulat de CO2 en l’ambient era alt, alertant del canvi en les condicions favorables per a la vida dels miners.

Els bioindicadors del nou tanc són, per tant, sentinelles de la salut de més de 15.000 animals representants de 500 espècies distintes.

Dins del tanc de bioindicadors hi ha diferents organismes vius capaços de detectar i avaluar directament l’impacte dels contaminants ambientals, classificats en tres grans grups. Primer, estan els detectors, organismes que davant la presència de canvis ambientals desfavorables, patixen un augment en la mortalitat, l’alteració en l’activitat reproductiva i una disminució en la seua abundància, com els eriçons de mar. 

D’altra banda, estan els explotadors. Amb la desaparició de competència o a causa de l’enriquiment de nutrients ocasionats per pertorbacions ambientals, patixen un creixement poblacional explosiu, com les algues 'Caulerpa prolifera'.

Per últim, els acumuladors: organismes que, a causa de la seua resistència a uns certs contaminants, poden acumular-los en els seus teixits en concentracions que poden ser mesures sense patir un mal aparent com els taurons gatvaires.