La Fundació Oceanogràfic tanca 2024 amb 31 publicacions científiques i 200 animals reintroduïts en el seu hàbitat

Equip de l’Oceanogràfic amb un cap d’olla gris ('Grampus griseus'). / Levante-EMV
Levante-EMV
En un context global on les mars i oceans afronten greus desafiaments, la Fundació Oceanogràfic ha tancat un any d'avanços científics i accions de conservació centrats en la protecció dels ecosistemes. Amb un enfocament multidisciplinari i col·laboratiu, l'entitat ha aconseguit reforçar el seu paper en la preservació de la naturalesa mitjançant l'estudi i seguiment d'hàbitats i espècies.
Es tracta d'investigacions científiques que ajuden a ampliar el coneixement sobre aspectes de la vida animal que són molt difícils de dur a terme en la naturalesa, com són l'estudi de les noves vocalitzacions en belugues o l'anàlisi de nous mètodes per a avaluar l'estrés en cetacis. Unes fites que aconseguixen posicionar a l'Oceanogràfic de València i a la seua Fundació en primera línia internacional de la investigació en biodiversitat marina i aquàtica.
En 2024, l'esforç investigador de la Fundació Oceanogràfic s'ha traduït en la publicació de 31 articles en revistes especialitzades, en l'assistència a 37 congressos, cursos i activitats formatives a nivell nacional i internacional i en l'estudi de 15 espècies marines i aquàtiques, de les quals tres no havien sigut estudiades amb anterioritat.
Un treball que també ha impulsat el desenvolupament de programes de conservació que, en l'últim any, han permés la reintroducció de prop d'un centenar de tortugues, corals, cavallets marins i taurons en el seu hàbitat natural.
La Fundació i l'Oceanogràfic complementen la seua labor científica amb la seua activitat de divulgació, amb l'objectiu de crear consciència per a canviar conductes amb el medi ambient. Unes accions que es duen a terme a través d'accions de sensibilització amb associacions, empreses i institucions -neteges de platja, soltes de tortugues, etc-, com amb el públic que diàriament visita l'aquari.
Les avançades instal·lacions de l'Oceanogràfic (CACSA – GVA), que alberguen una àmplia diversitat d'espècies, i el treball de l'equip de científics, veterinaris i biòlegs han transformat a l'aquari de València en un centre d'investigació en biodiversitat marina.
Aquest enfocament permet abordar estudis que serien inviables de realitzar en l'entorn natural per la seua complexitat i caràcter invasiu en animals silvestres, però que resulten crucials per a desenvolupar estratègies innovadores de conservació d'espècies i ecosistemes.
L'accés directe als animals de l'Oceanogràfic és un recurs únic per a la comunitat científica nacional i internacional i facilita aplicar el coneixement a l'estudi d'animals en el medi natural, com els dofins o les belugues.
Comunicació entre belugues
Un exemple de la investigació de l'Oceanogràfic és l'estudi de les capacitats comunicatives en belugues. En 2024, un estudi ha revelat diferències significatives entre les vocalitzacions de les dues belugues residents en l'Oceanogràfic amb les dues que van ser rescatades de l'aquari NEMO de Khàrkiv (Ucraïna). Els resultats mostren que les belugues ucraïneses empren un repertori vocal similar al dels dofins i que és diferent del de Kylu i Yulka, les belugues valencianes.
Aquests estudis complementen tota una línia d'investigació sobre la comunicació en belugues, que es desenvolupa des de fa anys de manera pionera en el nostre aquari.
Les troballes no sols tenen implicacions per a la gestió d'aquestes espècies en mitjans controlats, sinó també per a la seua conservació en el medi natural.
Innovació en l'estudi del benestar animal
El benestar dels animals, tant en el seu entorn natural com sota la cura humana, és una preocupació creixent. Coneixedors d'aquesta realitat, els científics de la Fundació Oceanogràfic desenvolupen nous mètodes no invasius per a avaluar l'estat de benestar en diferents espècies.
En col·laboració amb el Centre d'Educació per al Benestar Animal (AWEC) de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en 2024 s'ha validat un innovador mètode que permet mesurar el cortisol, una hormona vinculada a l'estrés, a partir de mostres de pell despresa de manera natural en dofins mulars i belugues. Aquest procediment ofereix una alta precisió en l'avaluació del benestar animal.
Este important avanç no sols és aplicable a cetacis que habiten en entorns controlats, sinó també a aquells que viuen en el medi natural, aportant noves oportunitats d'obtindre informació clau per a avaluar l'estat de salut de les seues poblacions.
Xarxes fantasmes en el fons de la mar
El control i seguiment d'hàbitats és una de les principals activitats de conservació de l'Oceanogràfic i la seua Fundació.
Este programa inclou la retirada de xarxes de pesca perdudes en la mar -xarxes fantasmes- i l'extracció d'escombraries marines del litoral de la Comunitat Valenciana (CV).
En estreta col·laboració amb els pescadors i el personal tècnic de la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat Valenciana, els investigadors estan identificant les zones amb major acumulació de residus marins. Entre les deixalles trobades s'inclouen plàstics, metalls i altres materials arrossegats pels corrents des de terra ferma, que constitueixen una amenaça per a la biodiversitat marina.
Durant 2024 s'ha retirat una tona de xarxes fantasmes de dos punts diferents de la Comunitat Valenciana, que posteriorment es van enviar a una planta de reciclatge.
Al rescat d'animals encallats
Al llarg de l'any també s'han intensificat els esforços per a rescatar i tractar a tortugues, cavallets marins i corals que apareixen amb problemes en la mar, tant en la costa com en els ports pesquers.
Aquesta labor és possible gràcies a un conveni amb la Conselleria de Medi Ambient, que coordina l'actuació al costat de la Universitat de València, responsable de centralitzar les alertes del servei 112 i activar el protocol corresponent.

Tres membres de la Fundació Oceanogràfic amb tres tortugues que han sigut reintroduïdes a la mar. / Levante-EMV
A més de l'atenció a animals encallats, la Fundació desenvolupa programes de cria d'espècies amenaçades, com l'anguila europea (Anguilla anguilla), la tortuga d'estany (Emys orbicularis) i l'ofegabous (Pleurodeles waltl).
Aquests programes busquen preservar la biodiversitat i afavorir la recuperació d'espècies en perill.
El destí de la major part dels animals recuperats és el seu retorn al medi natural sempre que l'animal present un pronòstic favorable de supervivència. Este procés, que en 2024 va incloure 61 soltes de tortugues i 139 de fauna dulciaqüícola, entre tortugues d'estany i gallipatos, no sols representa un moment emotiu per als assistents, sinó també una valuosa oportunitat per a despertar sensibilitats per la naturalesa.
Els investigadors han equipat també a 93 tortugues amb transmissors satel·litaris, entre nounats, animals rehabilitats i sans, la qual cosa permet ampliar el coneixement sobre els seus moviments i comportament en la mar.
- Detenido, otra vez, el hermano menor de Antonio Anglés en un pase de dos kilos de cocaína en Manises
- Brutalismo en Xàbia: la iglesia influenciada por Le Corbusier y Niemeyer y los chalés de hormigón crudo
- Hallan el coche de Eli, la mujer desaparecida en Cheste durante la dana, pero no hay rastro de su cuerpo
- Tres investigados por desviar a un desguace de Granada más de 100 coches de la dana
- Estas son todas las tiendas que ya han abierto en Bonaire
- Imponen una fianza de 1,9 millones a dos extrabajadores de una inmobiliaria de Xàbia por estafar a su empresa
- Audio completo de la llamada de Aemet a Emergencias: 'A las 3 de la tarde empezará lo peor hasta las 6
- El audio del día D: Aemet estudia acudir a la justicia por la filtración de la llamada al 112