La ràdio, una forma d’escoltar la veu de l’escola

Fer ràdio és una eina educativa que obri moltes possibilitats de treballar en equip i d’integrar persones amb diversos interessos i aptituds

Una alumna, fent ràdio.

Una alumna, fent ràdio. / JM López

Fundació Bromera

Posar-se davant d’un micròfon és una experiència única, pot ser un bàlsam per als tímids i també una oportunitat per al desfici dels que no paren i els agrada allò de tocar botonets i pantalles, per això muntar un programa de ràdio quan són ben menuts, a més de ser una eina educativa, obri moltes possibilitats a la diversitat de persones que conformen una aula.

L’educació sempre li ha reconegut el paper a aquest mitjà de comunicació com a eina per a fomentar la lectura i l’escriptura, desenvolupar l’expressió i la comprensió oral i el treball en equip. Si bé, amb la de les xarxes socials i d’altres mitjans audiovisuals ha quedat enfosquida per a les generacions més joves, ara ha recuperat el seu interés a través del fenomen podcast, que ens permet l’escolta activa en el moment que triem.

Per on comencem?

Una primera acció que de segur entusiasma als més menuts és visitar una emissora de ràdio. Actualment, comptem amb moltes emissores que es brinden a obrir les portes per a visitar les instal·lacions, veure en directe un programa o fins i tot fer participar en un dels espais radiofònics. Es tracta de fer un primer tast per conéixer el mitjà i escoltar les explicacions dels professionals que hi treballen

Una vegada fet el primer tast, hauríem de plantejar una posada en comú dels interessos de l’alumnat, detectar quins són els temes que els agraden o proposar-los temes que puguen ser interessants: els esports, la música, els llibres, el teatre o simplement contar un esdeveniment de la nostra escola com un aniversari, la celebració d’un dia especial o el dia a dia de la nostra comunitat.

A partir d’ahí, comencem a treballar, distribuïm tasques i persones. A la ràdio, hi ha qui posa la veu, qui organitza el contingut, qui produïx i busca el material i qui executa la part tècnica, per això farà falta un poquet de formació i la visita d’algun professional i moltes ganes. A la ràdio, tots som necessaris i tots han de tindre el seu protagonisme perquè tinga un paper integrador.

Per als que vagen a locutar, el primer pas és treballar amb l’expressió oral amb exercicis d’escalfament de la veu a través de jocs i lectures en veu alta i per a aquells que vulguen participar en la part tècnica, anar fent gravacions, registres de veus, de sons, de música que podrem utilitzar.

I un detall ben important, fem una divertida sessió de mímica per saber quins gestos de comunicació hem de compartir els que parlem amb els tècnics, com indicar que vaig a parlar, que se senta la música, que baixe el so de la música, que entre publicitat, que tallen el micròfon.

Tot i que sembla una qüestió menor, els xiquets i les xiquetes quan visiten una emissora es queden sorpresos d’este llenguatge silenciós que fa possible la màgia de la ràdio, més enllà del que s’escolta a través de les ones.

Si ja tenim clar què volem contar, caldrà fer un guió o una mínima escaleta on es detallen les intervencions dels locutors i les indicacions per als tècnics.

Com ho fem?

Les experiències de ràdio escolar són ben diverses. Des dels centres que compten amb un estudi de ràdio, fins aquells que fan un programa de ràdio a través de la megafonia de l’escola. Com a mínim, micròfons, una taula de so, un ordinador i auriculars, i el programari necessari per a començar.

Un dels elements que més ens farà avançar en aquesta etapa primerenca seran els auriculars, a més de servir per a escoltar i comunicar-nos amb els tècnics de so, en aquest moment incipient, que els locutors i locutores escolten la seua veu és imprescindible si li volen traure el màxim profit a l’experiència educativa. Ja que escoltar la nostra veu ens farà avançar per a modular l’expressió i millorar-la.

Una altra de les opcions que tenim per a emetre o per a enregistrar un programa de ràdio són les emissores que tenim a l’abast als nostres pobles i ciutats. El nostre territori compta amb un ampli ventall d’emissores locals englobades dins de la Xarxa d’emissores municipals valencianes (XEMV). De fet, ja s’han dut a terme alguna experiència d’este tipus com el programa «El cavallet de cartó», un espai radiofònic que va nàixer el 2016 com una eina didàctica per a les escoles de la Ribera, en el qual els xiquets i xiquetes llegien contes i entrevistaven el seu autor.

O la iniciativa de Ràdio Escola d’Escola Valenciana o moltes altres que funcionen als centres de primària i als instituts i que convertixen la ràdio en la veu de l’escola.

Tracking Pixel Contents