Aprenem a desxifrar la veritat en l’era digital

Aprendre a desxifrar la veritat en un món saturat de notícies falses és una competència essencial que les escoles han de transmetre a les noves generacions

Fake news.

Fake news. / Jesús Hellín / Europa Press

Fundació Bromera

Vivim en un món hiperconnectat on la informació fluïx a una velocitat vertiginosa. Cada dia, milers de notícies, imatges i vídeos es difonen a través de les xarxes socials, fòrums o aplicacions de missatgeria sense passar cap filtre. Aquesta sobrecàrrega informativa fa que siga cada vegada més difícil distingir entre el que és veritat i el que no ho és.

Les notícies falses són continguts creats amb la intenció de desinformar, manipular o enganyar. Poden tindre objectius econòmics, polítics o simplement causar confusió. Utilitzen titulars cridaners, informacions emocionals o dades falses per a captar l’atenció i provocar una reacció immediata en el lector.

Aquesta realitat exigix que eduquem els més joves en el pensament crític i en l’alfabetització mediàtica, perquè siguen capaços de navegar amb seguretat i responsabilitat en un entorn digital cada vegada més complex.

L’important pensament crític

Davant d’aquesta realitat, l’escola es converteix en un espai clau per a educar l’alumnat en el pensament crític i en l’alfabetització mediàtica. Un primer pas essencial és fomentar que els estudiants es qüestionen la informació que reben. Això implica plantejar preguntes com: Qui ha escrit aquesta notícia? És una font fiable? Quin objectiu pot haver-hi darrere d’aquest contingut? Aquestes qüestions ajuden a generar un hàbit de reflexió que va més enllà de la simple lectura.

Reconeixent senyals d’alerta

Un altre aspecte fonamental és ensenyar-los a reconéixer senyals d’alerta en les notícies falses. Titulars massa sensacionalistes, absència de dades concretes, fonts no identificades o imatges manipulades són elements que poden alertar-nos.

A l’aula, es poden analitzar exemples reals per a detectar aquestes característiques i entendre com operen. A més, introduir-los en l’ús d’eines de verificació pot ser una activitat pràctica que els permeta contrastar la informació de manera autònoma.

Activitats per a aprendre

El treball sobre notícies falses pot ser creatiu i estimulant. Una activitat interessant és proposar a l’alumnat que cree les seues pròpies notícies falses. Això els obliga a entendre els mecanismes que s’utilitzen per a manipular la informació, mentre que la resta de la classe investiga i tracta d’identificar els elements enganyosos.

També es poden organitzar debats sobre temes d’actualitat. Quan investiguen i aporten dades verificades, els estudiants no sols aprenen a distingir la informació fiable, sinó que també desenvolupen habilitats d’expressió oral i escolta activa.

El paper de les famílies

El treball sobre aquest tema no hauria de limitar-se a les aules. Implicar les famílies és essencial, ja que els pares i mares també consumeixen informació i poden ser víctimes de les notícies falses. Organitzar tallers o sessions informatives per a les famílies pot contribuir a crear una xarxa educativa més àmplia que permeta combatre conjuntament la desinformació.

En definitiva, ensenyar a l’alumnat a identificar i combatre les notícies falses no sols els protegeix d’enganys, sinó que els converteix en ciutadans més informats, crítics i responsables.

Aquesta formació els ajudarà a prendre decisions basades en fets reals i contribuirà a crear una societat més democràtica i justa, on la informació vertadera prevalga sobre la manipulació. La lluita contra la desinformació comença a les aules, perquè, com diu la dita, la veritat sempre té el millor argument.

Tracking Pixel Contents