El 'caos' del pati convertit en dansa
Estudiants amb necessitats educatives especials de centres públics i Producciones Bucles s’han unit en un projecte de dansa inclusiva, que han presentat en Rambleta, i que els ha servit per a crear, expressar-se i enfortir les seues capacitats artístiques

Un des assajos a un pati escolar. / Nerea Coll
Quatre centres educatius públics d’escolarització preferent, més de 50 alumnes, junt amb més de huit professionals de la dansa i docents s’han involucrat en el projecte L’Esplai Oscil·lant que ha durat sis mesos i ha culminat amb èxit a La Rambleta de València. L’alumnat ha participat i cocreat una peça coreogràfica,, amb l’objectiu «d’eliminar barreres i estereotips». La presentació va ser el dissabte a la Rambleta, amb més de 600 espectadors, superant la prova amb nota.
L’espectacle de dansa inclusiva va tindre com a protagonistes a alumnat amb necessitats educatives especials, amb discapacitat o sense, dels CEIP Tomás de Villarroya, IVAF-Luis Fortich, Miquel Adlert i Noguerol, i també del CEE El Molí. Esta proposta innovadora sorgix de la iniciativa personal de Isabela Alfaro, directora artística del festival Bucles, que ha comptat amb la participació del reconegut coreògraf Toni Aparisi.
Este projecte destaca d’altres educatius relacionats amb la dansa, perquè s’ha involucrat als estudiants des del principi.
Com explica Alfaro, L’Esplai Oscil·lant —de la Companyia Producciones Bucles i de Frágiles Danza— s’ha inspirat en els patis dels centres educatius, zones de convivència on s’aprén a jugar, córrer i fer amistats. Així, envoltats en un art naïf, apareixen sobre escena personatges escolars, senzills i aparentment infantils. Però darrere d’este treball, hi ha molt: d’una banda, van demanar a l’alumnat que explicaren a què juguen quan no estan a classe i quines són les seues aficions.
D’altra banda. també van inspirar-se en les escultures d’Alexander Calder, sempre en moviment, i per això l’artista és conegut com el «ballarí dels escultors».
«L’espectacle és una pota més del projecte, on es mostra tot el treball fet pels alumnes, però hi ha més. Hem tingut classes periòdiques, tallers per a complementar, formació pedagògica...», detalla. Este treball a les aules «té un munt d’avantatges i beneficis». L’alumnat, «no està acostumat a estos moviments corporals, que desperten la seua creativitat i a poc a poc van desapareixent moltes de les seues limitacions... investiguen, senten noves sensacions i treballen la imaginació», destaca la professional, que reconeix que el camí «no ha sigut fàcil, però l’experiència completa és molt gratificant».

Projecte inclusiu. / Levante-EMV
Per la seua part, Toni Aparisi ha sigut el director coreogràfic, que amb este projecte ha enfrentat «un nou repte professional». «Ha sigut una manera de posar a prova tot l’aprés durant la meua trajectòria» i d’aprendre «estant a l’aula, veient la creativitat de l’alumnat i comprovant com totes les persones són capaces de moure’s i crear, perquè és intrínsec a l’ésser humà».
Valora, sobretot, la possibilitat d’haver pogut ensenyar als estudiants —fonamentalment de Primària, però també hi ha hagut de fins a 18 anys— «alguns dels valors que té la dansa, com els processos de creació, la importància de la cooperació i de ser generosos, estar al servei d’una altra persona, i mirar-se, ajudar-se i considerar-se un igual».
Toni Aparisi té experiència com a docent en el Conservatori Superior de Dansa i també amb grups no professionals de sales de teatre i universitat. «L’única diferència que observe entre professionals i persones que no ho són és la tècnica, però els resultats creatius, amb les ferramentes adequades, no tenen res a envejar a un espectacle amb gent professional... els he proposat les mateixes coses que proposaria a una companyia. És genial que experimenten», assegura.
Ací, la diferència és que, a més, els xiquets i xiquetes dels quatre centres han participat en el procés de creació des de l’inici, a través de diferents fases anteriors als assajos. «Vam voler saber a què juguen, les cançons que canten, què els motiva, que fan al pati... eixe és el nucli dur de l’espectacle, la base és tot el que ocorre en un pati d’escola, i com a metàfora, estan les figures mòbils de Calder, que són estructures complexes però que es menegen en un caos que sembla ordenat, com un pati, on hi ha una infinitat de jocs i gent a la vegada, però rarament xoquen i hi ha una estranya harmonia en el caos», explica.
Sobre l’actuació a Rambleta, el coreògraf apunta que va ser «rodona» i que l’alumnat «va brillar». «Amb la meitat ja me donava per satisfet, va eixir molt molt molt bé. La gent es va emocionar, va plorar i va agradar molt», recorda. «El públic ho va apreciar i valorar des del primer minut», assegura. A més, cal destacar la contribució de la Sedajazz Happy Band, en la part musical.

L'Esplai Oscil·lant. / Nerea Coll
Però no només hi ha hagut professionals de la dansa, en L’Esplai Oscil·lant han participat pedagogues com Paloma Calderón, acompanyant tot el procés i que recorden que «la dansa i l’activitat física tenen múltiples beneficis per al desenvolupament físic i psicomotriu», però este projecte va més enllà.
«És un projecte inclusiu en què hi ha hagut molta unitat dels grups, uns ajudaven a altres i es donaven molt de suport entre ells; la proposta artística s’ha generat des del seu imaginari, ja que els més menuts també han sigut creadors, i s’ha donat molt de valor a les seues idees».
Tanmateix, la pedagoga afegix que ha tingut un impacte positiu sobre l’autoestima de l’alumnat, «ressaltant les diferències com un valor afegit i aprenent a valorar-les». Això ha comportat «una evolució en general de la seguretat en si mateixos, en les seues idees, i han aprés que els seus moviments són autèntics i especials, posant en valor les seues capacitats». «Ha sigut molt bonic vore com cada vegada se cuidaven més entre ells i els rols de cura que s’han tingut», conclou.
L’Esplai Oscil·lant, ha sigut executat i impulsat per Frágiles Danza, amb el suport de l’Ajuntament de València i la col·laboració la Direcció General de les Persones amb Discapacitat. A més, ha establert una xarxa de suport amb institucions locals, com els Serveis Socials de l’Ajuntament i diverses federacions de persones amb discapacitat, La Rambleta i la Sala Russafa. Tota l’experiència s’ha enregistrat per a fer un documental.
- Detenido, otra vez, el hermano menor de Antonio Anglés en un pase de dos kilos de cocaína en Manises
- Brutalismo en Xàbia: la iglesia influenciada por Le Corbusier y Niemeyer y los chalés de hormigón crudo
- Hallan el coche de Eli, la mujer desaparecida en Cheste durante la dana, pero no hay rastro de su cuerpo
- Tres investigados por desviar a un desguace de Granada más de 100 coches de la dana
- Estas son todas las tiendas que ya han abierto en Bonaire
- Imponen una fianza de 1,9 millones a dos extrabajadores de una inmobiliaria de Xàbia por estafar a su empresa
- Audio completo de la llamada de Aemet a Emergencias: 'A las 3 de la tarde empezará lo peor hasta las 6
- El audio del día D: Aemet estudia acudir a la justicia por la filtración de la llamada al 112