Toni Solano: «És absurd posar deures en l’era del ChatGPT»

Professor de Llengua i Literatura i director de l’IES Bovalar de Castelló

Ha publicat «Aula o jaula», un assaig en què reflexiona sobre alguns dels problemes del sistema educatiu

Toni Solano

Toni Solano / Lucía Solano

Olga Pereda

Olga Pereda

Amb passat ferroviari i formació d’electricista, Toni Solano és actualment professor «vocacional» de Llengua i Literatura i director d’institut a Castelló.

Pare de dues filles que, durant anys, va acompanyar per fer els odiosos i tediosos deures, este docent és autor d’ "Aula o jaula" (La esfera de los libros), un assaig en què reflexiona sobre alguns problemes del sistema educatiu: les llacunes en la formació i vocació dels professors, la soledat del docent en les aules complexes, les ràtios descomunals, el bullying i els temaris inabastables que no deixen temps per a les coses importants, com llegir, escriure, comprendre i expressar-se bé.

¿Creu que hi ha pressió perquè els escolars acaben l’etapa d’Infantil sabent llegir?

Em sembla que sí, però no només als centres, sinó també entre les famílies. «El meu fill ja llegix i només té 4 anys». «Ui, el meu no. ¿Què fa la mestra que no l’està ensenyant?». És una competició molt absurda. Tot té un ritme, però el model no està fet perquè cada u vaja al seu ritme. Alguna cosa està canviant, però si no hi arribes et toca repetir. Si a un xiquet li costa més llegir, potser no fa falta que no el deixes passar de curs.

El que necessita és suport.

Exacte. A Secundària passa el mateix. Si un estudiant no assolix una competència de 1r d’ESO, no se l’ha de fer repetir per defecte perquè potser la resta de les competències sí que les té.

Afirma que el desplegament de continguts impeeix tenir temps per a l’important: llegir, escriure, fer debats i exposicions orals. ¿Menys temari i més lectura és, doncs, una fórmula educativa d’èxit?

Pense que sí. Veig xiquets de 4t de Primària que comencen amb les definicions de substantiu, verb, subjecte i predicat. I a Secundària, el mateix. I a Batxillerat, també. L’alumne que ho aprèn ho fa de seguida i desconnecta. El que no aconseguix interioritzar-ho, es queda penjat. No els va bé perquè necessiten habilitats que no tenen. Per exemple, expressar-se correctament. El problema és que no hi ha temps, no hi ha hores per llegir. Jo, a classe, llegisc llibres de lectura i el comentari que rep és que perdem el temps..

¿De veritat?

Per a mi no és malgastar hores lectives sinó una inversió. La gran crítica del sistema educatiu és que els alumnes no saben llegir ni escriure bé i tampoc entenen el que llegeixen, així que la pregunta és: ¿què fan? ¿Omplir buits i acabar temaris que són irreals? És surrealista. Fa falta parar i dir: a veure, estem a 2n d’ESO i el que volem és que sàpiguen llegir bé i entendre bé. Doncs anem. Hem de deixar de donar continguts més teòrics que es poden veure més endavant.

Defensa que, a Primària, es passi de puntetes per les teories morfosintàctiques i es dediqui més temps a llegir i escriure.

Això de la morfosintaxi és una aberració. Veig xiquets de Primària fent deures així i crec que no els servix de res perquè està fora de temps i es fa malament. Acaben confosos perquè la complexitat de la llengua no és perquè l’estudien en esta etapa. Si les mancances són lectura, escriptura i expressió oral, ¿per què no es dedica la Primària bàsicament a això i ens deixem de què és un sinònim i un antònim? Els ensenyaments s’han de veure aplicats i no només des de la teoria. ¿De què servix recitar com lloros la definició d’antònim i sinònim si, realment, no saben trobar una paraula semblant a una altra perquè no tenen un ventall lector que els brinde esta competència?

Memoritzar rius o parlar de les emocions a classe. Destaca que és un fals debat educatiu i que, en realitat, el tòtem és abaixar les ràtios.

És de sentit comú. Ens preguntem com és que Castella i Lleó trau tan bones notes a PISA, Timss i altres informes internacionals i, al final, veus que tenen classes amb 15 xiquets. Si tens menys alumnes, ensenyes millor, tot o que sigues pitjor professor. Reduir les ràtios és una necessitat. Amb tot el que ens demana la llei que fem, és impossible amb 30 alumnes a classe; sobretot ara, que se’ns exigix avaluar tantes competències. Fa 40 anys el model era un altre: un ‘profe policia’ que feia fora de classe a qui es movia. Però avui el sistema és un altre, i més quan s’ha d’atendre la diversitat i construir una escola inclusiva en què qui s’ha quedat despenjat en una competència reba tractament específic per anar superant la mancança.

Té una posició completament contrària als deures. Però hi ha veus que defensen que, total, si es llig un poc a casa tampoc els passa res.

Tant de bo que els deures foren només llegir el que siga, un llibre, un còmic o una revista. Això és un complement educatiu i sempre va bé. Tant de bo que els professors digueren als alumnes que sumen pitjor que practiquen un poc les operacions matemàtiques a casa. Això no són deures, són recomanacions. La teua feina com a professor és ensenyar-los i acompanyar a qui no estiga aprenent com la resta. Les acadèmies particulars són un negoci i es nodrixen del món dels deures. ¿Hi ha res més d’absurd que posar deures en una època en què els nens fan servir el ChatGPT? Això és només tenir-los entretinguts i res d’aprenentatge. Tinc dues filles i m’he passat tardes senceres fent deures amb elles perquè no eren capaces de fer-los soles.

Tracking Pixel Contents