Més de la meitat dels graduats en ESO es plantegen estudiar FP
Un estudi entre joves espanyols confirma el bon moment dels cicles formatius
Quasi 7 de cada 10 opinen que és una educació completa i de qualitat
El repte és, sobretot, convéncer a les famílies seus beneficis d'estos estudis, mantenen els experts

Estudiants d'Emergències Sanitàries del CIPFP Ciutat de l'Aprenent. / Germán Caballero
Des de 2015 fins a 2023, les matriculacions en Formació Professional (FP) han augmentat quasi un 25 % en Grau Mitjà i un 60 % en Grau Superior. Continua havent més universitaris que titulats en FP, però és una opció acadèmica que guanya prestigi amb passes de gegant entre l’alumnat, especialment per la inserció laboral que comporta. Més de la meitat dels graduats en ESO (56 %) es planteja o s’ha plantejat alguna vegada estudiar FP, que ha deixat de ser la germana pobra del sistema educatiu. No obstant això el 38 % dels joves de 16 a 29 anys assegura que la informació i l’orientació sobre estos estudis durant primària i secundària és escassa o nul·la.
Així ho revela l’estudi «Percepció de la joventut sobre la Formació Professional a Espanya», elaborat pel Centre Reina Sofia de Fad Joventut en col·laboració amb la Fundació Gestamp, presentat recentment. Realitzat amb 1.255 entrevistes «en línia» a homes i dones amb edats compreses entre 16 i 29 anys, l’estudi deixa clar que un de cada quatre joves, amb independència del seu nivell d’estudis, veu molt o bastant probable estudiar una FP en el futur.
Quasi la meitat d’estudiants d’FP de Grau Mitjà es planteja estudiar una altra FP, el mateix que opinen tres de cada deu titulats en Grau Superior. Un de cada tres universitaris també va remenar l’opció de matricular-se en FP (encara que després no ho va fer).
L’informe posa de manifest que el dolç moment que viu la Formació Professional a Espanya també ha calat entre els més joves. Quasi 7 de cada 10 opinen que és una educació completa i de qualitat, destacant especialment la seua capacitat per a especialitzar-se (67%) i l’aprenentatge ràpid i eficaç d’un ofici (64%). El 31 % dels titulats en Grau Mitjà asseguren que van aconseguir una ocupació en menys de tres mesos, percentatge que puja al 38 % en el cas dels graus superiors.
La satisfacció laboral, en tot cas, augmenta amb el nivell educatiu. Mentre que quasi un 59 % dels graduats en FP superior (62 % en el cas dels universitaris) es declaren bastant satisfets amb el seu ús, el percentatge es reduïx lleugerament (53 %) entre els titulats en Grau Mitjà i més encara (35 %) entre els quals només tenen FP Bàsica o Batxillerat.
De la mateixa manera, a major nivell d’estudis s’observa major estabilitat laboral. Davant la pregunta «creus factible que perdes el teu lloc de treball l’any vinent?», el 72% dels universitaris contesten que no, la mateixa resposta que donen el 66% dels titulats en FP superior i el 63% dels de grau mitjà.
Seguixen els prejudicis
La investigació de Fad deixa clar que només el 10 % dels joves valoren negativament l’FP, considerada una bona opció acadèmica pel 70 %. Els que l’estan cursant o l’han cursada són els que millor opinió tenen. Quasi 7 de cada 10 consideren que són uns estudis «complets i especialitzats» i el 45 %, fins i tot, considera que les eixides laborals són majors que per als universitaris.
Malgrat eixe optimisme generalitzat, el 19 % continuen mantenint vells prejudicis, com que és per a mals estudiants, mentre que un altre 20% considera que l’alumnat d’FP no té vocació i un altre 23% assegura que només val la pena si no es pot entrar en una universitat.
Els prejudicis desapareixen quan es pregunta directament a l’alumnat que sí que està cursant d’FP. El principal motiu esgrimit per a estudiar esta modalitat és, precisament, la vocació, seguit de l’ocupabilitat. Quant a les raons esgrimides per a no matricular-se en estos estudis, el 24 % esgrimix que va preferir ingressar en la universitat i quasi el 12% assegura que els seus professors de Secundària li van recomanar matricular-se en una facultat.
Mentrestant, el 7 % assegura que la seua família li ho va desaconsellar. La directora de Fad, Beatriz Martín, ha anunciat una futura campanya de sensibilització dirigida, precisament, a mares i pares.
Els autors de l’estudi asseguren que, malgrat el dolç moment social i polític que viu l’FP, un dels reptes és, precisament, arribar a les famílies, atraure-les i convéncer-les que es tracta d’una via acadèmica solvent i de qualitat per als seus fills i filles. «Hi ha una certa hipocresia amb la Formació Professional, tots diuen que és molt bona, però no la volen per als seus fills». afirma la sociòloga Aina Tarabini, sobre la realitat de la FP en moltes llars. «No sé quantes famílies volen, de veritat, que els seus fills siguen lampistes», afegix.
Per això, «Com arribar a les famílies és la pregunta del milió», explica Tomás Alonso, vicepresident d’FPEmpresa després de la presentació de l’estudi. Convençut que hi ha famílies que encara creuen en el fals mite que l’FP és per a qui no vol estudiar, Alonso assegura que haurien de ser les administracions les que seduïsquen als progenitors. També és fonamental, en la seua opinió, que l’alumnat reba informació sobre l’FP «des de Primària». «Convéncer als pares i les mares és un dels grans reptes als quals s’enfronta ara mateix l’FP», també per a Marta Urdiain, manager global de Formació en Gestamp.

Més de la meitat dels graduats en ESO es plantegen estudiar FP. / Germán Caballero
A més d’oferir informació des de les administracions i fer que els instituts d’FP òbriguen les seues portes a les famílies, un altre pas que cal donar és demostrar que el debat «universitat o FP» és fals perquè són itineraris acadèmics diferents però no incompatibles. Moltes famílies continuen pensant que FP és un itinerari menor i incomparable amb un títol universitari. «En el meu centre cada vegada tinc més universitaris que es matriculen en un cicle superior», conclou Alonso.
Abandó
Malgrat el bon moment social i mediàtic que viu l’FP (també polític, atés que és bandera del Govern des de l’època d’Isabel Celaá com a ministra), Espanya encara estem lluny dels països de l’entorn, on els graus estan molt més assentats. A la UE, de mitjana, quasi la meitat dels alumnes de Secundària (49%) continuen els seus estudis en centres d’FP.
A Espanya, no obstant això, la xifra es reduïx deu punts percentuals (39 %), encara que els experts també puntualitzen que el teixit productiu espanyol (amb una immensa majoria de menudes i mitjanes empreses) no té res a veure amb el d’altres països.
Segons l’informe de Fad, el 8 % dels quals comencen un grau el deixen ja siga definitivament o per a anar-se a una altra branca. Altres estudis, no obstant això, eleven considerablement eixe percentatge. «L’abandó en l’FP a Espanya: diagnòstic i propostes de millora», elaborat per CaixaBank Dualiza i la Universitat de les Illes Balears i presentat el mes de juliol passat, va evidenciar que en els cicles de grau mitjà, el 30 % ho deixa i en grau superior, el 18 %.
L’enquesta de Fad assegura que el principal motiu per a no continuar estudiant FP és que el grau no va complir les seues expectatives. El 40 % assegura que no és el que s’esperava i un altre 22 % admet que es va anar a una altra branca d’FP.
Per gènere, les dades confirmen un discret augment de les dones en els graus mitjans i superiors, on han passat de representar, respectivament, el 43 % al 45,8 % i del 47 % al 49 %. En la bàsica, a la qual s’accedix sense haver acabat ESO i l’alumnat de la qual s’ha mantingut estable des de 2015 i sense créixer com ha ocorregut en el Grau Mitjà i superior, els homes continuen sent majoria (70 % enfront de 30 %).
Malgrat l’equilibri entre gèneres, algunes branques seguixen molt masculinizadas: Informàtica, Mecànica, Robòtica i Automoció. Només un 9 % de les dones tria estudiar l’especialitat d’Informàtica i Comunicacions, enfront del 24 % dels homes. Un 1,2 % d’alumnes es decanta per Electricitat i Electrònica enfront del 8,2 % dels alumnes.
Emergències sanitàries, un grau amb molt bona acollida
Un dels cicles formatius relativament nous és el d’Emergències Sanitàries. AValència s’estudia en el CIPFP Ciutat de l’Aprenent de la ciutat, que disposa tant de classes presencials como semipresencials del Grau Mitjà. Com explica Cristina Navarro Soriano, professora titular de Processos Sanitaris al centre d’FP, en el grup presencial la majoria dels alumnes provenen de finalitzar l’ESO. No obstant, en la modalitat a distància, el perfil és diferent doncs ja són estudiants més majors que treballen i necessiten acreditar els seus coneixements o completar una especialització. Per això, assegura que es matriculen molts integrants de les forces i cossos de seguretat: com Guàrdies Civils, bombers, bombers forestals... que complementen la seua formació amb el títol de Tècnics en Emergències Sanitàries. Estos estudis, segons explica, habiliten per a l’assistència directa a malalts i víctimes que requerixen una atenció sanitària immediata. Per això, els titulats poden treballar en ambulàncies o en serveis d’emergències com l’112 o el CICU. Per exemple, estudien un mòdul de plans d’emergència, però també assignatures sanitàries —com la monitarització de pacients—; logística sanitària, manteniment de vehicles, o comunicacions, entre altres parts del temari.
- Dieta del agua: Cómo adelgazar varios kilos a la semana y no pasar hambre
- Detenido, otra vez, el hermano menor de Antonio Anglés en un pase de dos kilos de cocaína en Manises
- Vidas y secretos de un convento en el corazón de València
- El embalse de Arenós. La presa del Alto Mijares
- Un matrimonio herido en un doble atropello en Mislata
- Un herido grave al chocar su patinete con una grúa en Cullera
- Compromís no participa en los Jaume I por la ausencia de mujeres galardonadas
- Bernabé sugiere que Pradas esperó a Mazón el 29-O para enviar el SMS