Investigadores i estudiants, de tu a tu al Museu de les Ciències

El Museu de les Ciències ha celebrat, amb motiu del Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència que es commemora cada 11 de febrer des de fa 10 anys, l’activitat «Pregunta-li a una científica», amb la participació destacada d’investigadores de diverses disciplines perquè compartiren les seues experiències i reptes en el món de la investigació i la tecnologia amb escolars.

Així, més de 250 estudiants imploren ahir l’auditori Santiago Grisolía de la Ciutat de les Arts i les Ciències per a descobrir més de la vocació i el treball diari d’Ana Elena Pérez-Cobas, investigadora científica en l’Institut Ramón y Cajal d’investigació sanitària (Irycis); Amelia Ortiz-Gil, investigadora i divulgadora científica en l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València; i Alicia Borque, investigadora i divulgadora científica de la Fundació Oceanogràfic.   

En una xarrada intergeneracional, alumnat de Primària del Col·legi Nuestra Señora de los Desampardos de Natzaret, i els CEIP Tomàs de Montañana, l’Albereda, El Grau i les Arts de València, van atendre els consells de les tres investigadores i van resoldre alguns dels dubtes entorn de la ciència, en la xarrada d’hora i mitja que van compartir ahir. Com va començar la seua passió per la disciplina que estudien? On porten els forats negres? Quin ha sigut el millor descobriment? Quins animals costen més de cuidar? Què ha sigut el més difícil de la vostra trajectòria? Quins són els majors reptes com a dona científica? Hi ha més oportunitats hui dia per a les xiques? i amb quants anys van començar a interessar-se per la ciència? Estes van ser algunes de les qüestions, que van requerir respostes de tot tipus per part de les ‘entrevistades’.

El Museu de les Ciències ja havia realitzat activitats similars, amb l’objectiu d’apropar la ciència i d’impulsar vocacions que tal vegada no es plantegen els més menuts o no tenen molt presents al seu entorn. La meta? Que cada alumne i alumna lluite per estudiar el que més li agrade, sense atendre a tòpics i rols socials i aconseguir, sobretot, que les xiquetes no perden interés per la ciència a mesura que avancen en la seua vida acadèmica. 

Ana Elena Pérez-Cobas va explicar als joves assistents que, de menuda, va passar d’estar fascinada pels planetes a interessar-se pels universos més menuts que només poden vore’s per microscopis, per això s’ha especialitzat en microorganismes i microbiota. Per la seua part, Amelia Ortiz-Gil sí que ha dedicat la seua vida a l’espai: primer volia ser astronauta i, més tard, sent amant de les matemàtiques i la física, va apostar pel cosmos.

Per últim, a Alicia Borque li han agradat els dofins des de menuda i va començar a estudiar Biologia, tot i que ha reconegut que la decisió de dedicar-se a la ciència li va arribar ja amb 20 anys.

Per a Ana Elena Pérez-Cobas, la ciència «és un treball apassionant, molt divertit, vocacional i que encanta… tot i que també cal dedicar moltes hores, estudiar i treballar molt i fer sacrificis». Per exemple, no va amagar als xiquets i xiquetes que les condicions laborals han de millorar a Espanya, però tot i les dificultats, és un treball que agrada. «Tota la investigació té un impacte, perquè permet avançar a la societat, és part del nostre treball», va afegir.

Alicia va animar a l’alumnat a valorar l’etapa escolar: «Aprofiteu les assignatures que més vos agraden i també les que no, al màxim, perquè després trobareu a faltar l’escola. Si alguna cosa vos apassiona de veritat, intenteu aconseguir-la, continueu endavant. És un bon moment per ser valentes, fer-se preguntes i intentar resoldre-les; les dones sí que podem investigar», va dir.

Per la seua part, Amelia Ortiz-Gil va reconèixer la dificultat en moments com la maternitat o la necessitat de publicar articles científics, però va assegurar que «les carreres universitàries no són difícils, si t’agraden». A ella, de menuda, li van dir que la Física era molt difícil per a una xica. «Però tenim la mateixa capacitat intel·lectual. A algunes classes a vegades hi ha poques xiques, però és perquè no acabem de creure’ns que podem fer-ho. També, a vegades, hi ha senyors catedràtics majors que no miren igual als estudiants xics que a les xiques… però per això estem ací», va sentenciar. Ana Elena Pérez-Cobas coincidia: «cal estudiar el que vos agrada, perquè l’única obligació a la vida és ser feliços. Aneu per això». 

Alimentar inquietuds

Els llibres, els documentals, els telescopis, els microscopis… van alimentar les inquietuds d’estes tres investigadores i catedràtiques d’universitat, que no van deixar de compartir anècdotes amb els i les escolars. Alicia Borque, per exemple, els va recomanar bussejar i va explicar com ha treballat amb belugues o morses; Amelia Ortiz-Gil els va avançar que en 2026 hi haurà un eclipsi de sol total que podrà vore’s des de la Comunitat Valenciana i els va explicar com són els forats negres de l’espai, com es va fotografiar des de la Universitat de València un fa pocs anys, i per què no hi ha llum a l’univers.

Ana Elena Pérez-Cobas els va confessar que, de jove, el que més la va encuriosir eren qüestions relacionades amb l’ADN i la seua possible modificació; o que a vegades al laboratori han de treballar amb protecció. 

Malgrat les dificultats i que encara falten moltes xiques a estudis Stem (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) el relleu sembla garantit. En finalitzar l’activitat, més xiquetes van alçar el braç afirmant que volien ser científiques.

Un exemple és Yasmín El Ovajdi, alumna de Natzaret i integrant del Consell de la Infància de la Ciutat de les Arts i les Ciències, que va explicar que ha començat a sentir passió per la ciència perquè «darrere de coses quotidianes que habitualment tenim en la nostra mà, hi ha ciència, i això me motiva a saber més». L’acte va estar moderat per Amparo Latorre, membre del comité d’experts de la Ciutat de les Arts i les Ciències, i es realitza amb la col·laboració de la Direcció General d’Igualtat i l’Institut de les Dones de la Generalitat.

Las científicas, a la niña que fueron: "Nunca pienses que no eres suficientemente buena"

La ciencia también es cosa de niñas: el desafío de romper con los estereotipos

Así es el trabajo de un grupo de investigadoras españolas en la Antártida