Un refugi inesperat per a les aus silvestres

En l’Oceanogràfic de València, existix un «llac viu» que estos últims anys s’ha consolidat com un espai clau per a la biodiversitat, atraient a nombroses espècies d’aus silvestres que troben en les seues aigües un entorn idoni per a la seua alimentació i reproducció. Gràcies a la naturalització progressiva que ha tingut este ecosistema, les espècies han ampliat la diversitat biològica de l’aquari, convertint-lo en un enclavament d’observació rellevant.

Des de l’eliminació del tractament amb clor en 2015, el «llac viu» ha permés el desenvolupament d’un cicle biològic estable, afavorint l’aparició d’algues, insectes i amfibis, que al seu torn sustenten l’arribada d’aus a la recerca d’aliment. Al llarg d’estos anys, un registre sistemàtic ha documentat la creixent varietat d’espècies que utilitzen esta llacuna, també coneguda com a «l’Albufereta de l’Oceanogràfic», consolidant la seua importància ecològica.

Espècies piscívores i aus

Entre les espècies més freqüents destaca el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), una au piscívora que acudix regularment al llac per a aprofitar els moments d’alimentació dels peixos per part dels cuidadors. A més, el gavià de potes grogues (Larus michahellis) és l’espècie més observada en el recinte, utilitzant diferents estructures de l’aquari com a punts de vigilància i accés a fonts d’aliment.

D’altra banda, la polla d’aigua (Gallinula chloropus) és un dels animals residents en el llac viu, beneficiant-se de l’abundància d’algues i altres fonts alimentoses que faciliten la seua permanència al llarg de tot l’any. Es distingix per la seua capacitat de desplaçar-se tant dins de l’aigua com per les zones enjardinades del Oceanogràfic.

Bon ecosistema per als insectes

La transformació del llac viu també ha afavorit l’arribada d’aus i de diverses espècies d’insectes, com les libèl·lules. S’han identificat fins a deu espècies diferents, entre elles el pixaví nervat (Sympetrum fonscolombii), la libèl·lula blava (Orthetrum cancellatum) i l’espiadimonis tardorenc (Aeshna mixta). La presència d’estis insectes indica un entorn ambiental saludable i una creixent proliferació de vegetació palustre.

Parada en la ruta d’aus

Donada la seua proximitat a l’Albufera de València, l’Oceanogràfic és també un punt de parada per a xicotets ocells migradors, com el mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus). Estes aus, que pesen menys de deu grams, realitzen migracions de milers de quilòmetres entre Europa i Àfrica, detenint-se en llocs com el llac viu per a alimentar-se abans de continuar el seu viatge estacional.

La presència d’estes espècies en l’Oceanogràfic reforça el seu compromís amb la conservació del medi natural, proporcionant una experiència d’aprenentatge sobre la importància de preservar els hàbitats aquàtics. La integració d’este entorn naturalitzat dins de l’aquari permet sensibilitzar als visitants sobre la necessitat de protegir la biodiversitat local.