Cristina Gutiérrez Lestón: «Sobreprotegir porta als xiquets a la baixa autoestima»

Un dels majors desafiaments als quals s’enfronten les famílies és trobar l’equilibri entre protegir els seus fills o filles i fomentar la seua autonomia. Segons els especialistes, la sobreprotecció s’ha convertit en una error comú, amb conseqüències serioses per al desenvolupament emocional i social dels més menuts. Protegir en excés pot portar als xiquets i xiquetes a creure que són incapaços d’assumir reptes per si mateixos, generant-los inseguretat i baixa autoestima.

«Quan sobreprotegim, en realitat el que fem és desprotegir. Acaben creient que no poden fer res sense l’ajuda constant dels pares. Això els conduix a la inseguretat personal, la baixa autoestima i a sentir-se poc útils, sobretot quan arriben a l’ESO», assenyala l’educadora Cristina Gutiérrez Lestón.

L’especialista en intel·ligència emocional impartirà el próxim 27 de febrer en Caxton College una comferència dins del cicle «Encuentros Infancia y Futuro» que anualment organitza este col·legi britànic de València.

El veritable repte per als pares és aprendre a confiar en les capacitats dels seus fills i permetre’ls assumir responsabilitats. Els xiquets són, en paraules de l’especialista, «més forts, creatius i intel·ligents del que solem imaginar». Cal deixar de fer per ells allò que ja poden fer per si mateixos, que pot anar des de preparar la seua motxilla fins a cordar-se l’abric o fer-se el berenar. Estes tasques quotidianes, encara que xicotetes, són oportunitats valuoses per a fomentar la seua autonomia. Convertir estos moments en jocs no sols els motiva, sinó que també els ensenya a gaudir del procés d’aprendre i ser independents.

«Cada vegada que fas alguna cosa per ells pregunta’t: això podria fer-ho a soles? Si la resposta és sí, convida-lo a que ho faça la pròxima vegada, com un joc o un repte, és molt més divertit», explica Gutiérrez Lestón, afegint que xicotets desafiaments diaris poden marcar una gran diferència.

Fomentar l’autonomia també implica canviar la mirada que es té sobre els xiquets: en lloc d’enfocar-se en les seues debilitats, cal identificar les seues fortaleses i confiar en les seues capacitats.

Això no sols aferma la relació entre pares i fills, sinó que també els dona la seguretat necessària per a assumir més responsabilitats. «L’educació és el joc de les oportunitats. Si no els donem l’opció perquè ho facen ells, s’equivoquen i aprenguen, els convertirem en dependents», advertix.

La sobreprotecció, a més, té un impacte profund en la formació emocional. «Creixen creient que no poden ser els seus propis protectors, el que els porta a la dependència. Solen estar poc acostumats al ‘no’, toleren molt poc la frustració i tenen poca confiança en els altres i en si mateixos. Tot i que puguen semblar capritxosos i exigents, en el fons tenen una autoestima molt baixa i moltes pors. Sobreprotegir és educar amb por», continua l’experta. 

Treballar com un equip a casa

Per a fomentar un entorn que impulse el seu desenvolupament, és crucial no llevar-los les ‘pedres’ del camí, sinó acompanyar-los. A casa, la família ha de funcionar com un equip en el qual cada membre assumisca els seus compromisos, inclosos els dels més menuts. Això implica legitimar les seues emocions, donar-los espai per a expressar-se i fer-los veure que, fins i tot a edats primerenques, són capaços d’implicar-se en xicotets desafiaments diaris.

Paradoxalment, molts pares que hui tendixen a sobreproteger als seus fills van ser criats amb gran llibertat i autonomia. No obstant això, la por ha pres un paper predominant en l’educació. «Quan ens naix una criatura, ens envaixen totes les pors del món: que no siga feliç, que no tinga amics, que es frustre… Però cal fer-se una pregunta important: qui vols que eduque al teu fill, la teua por o tu?», qüestiona l’especialista.

Al final, només hi ha dos camins possibles, diu: «preparar el camí per als fills o preparar als fills per al camí».