La falla del mig segle al CEIP 8 de Març de València

La falla del CEIP 8 de Març de València mai falta. Des del centre educatiu de Tres Forques no recorden l’any que van començar a fer-ne i enguany continuen amb una tradició ben esperada curs rere curs al centre educatiu, que ara fa 50 anys. És una manera de celebrar, a l’escola, les festes de València que ja comencen a envair els carrers però, també, una manera de continuar aprenent, compartint coneixements i estones amb l’alumnat, professorat, les famílies i la resta de la comunitat educativa que vulga participar.

No obstant, al centre succeïx com les comissions falleres, i la festa no comença al març, sinó molt abans. En acabar el curs anterior, se decidix en què treballaran a partir del setembre següent i, poc després, a l’octubre, comencen els preparatius. 

«Fa més de 20 anys que tenim cursos temàtics i al voltant del tema fem les músiques de nadal, la decoració del centre, les disfresses de carnestoltes, la falla escolar… i més activitats, tot el que podem ho vinculem al tema de cada curs», diu Ciro Ballester, tutor de 6é i artífex de la falla, tot i que mai falten mans per a preparar-la. «D’esta manera, tot el centre treballa un tema en comú», assegura.

A l’hora de fer la falla escolar, que enguany cremaran demà de vesprada, «sempre es fa un oferiment al professorat, a tot l’alumnat i a la resta de famílies que formem tota la comunitat educativa. La falla és un emblema d’eixa manera de funcionar, perquè tots participem; no hi ha cap xiquet que no haja colaborat», assegura el docent. «Tots els nivells, professors i famílies, inclús exalumnes, s’impliquen, aporten i ens unim», assegura.

Però la falla no es fa només pel comboi o la germanor, sinó que té molt present el vessant formatiu que qualsevol projecte educatiu ha de tindre. «És una obra plàstica que, a més de ser la nostra festa valenciana, té un fons de contingut escolar i educatiu. No és només una festa, és una part més del currículum i això és molt important. Quan fem la programació general anual, incloguem les activitats dins del currículum —a través d’una comissió que hi ha al claustre— i així tenim continguts, i este és el cas de la falla.

S’integra dins de les àrees plàstiques; en projectes interdisciplinaris, també té una part de matemàtiques —la geometria, claríssimament—, Història, Llengua... no és només pintar i posar cartons, sense tema ni sense contingut; tot va integrant-se perquè dins dels aprenentatges, és aprendre creant», afirma. Tot i que sí que treballen a l’esplai, a l’hora del menjador o algunes vesprades en la creació de la falla, «no és una cosa extraescolar sinó complementària i integrada en la vida i en la dinàmica dels continguts».

Leo, Claudia, Joel, Guillem, Olimpia, Daniela o Amparo són part de l’alumnat que ha preparat la falla. Són conscients que no totes les escoles tenen el seu propi monument per a cremar-lo i, per això, asseguren que és «més especial». També reconeixen que en ser estudiants de 6é els fa «més il·lusió», ja que el pròxim curs no estaran a l’escola.

De fet, des de tercer cicle s’encarreguen de l’estructura principal, i des dels altres nivells van sumant escenes, així com també les famílies, que fan ninots a casa i les porten a l’escola. «M’agrada molt fer la falla, és molt divertit», diu Olimpia. El lema, com apunta Leo, és «50 anys fent escola, 50 anys educant» i està plena de ‘Sargantines’, la mascota de l’escola, que ha fet una mare i que mostren com aprenen de literatura, arts, matemàtiques, esport...

A més, portem botes plenes de fang com a homenatge als afectats i voluntaris de la dana del 29 d’octubre. L’estructura central és un gran llapis de color que supera els 7,5 metres d’alçada, la falla més gran que ha fet el centre educatiu públic, i que s’alça gràcies a l’estructura de fusta que ha fet un pare i que estarà rematada per més de 20 llapis de colors.Per això, Leo explica que «la base ha de ser forta i el cartó de la resta d’elements, resistent». Els llapis de colors tenen tant de protagonisme perquè, pensant sobre el 50 aniversari, van decidir «que els colors eren el més representatiu de l’escola». 

Una escola sempre oberta

Després de tants anys, Ciro Ballester assegura que «ja s’ha creat un hàbit» a l’hora de fer la falla i s’organitzen amb suficient antelació «per a no estressar-se a última hora». La falla és un exemple més que el 8 de Març és «un col·legi de portes obertes» i per això també es convida a les famílies a fer el seu ninot. Així també ho explica la directora, María Martínez Vila, que assegura que la falla «és molt important per a l’escola perquè està tota la comunitat educativa implicada; sense les famílies, que s’impliquen moltíssim, esta escola no podria fer tot el que fa i això ho agraïm moltíssim», assegura la directora.

 «Les famílies són l’educació. Nosaltres tenim cada dia cinc o sis hores lectives, però elles estan la resta del dia, tenen molt de pes en l’educació. Un xiquet s’implica més si veu que la família s’implica, i l’escola serà més important per a ell si veu que també ho és per a la seua família», assegura.

Tanmateix, afirma l’AFA «ens ajuda moltíssim». Destaca que també estan oberts «a associacions, a organitzacions no governamentals, als veïns... Som una escola oberta, que vinguen, que ens plantegen què volen fer i podrem treballar junts».

Sobre el 50é aniversari, María Martínez Vila avança que la falla és només una part de la celebració. Avança que també faran entrevistes, una gala, una ‘càpsula del temps’ que soterraran per a obrir d’ací a 25 anys i una exposició de joguets antics, a més d’una gran festa de final de curs per a celebrar el mig segle d’història del centre.

A més de la necessària renovació de les instal·lacions i l’ampliació de l’hort escolar i renaturalització del pati, el desig que la directora fa per al futur de l’escola, més enllà del mig segle, és que el centre «continue obert a les famílies, que continuen venint a fer els tallers, a implicar-se en l’educació dels seus fills i filles, i participant amb les seues opinions».