Els joves donen veu a la poesia

Cada 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia. Coincidint amb l’arribada —oficial— de la primavera, es commemora «una de les formes més preuades de l’expressió i identitat i lingüística de la humanitat», segons la Unesco.

«La poesia, practicada al llarg de la història en totes les cultures i en tots els continents parla de la nostra humanitat comuna i dels nostres valors compartits, transformant el poema més simple en un poderós catalitzador del diàleg i la pau», destaca l’organisme internacional, que va fixar eixa data al calendari en 1999. El dia també té com a objectiu «fomentar la diversitat lingüística» i destaca que unix «persones de tots els continents».

Tot i que qualsevol dia és bo per a llegir els versos preferits de cadascú, el 21 de març en especial «és una ocasió per a honrar als poetes, reviure tradicions orals de recitals de poesia, promoure la lectura, l’escriptura i l’ensenyament de la poesia, fomentar la convergència entre la poesia i altres arts com el teatre, la dansa, la música i la pintura, i augmentar la visibilitat de poesia en els mitjans». I això, precisament, és el que va fer un grup d’estudiants de l’IES Abastos de València, el passat divendres. 

Animats per la professora Laura Rambla, l’alumnat de l’assignatura de Literatura Universal de 1r de Batxillerat va organitzar un recital poètic per a celebrar el dia. El lloc triat va ser la Llibreria El Imperio, de Russafa, i hi van assistir altres docents, a més de familiars. El resultat va ser, segons la professora, «molt emotiu» i, a més, apel·lava a tots els sentits, doncs els estudiants van aprofitar els seus coneixements de música i dansa per a fer ‘performances’ multidisciplinàries mentre llegien els versos triats. El grup va ser l’encarregat d’organitzar l’acte, «sorpresa» per a la professora.

Rambla afirma que els va proposar la idea «perquè el Dia del Llibre sempre se celebra als centres, però el Dia de la Poesia passa més desapercebut» i que l’alumnat ha sigut «el protagonista de l’acte», tocant també el xelo, el saxo i el baix. Un dels objectius era que fora «un dia de la celebració de la poesia perquè cadascú la visca com vulguen, el que importa és participar i gaudir de la celebració», afirma.

Així, Federico Lorca, Miguel Hernández, Paca Aguirre o Joan Salvat-Papasseit van ser alguns dels autors triats per a ser recitats. «Ha sigut meravellós, han triat una ‘altíssima’ poesia que m’ha agradat moltíssim i han tingut la sensibilitat de saber barrejar-la amb la música, amb la melodia i el tempo adients», afegix. «Ha sigut una estona de sensació de plenitud, de compartir el que és la poesia, de fer especial la paraula i la forma de sentir. Li han dedicat temps i implicació i li han posat moltes ganes perquè quede bé», apunta la docent. 

Nadia i Emma són dos de les alumnes que cursen Literatura Universal i que han participat en el recital, amb poemes de Robert Desnos i Papasseit. Nadia apunta que el seu pare és poeta i que per a ella la poesia «sempre ha significat molt». «Hi ha molts tipus de poesia i totes les formes són un mitjà per a tractar l’art d’una manera distinta i construir, les vegades que faça falta, tenint un moment teu, del que has fet o eres», assegura l’alumna. El poema que va llegir explica que sorgix «del llibre preferit dels pares» i parla de la «companyia». Per a ella, poder cursar Literatura Universal és «una oportunitat d’estudiar la poesia, la prosa i el teatre, i enriquir-me de tot, aprendre molt i gaudir tenint una experiència més propera».

Per a la seua companya, Emma, el recital va ser un moment «de diversitat lingüística, d’enriquiment de tot tipus entre companyes, amigues, professores i famílies», junts per a «compartir art». Assegura que l’acte va estar «pensat però donant joc a la improvisació» i, a més, ella es va atrevir a recitar uns versos propis que van tindre molt bona acollida. «La poesia forma part de tots, encara que algú no vulga vore-ho. Si no, explotariem. Cal deixar-se anar, tot és vàlid, ja siga dansa, escriptura o lletres», defensa.

Quan escriu afirma que no se sent «jutjada». «No m’importa res més del que escric, em deixe anar, sense limitacions ni prohibicions, amb tot». En la seua opinió, «Miguel Hernández és molt esgarrador i Neruda molt romàntic», però el seu preferit és Francisco de Quevedo i el seu «Amor constante, más allá de la muerte». «Cadascú, dins de la seua possibilitat, ha donat el millor de sí mateix, i això és el més important. Ho han recitat tot perfecte», afegix orgullosa la professora, sobre el treball dels 15 estudiants.

Eina per a educar

La poesia és una excel·lent eina per a potenciar la creativitat, l’expressió emocional i el desenvolupament del llenguatge entre els estudiants. Un recurs educatiu que contribuïx a millorar habilitats com la comprensió lectora, el vocabulari i la memòria. A més, fomenta la sensibilitat i el pensament crític, permetent que els alumnes reflexionen sobre temes profunds de manera accessible i amena.

És ideal, també, per a ensenyar ritme, sonoritat i estructures gramaticals d’una manera divertida i dinàmica. «A classe ho treballe perquè a mi m’agrada molt i a ells també. Cada dia llig un poema amb cada grup, al principi de les classes. És un recurs breu i pots llegir un poema sense necessitat de llegir tota l’obra», afirma la professora Laura Rambla. 

«El primer dia els alumnes et diuen que per a què, arriben amb poca confiança, però te’ls guanyes quan s’adonen que tu ho vius, que per a tu és molt important», afirma. Per això diu que «quan poses ànima i passió, els arriba, perquè ho vius i veuen que no és un temari que s’ha de fer perquè sí, i això els agrada», assegura. «Igual no els agrada la poesia a tots quan acaba el curs, però sí que la veuen d’una altra manera», afirma.

«La poesia els arriba i és molt fàcil treballar-la. Se pot fer a classe una reflexió filosòfica, parlar de coses personals, de salut mental, de relacions —amoroses o d’amistat—... temes que els interessen i que quan recites, emocionen. Té un poder molt gran que els arriba molt bé als adolescents. Llegim i veuen que la poesia va més enllà dels amors romàntics que els han ensenyat sempre», incidix.

La professora apunta que noms com Neruda, Miguel Hernández, Lorca, Shakespeare, Idea Vilariño, Sylvia Plath, Ida Vitale o Emily Dickinson o Petrarca sempre estan presents a les seues classes. Ara són autors i autores que l’alumnat també ha ‘adoptat’ i assegura que el recital va ser tan especial, que serà una activitat «que no oblidaran mai».

La poesia a l’aula com a eina per estimular la creativitat i expressar emocions