«Compartir imatges dels fills pot afectar la seua salut mental»

El professor de la UV Luis Rojo alerta sobre els riscos potencials del ‘sharenting’ en la salut mental infantojuvenil. Una enquesta europea mostra que al voltant del 89 % dels progenitors espanyols compartix informació sobre els seus fills en Internet

Luis Rojo Bofill.

Luis Rojo Bofill. / Levante-EMV

Levante-EMV

València

El professor de Psiquiatria la Universitat de València i doctor de l’Hospital La Fe Luis Rojo Bofill advertix en una carta a l’editor recentment publicada en la revista The European Journal of Psychiatry que la publicació habitual d’informació sobre els menors per part dels seus progenitors pot tindre conseqüències potencialment perjudicials per a la salut mental dels xiquets i adolescents exposats.

Per este motiu, l’especialista apel·la al fet que legisladors, educadors i personal sanitari, com pediatres o professionals de la salut mental, coneguen en profunditat el sharenting (la combinació dels termes en anglés sharing i parenting, compartir i paternitat) i se sensibilitze a la societat sobre els seus possibles riscos. 

El fenomen del sharenting està estés a Espanya, on el 89 % de les famílies publiquen en Internet contingut sensible sobre els seus fills almenys una vegada al mes, segons l’estudi EU Kids Online 2020. Esta exposició contínua del menor a «imatges de si mateix sovint seleccionades i retocades pels seus pares pot tindre efectes perjudicials en la seua autoestima i imatge corporal i generar dinàmiques entre pares i fills que afecten la seua salut mental», segons suggerix la literatura científica i el doctor Rojo Bofill recorda en la seua missiva.

A vegades, prosseguix l’especialista, la sobreexposició dels fills es fa per a atresorar records o compartir experiències quotidianes, consells de criança o èxits dels xiquets però «també s’estan difonent dades altament sensibles dels menors que marcaran la seua empremta digital». Altres vegades, afegix el psiquiatre, els propis familiars registren situacions humorístiques o escenes vergonyoses amb un propòsit recreatiu, «però estos continguts són més fàcilment viralitzables i l’èxit anima els pares a gravar més bromes».

La busca freqüent de moments per a immortalitzar-los i compartir-los, o fins i tot buscant un lucre econòmic o major influència en xarxes socials, pot arribar a convertir-se «en un factor estressant i deteriorar o tensar la relació entre pares i fills», indica el professor Rojo Bofill. A més, advertix, este material pot ser usat per tercers amb finalitats d’humiliació o assetjament cibernètic, entre altres.

Conseqüències a llarg termini

Les conseqüències a llarg termini d’estes pràctiques són encara incertes, però, en qualsevol cas, el professor Rojo Bofill considera que «la seua probable associació amb la futura aparició de símptomes de salut mental fa imperatiu que els professionals de salut mental comprenguen, exploren i ajuden a sensibilitzar sobre elles». 

L’atenció ja està posada en, per exemple, el camp legislatiu. Així, el recent informe del comité de persones expertes per al desenvolupament d’un entorn digital segur per a la joventut i infància planteja propostes per a protegir la privacitat, seguretat i integritat on i off-line dels menors, així com per a regular l’ús o explotació comercial de publicacions en Intenet protagonitzades per ells.

Tracking Pixel Contents