La primavera cobra vida en l’Oceanogràfic

L’Oceanogràfic de València és un dels espais verds més grans de la ciutat amb una superfície de 80.000 m2, fet que el convertix en un punt de destí molt atractiu per a passejar i gaudir aprenent amb els seus més de 27.000 animals i les seues 362 espècies vegetals.

Per això, la primavera es fa visible cada any en el major aquari d’Europa, tant en la seua gran vegetació com en els animals que en l’habiten.

Des de fa algunes setmanes han començat a reviure milers de plantes, arbustos i arbres que poblen el parc natural que és l’Oceanogràfic. Així es veu com estan brollant ja d’una manera ostensible les dues varietats d’auró: el japonés o el de liquidambar. També els xiprers, i els papirs.

Han començat a apuntar les flors de les abèlies, molt típiques dels parcs, les bahuinies —amb les seues flors tan semblants a les orquídies—, les clívies i cercis també anomenat «l’arbre de l’amor» per la semblança de les seues fulles al cor, així com els lliris grocs d’aigua portats de l’Albufera i, per descomptat, els tarongers. També estan eixint fruits com els de l’arboç i del pi canari.

La primavera la sang altera

També la fauna s’altera, es revoluciona i es prepara per a esta nova etapa. Amb més llum solar i la temperatura ambiental i de l’aigua més alta, els invertebrats comencen a tindre més activitat. És el cas dels mosquits, les efímeres o libèl·lules, proporcionant aliment per a les aus, que, precisament, necessiten de major energia per a l’activitat, que es comença a desenvolupar i que té com a principal objectiu la reproducció, un procés amb un alt cost d’energia i canvis de comportaments. I és que, la primavera és el període de cria, amb el procés de construcció de nius, posada d’ous i cura dels pollastres.

En l’Oceanogràfic, com un territori consolidat i estable per a estos animals, es repetixen els comportaments habituals de moltes de les espècies encaminades a buscar o construir un niu en el qual la parella muntarà la seua llar i on naixeran els futurs pollets.

Però abans tenen lloc la fase del festeig i aparellament, que es desenvolupa de diferents formes depenent de les espècies, si bé bàsicament comença amb rituals que afecten tant la imatge dels animals amb uns plomatges més brillants, com als cants i, fins i tot, a l’olor que desprenen. Principalment són els mascles els que protagonitzen este tipus de canvis en el seu comportament perquè les femelles són les selectives.

Espècies que es reproduïxen

En concret, ja es poden observar les primeres cries de sivert (Netta rufina) al Llac Viu del centre marí i que sol posar d’entre huit a dotze ous. La fotja banyuda (Fulica cristata) és un altre exemplar que pot veure’s i també s’ha reproduït recentment.

Un fet realment exitós perquè esta espècie està classificada «en perill d’extinció» en el Catàleg Nacional d’Aus i «en perill crític» en el Llibre Roig de les Aus d’Espanya, i que és possible gràcies a la col·laboració de l’Oceanogràfic i la seua fundació amb la Conselleria de Medi Ambient. 

En les pròximes setmanes, els pingüins juanito (Pygoscelis papua) també començaran el seu període de festeig. Solen posar un o dos ous, que són incubats per tots dos progenitors, a torns, per a abandonar la posada per a alimentar-se.

Un refugi inesperat per a les aus silvestres

De llac blau a llac viu