La professió docent: entre els reptes i la desmotivació

El professorat és el factor escolar més determinant de la qualitat dels sistemes educatius. No obstant això, la professió viu un alarmant desgast. Un nou estudi del Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol) confirma el delicat i difícil moment que travessa la docència en Primària i Secundària degut, entre altres factors, al cansament, el pitjor clima d’aprenentatge, la complexitat de les aules, l’absència de polítiques específiques per part de les administracions, els sous a la baixa i l’alta temporalitat. 

Es tracta de la tempesta perfecta perquè el descoratjament i la desmotivació campen a plaer pels claustres docents. El percentatge d’ensenyants que viuen el seu treball amb indiferència ha passat del 2 % (2007) a un dolorós 37 %.

Esta xifra forma part de la radiografia d’una professió en hores baixes que ara mateix està immersa en una complexa negociació entre el Ministeri d’Educació i els sindicats per a modificar el grau de Magisteri i el màster per a exercir a les aules de Secundària. Estos són alguns dels problemes que enfronta el professorat:

1. Desmotivació

Tots els informes apunten a la mateixa direcció: existix una creixent desafecció i pessimisme en bona part dels professionals de l’ensenyament. L’estudi de Cotec de 2024 advertix que quasi el 80 % dels docents admeten que hi ha alumnes que no desitgen ser a l’aula, fet que entorpix l’aprenentatge de la resta. De fet, només el 44% opinen que els alumnes ixen millor preparats que anys anteriors.

L’informe d’EsadeEcPol subratlla una dada també arreplegada per la Fundació SM: el percentatge de docents que admeten viure el seu treball amb indiferència o desmotivació ha passat del 2 % l’any 2007 a l’actual 38 %.

És a dir, quasi quatre de cada deu estan desmotivats amb la seua professió. Els professors que, malgrat tot, mantenen la il·lusió són només el 24 % mentre que 2007 el percentatge era del 60 %. A més, quasi un 40 % mostra símptomes compatibles amb l’ansietat i la depressió (no significa que estiguen diagnosticats clínicament).

2. La complexitat de les aules

«El desgast de la professió està agreujat pel context de les aules», explica Lucas Gortazar, director de l’àrea d’educació del Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol) i autor de l’informe «L’estat de la professió docent a Espanya», recentment publicat.

«La creixent complexitat de l’alumnat és real, amb un important augment de la població d’origen migrant», afegix l’investigador especialitzat en educació i política social, que recorda que l’alumnat de Primària i ESO ha passat de ser 4,5 milions en 2009 a 4,85 milions en 2024.

En Primària, el percentatge d’alumnat d’origen migrant ha augmentat progressivament i en 2023 suposava ja el 32 %. Una de les conseqüències és que està creixent la població la llengua de la qual de la llar és distinta de la llengua de l’escola, alguna cosa que suma reptes pedagògics per a professors i alumnes. La pobresa infantil, a més, porta anys augmentat.

La proporció de xiquets i xiquetes que no pot permetre’s un menjar de carn, pollastre o peix s’ha duplicat entre 2019 i 2023. Diversos informes internacionals confirmen que el clima d’aprenentatge ha empitjorat significativament, a les aules hi ha massa soroll i es requerix molt temps per a començar la classe, plena d’interrupcions. La complexitat de les aules —conclou Gortazar— exigix un professorat cada vegada més preparat per a abordar la dificultat de gestionar una classe.

3. Absència de reforç

El suport individualitzat que requerixen molts alumnes és una de les assignatures pendents del sistema escolar. Malgrat iniciatives com Proa+, Espanya «no és un país inversor en programes de reforç», sentència Gortazar. De fet, ningú sap molt bé on està el pla de reforçament en matemàtiques i comprensió lectora que va anunciar el president Pedro Sánchez després de conéixer-se la davallada de PISA.

L’estudi d’EsadeEcPol revela que només el 30 % dels centres oferixen classes addicionals de matemàtiques enfront del 65 % de mitjana a la UE. A Espanya, el 61 % tenen aules per a fer deures (a Catalunya és només el 50%), per davall del 77 % de l’OCDE. Entre la bateria mesures per a millorar la situació, Gortazar inclou el desenvolupament d’un programa anual de suport socioemocional i reforç individualitzat en matemàtiques i lectura de 1.200 milions d’euros a l’any per a protegir l’alumnat i al professorat.

4. L’accés al grau

Gortazar no és especialment optimista amb les actuals negociacions entre el Ministeri d’Educació i els sindicats per a remodelar la professió docent. L’investigador afirma que eixa futura reforma hauria de passar per canvis de gran importància en els estudis universitaris dels futurs mestres. La nota d’accés per als graus d’Educació (per a exercir en Infantil i Primària) roman entre les més baixes i no és un dels graus que atraga als bons expedients acadèmics.

Segons Gortazar, una possible solució podria passar per augmentar la nota de tall per a atraure als millors estudiants, encara que això suposaria disminuir l’oferta de places, alguna cosa que a priori topa amb l’escassetat de docents en comunitats com Catalunya. La qüestió de les notes de tall és complexa. En Medicina, grau amb les notes d’accés més alt, ja hi ha veus professionals que plantegen que eixa altíssima exigència pot estar deixant en el camí a gent que podrien ser bons metges.

Una altra opció que apunta Esade passaria per estendre a tota Espanya les proves d’aptitud personal com les que es fan a Catalunya als aspirants abans dels exàmens de la Selectivitat. Eixes proves servixen per a «desincentivar als pitjors i incentivar als millors».

Respecte als professors de Secundària, l’informe de EsadeEcPol advertix que el màster que habilita per a exercir la docència és «el canvi més important en la formació inicial dels últims 15 anys» però no ha aconseguit els seus objectius. Són professionals amb competències acadèmiques solvents però punxen en la seua preparació pedagògica i mostren vocació menys acusada que la dels mestres de primària. «La capacitat per a manejar aules complexes i contextos d’aprenentatge de diferents nivells serà un dels majors reptes dels pròxims anys en l’educació», conclou l’investigador.

5. El MIR docent, una necessitat

L’informe considera necessari impulsar un MIR educatiu d’almenys un any (idealment, dos). Este model, que va nàixer en l’època d’Íñigo Méndez de Vigo (PP) com a ministre, no agrada als sindicats i, de fet, no està damunt de la taula en les negociacions entre el ministeri i les centrals per a reformar la professió. El sistema només està establit a Catalunya amb un projecte pilot i voluntari, «Sensei. Programa de residència inicial docent», que es va posar en marxa de manera voluntària el curs 2023-24.

6. Incentius

L’informe també aposta per posar en marxa un sistema d’incentius voluntaris per a promoure el creixement professional. Considera necessari crear rangs o categories a les quals els docents puguen accedir en funció dels seus mèrits (avaluacions dels seus col·legues, direccions i alumnat) o assumpció de responsabilitats de dificultat afegida com treballar en centres educatius d’entorns complexos.

Cuando los padres se convierten en enemigos del profesor