Les xiques, en la diana de les xarxes socials

Instagram és la pitjor xarxa social per a la salut mental dels joves, segons va decretar un estudi britànic dut a terme per la Royal Society for Public Health (RSPH) en 2017. En 2023, els EUA van registrar un al·luvió de denúncies contra Meta. Els fiscals de 41 estats van acusar el gegant tecnològic d’usar tàctiques de manipulació en Facebook i Instagram per a generar addicció entre els xiquets, amb el consegüent perjudici en la seua salut mental.

Ara, un estudi universitari revela que l’impacte negatiu d’Instagram i de TikTok és major entre les xiques que entre els xics. Ells no es lliuren de la pressió estètica, però la que patixen elles és significativament superior. La febre cosmètica i rutines de cura facial (skin care) entre xiquetes i adolescents així ho demostren.

Realitzat per investigadores de la Universtitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a partir d’una enquesta a més de mil adolescents, l’informe revela que les xiques que usen Instagram i TikTok valoren més negativament que els xics l’impacte d’estes xarxes sobre el seu benestar psicològic. Entre altres motius, perquè elles fan un ús més intensiu de totes dues aplicacions i se senten més observades i pressionades per la imatge i l’aspecte físic. A més, les adolescents necessiten major validació per part dels altres.

Publicada en «Revista de Comunicació», la investigació analitza la percepció dels joves sobre l’impacte de les xarxes en molts aspectes de la seua vida social. Per exemple, la pertinença al grup -un poc bàsic en l’adolescència, on les mares i els pares deixen de ser referent principal- i la capacitat d’expressar-se tal com són.

Pertinença al grup

L’estudi parteix d’un sondeig entre 1.043 adolescents de tota Espanya (meitat xics i meitat xiques) amb edats compreses entre els 12 i els 18 anys. D’ells, el 70,7 % són usuaris de TikTok i el 63,8 %, d’Instagram. Els enquestats han valorat de l’1 al 5 l’impacte de les xarxes sobre nou facetes de la seua vida social.

Globalment, els ítems millor puntuats són la capacitat d’organització col·lectiva (amb un 3,52), la pertinença al grup (3,51) i la possibilitat d’expressar-se tal com són (3,48). El benestar psicològic és l’únic aspecte en el qual es donen diferències rellevants entre xics i xiques.

La faceta amb menys valoració tant entre els xics com entre les xiques és el benestar psicològic i la comunicació amb les persones adultes més pròximes (3,06 en tots dos casos). No obstant això, elles puntuen amb un 2,99 el benestar psicològic enfront del 3,31 d’ells. La resta de dimensions valorades són l’habilitat per a argumentar i debatre, la socialització entre iguals, l’acceptació de les normes establides i la presa de decisions i autonomia social.

Impacte neutre

En termes generals, l’estudi indica que els joves consideren que l’ús d’estes xarxes té un impacte neutre sobre les seues vides. És a dir, que els efectes negatius es veuen contrarestats pels positius. Els enquestats, fins i tot, defensen uns certs efectes positius de l’ús de les xarxes sobre el seu benestar psicològic, per exemple, que els facilita la connexió i el suport i que els brinda espais de debat amb persones que travessen situacions similars.

Curiosament, l’estudi revela que els joves perceben de forma més positiva l’impacte d’estes dues xarxes sobre la seua vida social quan són usuaris d’elles que quan no ho són.

En el cas de TikTok, una de les tres dimensions més valorades pels joves usuaris és la possibilitat de ser i expressar-se tal com són (3,54). Segons les autores de l’estudi, això podria confirmar que encara existeix entre la joventut un cert desconeixement de l’algorisme de TikTok quant a la seua capacitat d’oferir continguts personalitzats.

Rols de gènere

El que més valoren els joves de TikTok és que les interaccions amb altres usuaris els faciliten la comprensió i acceptació de les normes i convencions socials (3,56). Però l’estudi alerta que aquesta tendència resta capacitat crítica als adolescents respecte a les tradicions socials establides, per exemple pel que fa als rols de gènere.

Les investigadores alerten del «biaix de gènere» de continguts d’esta xarxa social com els suggerits en la pàgina ‘Per a tu’, amb importants efectes sobre els adolescents.

«Els continguts sobre moda i bellesa que l’algorisme sol oferir per defecte a les xiques, tenen una clara incidència sobre la seua imatge corporal o l’autoestima», assegura Mònika Jiménez, investigadora del grup Communication, Advertising and Society (CAS) del departament de Comunicació de la UPF.

«En el cas dels xics -explica- el fet que els continguts suggerits estiguen molt relacionats amb esports i jocs de competició, amb conductes sovint agressives, reforcen la idea de l’home dominant vinculat a la masculinitat tòxica, amb pocs espais per a mostrar les seues emocions».

L’altra investigadora principal de l’estudi, Mireia Montaña (UOC), afegix que les adolescents tenen una percepció més crítica i sovint més negativa de l’impacte de les xarxes socials en el seu benestar possiblement perquè s’exposen més intensament i senten més pressió per l’aparença i la validació externa.

«Això apunta a una necessitat urgent de reforçar la seua educació emocional i mirada crítica en les xarxes», conclou la investigadora del grup Aprenentatge, Mitjans de comunicació i Entreteniment (GAME) dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

«Fins ara no existixen estudis que determinen fins a quin punt els adolescents tenen eines per a captar i afrontar les conseqüències de la dictadura algorítmica, per la qual cosa és necessari analitzar quina és la seua capacitat real per a fer-ho i, a partir d’ací, decidir les eines que necessiten», conclou la investigadora de la UPF. 

"Cada vez más niños de Primaria tienen teléfono móvil"

Las chicas sufren por ser perfectas desde niñas