En l’època de la sobre informació, saber llegir també és saber triar

Vivim envoltats de pantalles, titulars i notificacions constants. El nostre dia comença sovint amb una ullada al mòbil i acaba, també, davant d’una pantalla. Cada jornada rebem centenars de missatges a través de les xarxes socials, aplicacions de missatgeria, portals de notícies o el correu electrònic. Ens arriben vídeos, titulars alarmants, memes amb dades que semblen certes i enllaços a webs desconegudes. I entre tanta informació, és fàcil perdre el criteri o caure en la desinformació.

Però, com podem saber quina informació és fiable i quina no? On està la línia que separa un contingut rigorós d’un altre manipulat o directament fals? En el Dia d’Internet (17 de maig), val la pena aturar-nos i reflexionar sobre el nostre paper com a usuàries i usuaris digitals. No som simples receptors passius d’allò que ens arriba, tenim un paper actiu i fonamental. Ens toca filtrar, analitzar i decidir què llegim, què compartim i què rebutgem. Assumir aquesta responsabilitat és clau per construir un espai digital més sa i més segur per a tots.

Les fonts fiables, la brúixola

Quan volem saber alguna cosa, el primer que solem fer és buscar-ho en un cercador. Però no totes les webs són igual de rigoroses. És important saber distingir entre mitjans de comunicació amb trajectòria i criteris periodístics —com ara els diaris oficials, les ràdios públiques o les revistes especialitzades— i aquells portals o perfils de xarxes que es dediquen a difondre informació sense contrastar. Com a norma general, hem de desconfiar de les notícies que no citen fonts, que tenen titulars cridaners o que no es poden verificar en altres mitjans.

Com buscar millor

Saber buscar a internet és un art que s’aprén. Si volem informació veraç, convé usar paraules clau específiques, entrecomillar frases literals per a trobar coincidències exactes i filtrar els resultats segons la data o el tipus de font (notícies, documents oficials, imatges, etc.). També podem acudir a portals com Google Scholar, Dialnet o enciclopèdies verificades per a consultes acadèmiques o culturals. I davant del dubte, contrastar sempre la informació en diversos llocs abans de compartir-la.

Educació mediàtica: un repte

L’alfabetització digital és fonamental des de ben jove. Saber com funciona un algoritme, què són les notícies falses o per què una notícia es fa viral són qüestions que ens afecten com a ciutadania. A les aules i a casa, podem fomentar la reflexió crítica a través de l’anàlisi de notícies, la creació de continguts propis o la participació en campanyes que promoguen l’ús responsable d’internet. El bon ús de la tecnologia ha de formar part del nostre dia a dia, al mateix nivell que aprendre a llegir o escriure. 

Compartir amb responsabilitat

Una de les grans virtuts d’internet és la capacitat de difondre idees, coneixements i experiències a gran escala. Però compartir una informació errònia pot tindre conseqüències greus. Per això, abans de reenviar una notícia o publicar un missatge, és important preguntar-nos: és veraç? Està ben escrita? Qui hi ha darrere d’aquesta informació? Quan fem de filtres i no de megàfons, contribuïm a construir un espai digital més segur i saludable per a tots.

El Dia d’Internet és una invitació a reflexionar sobre el nostre paper en el món digital. No es tracta només de tindre accés a la xarxa, sinó de saber utilitzar-la amb criteri, amb responsabilitat i amb respecte. Ensenyar a llegir internet és tan important com ensenyar a llegir un llibre: cal fer-ho amb mirada crítica, amb ganes d’aprendre i amb la capacitat de preguntar-nos d’on ve allò que estem llegint. Només així podrem aprofitar tot el potencial de la xarxa per a créixer, informar-nos i compartir el coneixement de manera constructiva.

EduCaixa posa a disposició dels centres recursos contra les ‘fake news’

"Mateu News": El poder didàctic del periodisme

Aprendre què és una notícia a partir de les vivències de la dana