'Escoles que aprofiten': Aprendre a no desperdiciar el menjar

Plats mig plens que acaben al fem. Safates pràcticament sense tocar. Fruites a les quals només se’ls dona una única mossegada i després es tiren... Esta és l’escena que es repetix, dia rere dia, en molts centres escolars.

Ara, per primera vegada, cinc escoles de la província de València han decidit mirar al problema de cara i començar per mesurar exactament quant de menjar es malgasta en els seus menjadors escolars. L’objectiu és promoure campanyes de sensibilització entre la comunitat educativa i elaborar propostes de prevenció contra el malbaratament alimentari.

La iniciativa està dins del projecte ‘Escoles que aprofiten’, impulsat per l’entitat ambiental Justícia Alimentària i finançat per la Generalitat, que ha nascut este curs amb una visió clara: convertir els menjadors escolars en espais clau per a la sostenibilitat. Consideren que els menjadors podrien ser «els llocs perfectes des dels quals es poden impulsar els canvis transformadors» que també arriben a casa.

El treball s’ha dut a terme als CEIP Cervantes i Federico García Lorca de València, el Barranquet de Godella, i el Tirant Lo Blanc d’Alzira; a més de l’Escola Les Carolines de Picassent, i el resultat és alarmant, segons explica l’entitat: quasi 100 quilos d’aliments tirats al fem cada setmana en cada centre, amb una mitjana diària de 19 kg.

«I darrere de cada quilo, hi ha recursos naturals, diners públics i temps i energia malgastats», reflexionen des de Justícia Alimentària. En total, els 457 kg a la setmana que es desperdicien en estes escoles calculen que donarien de menjar a tot este alumnat un dia més a la setmana.

Un treball per fases

Durant la primera fase, s’han realitzat als centres mesuraments detallats del desaprofitament diari de més de 900 alumnes en total, identificant els punts crítics i sensibilitzant a tota la comunitat educativa. L’objectiu no ha sigut només quantificar, sinó actuar: repensar menús, millorar la planificació, adaptar racions, formar al personal, obrir un diàleg amb les famílies i, sobretot, donar protagonisme a l’alumnat, perquè elaboren proposades de millora i es perceben com a part de la solució.

«Els col·legis tenen un poder transformador enorme. El menjador escolar és el lloc perfecte on aprendre educació alimentària i relacionar dos conceptes que han d’anar sempre units: alimentació i sostenibilitat, per a entendre d’on ve el que mengem o com les nostres eleccions alimentàries impacten en el planeta. Per això el canvi comença ací», destaquen des de Justícia Alimentària.

Les xifres parlen per si soles. La mitjana de menjar que es queda en les safates diàriament varia entre 82 i 128 g/comensal al dia, fet que implica que pràcticament el 22 % del servit en un menú escolar es malgasta sense tot just provar-lo. En proporció, es malgasta més el primer plat (28 % del servit), seguit de l’ensalada (27 %) i del segon plat (26 %). El que menys es malgasta és el pa (7 %) i les postres (10 %).

Tirar menjar no sols és una qüestió d’injustícia social. Suposa també contaminar. El desaprofitament d’aliments genera emissions de CO₂, consumix aigua, degrada sòls i accelera el canvi climàtic. «Només en estes setmanes d’anàlisis, es podrien haver evitat centenars de quilos d’emissions contaminants.

I això és el que es busca difondre entre l’alumnat, perquè valoren el que hi ha darrere de cada aliment i que, abans de tirar-ho, es detinguen a pensar en tot l’esforç, els recursos i l’impacte ambiental que implica produir-los. Perquè cada mos compta, i aprendre a no malgastar-lo és també aprendre a cuidar el planeta», expliquen des del projecte.

«En plena emergència climàtica, reduir el desaprofitament alimentari és una de les accions més eficaces... i més oblidades. I ho podem fer des dels menjadors escolars», afegix l’equip tècnic.

Campanyes de sensibilització

Des de Justícia Alimentària expliquen que mesurar ha sigut només el primer pas. Ara comença el repte de transformar les dades en accions concretes. ‘Escoles que aprofiten’ continuarà la seua tasca en els pròxims mesos, amb una segona fase d’intervenció directa durant 2025-26: redisseny de processos, elaboració de materials pedagògics, posada en marxa de plans de prevenció, i campanyes de sensibilització.

Tot això amb un objectiu comú: reduir la quantitat de menjar que acaba als poals del fem dels menjadors escolars i consolidar una cultura alimentària més conscient i responsable dins dels centres educatius.

De moment, ara estan fent sessions amb l’alumnat per sensibilitzar sobre estes dades, insistint en què ells han de ser part de la solució; també s’estan revisant als centres el protocol de repeticions de plats perquè sobre menys; o estudiant propostes de l’estudiantat i l’equip de monitors, com servir els plats depenent el grau de fam que tenen els comensals eixe dia...

«Perquè reduir el desaprofitament no és només una qüestió d’eficiència: és també una eina educativa i una responsabilitat ambiental. I si hi ha un lloc on este canvi pot començar amb força, és a l’escola», defensen.

A més, també volen agrair la participació dels centres educatius que han decidit enfrontar el problema: «El desaprofitament no és invisible. Té pes, olor, cost ambiental i econòmic. Mesurar-ho ha sigut un acte de valentia i compromís per part d’aquests centres». 

Cambios en el menú escolar: la mitad de verduras y hortalizas deberán ser de temporada a partir del curso que viene