El poder dels titelles per acostar els alumnes a la lectura

El món dels titelles ha acompanyat la humanitat des de fa segles. Figures de fusta, cartó, roba o fil han donat vida a històries en places i teatres, captivant generacions amb el poder de la narració oral i visual. En plena era digital, el teatre de titelles continua sent una eina pedagògica de gran valor per introduir els més menuts en l’amor per la lectura i la creació literària.

La força dels titelles rau en la seua capacitat de transformar un text escrit en un espectacle viu. Quan un conte, una faula o un fragment literari es representa amb titelles, les paraules prenen cos i emoció, connectant amb l’imaginari dels alumnes. La lectura deixa de ser una activitat silenciosa i es converteix en una experiència compartida, on l’expressió oral, l’escenificació i la creativitat es donen la mà.

En aquest sentit, aquesta activitat pot funcionar com a pont entre la lectura individual i la col·lectiva. Llegir per preparar un guió, adaptar un relat, donar veu i personalitat als personatges i, finalment, representar-los davant els companys són processos que reforcen la comprensió lectora, la memòria i la capacitat expressiva.

Amb aquesta activitat, podem acostar la literatura als alumnes més reticents a la lectura. Aquells que veuen el llibre com una obligació poden descobrir, a través del joc teatral, que les històries amaguen emocions, conflictes i situacions que ells mateixos poden viure i reinterpretar.

Proposta de taller a l’aula

Per posar-ho en pràctica, es pot organitzar un taller senzill de titelles i lectura que combine la creativitat manual amb el gust per la literatura. En primer lloc, l’alumnat tria un text de partida, pot ser un conte breu, una llegenda local que forme part de la tradició oral o bé un fragment literari d’un autor valencià o universal. El docent, com a guia, pot oferir diferents opcions adaptades a l’edat i al nivell lector de cada grup, de manera que cadascú trobe una història que desperte el seu interés i curiositat.

Una vegada escollit el relat, els grups treballen per adaptar-lo en forma de guió teatral. Això implica resumir les parts més importants, transformar la narració en diàlegs, decidir quins personatges tindran veu i repartir-se els papers. Aquest procés d’adaptació no sols reforça la comprensió lectora, sinó que també fomenta la capacitat de síntesi i l’expressió escrita.

Quan el guió ja està definit, arriba el moment més creatiu. Amb materials senzills i de reciclatge, com cartó, teles, botons, paper o fins i tot calcetins, els alumnes donen forma als personatges que fins ara només estaven sobre el paper. Amb els titelles preparats, els grups assagen les seues obres, experimentant amb la veu, els gestos i els moviments per dotar de vida els seus personatges.

Finalment, després de l’espectacle, es dedica un temps a la reflexió i a l’escriptura personal. Cada alumne pot redactar una breu ressenya o un text lliure en què explique què ha descobert del relat que ha treballat, què ha sentit en donar veu a un personatge i quins aprenentatges s’endú de l’experiència amb els titelles.

Amb aquesta activitat, els alumnes experimenten com la lectura pot transformar-se en acció i creativitat. Les paraules del text deixen de ser línies impreses i es converteixen en veus, gestos i històries compartides. El titella esdevé una prolongació de la imaginació i permet als xiquets i xiquetes explorar emocions, valors i relacions d’una manera tangible i divertida. Així, el que comença amb un llibre acaba sent una vivència que els acosta a la literatura des del plaer i la participació activa.