Parlem de... Manuel Baixauli

Manuel Baixauli (Sueca, 1963), una veu literària que combina la precisió de l’art pictòric amb la intensitat de la paraula escrita. Des d’adolescent es va sentir atret per les arts, no debades estudià Pintura a la Facultat de Belles Arts de València.

La seua trajectòria com a pintor es caracteritza per l’obsessió per refer constantment les seues obres, algunes de les quals han requerit dècades per completar-se. Aquesta dedicació meticulosa a la forma i al detall és un tret que també trasllada a la seua literatura, on cada frase és pensada, revisada i recreada fins a assolir l’efecte desitjat.

El 2002 arriba Verso, una novel·la de formes atrevides que combina relat en tercera persona, monòlegs interiors, escrits dietarístics i reflexions sobre art, on ja apareixen molts dels elements que més tard es desenvoluparan a L’home manuscrit. Aquesta obra, publicada el 2007, el projecta com un dels noms més sòlids de les lletres valencianes.

La novel·la explora la passió per l’escriptura i la seua capacitat de transformar la vida i les persones, mostrant com la voluntat humana pot alterar el destí. La crítica la rep amb entusiasme i obté múltiples guardons: Premi Mallorca de Narrativa, Premi Salambó, Premi Nacional de la Crítica, Premi Biennal de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

El 2014 publica La cinquena planta, que rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Crexells, que consolida la seua trajectòria. L’any passat, Baixauli va participar en la campanya de la Fundació Bromera «Llegir en valencià, sense por» amb el relat Ulls d’estàtua, on explora la por a les malalties.