Un col·legi model d'integració

Sant Vicent està soterrat a la catedral de Vannes, a les terres de la Bretanya francesa on va morir fa 606 anys, però el seu cor encara continua bategant a San Antonio de Benagéber. En este poble del Camp de Túria perviu el col·legi que va crear el pare predicador a València en 1410 quan va recollir als «xiquets perduts», els infants orfes i abandonats que vagaven famolencs pel Cap i Casal, per tal de donar-los una llar i ensenyar-los doctrina, ortografia i aritmètica.

Este ‘miracle’, que tal volta no estiga comptabilitzat entre els 873 que li arribà a reconéixer al frare dominic la Cúria romana al segle XV, és el Col·legi Imperial dels Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer. Una institució de caràcter benèfic-docent sense finalitat lucrativa d’orientació catòlica que, regida per una fundació civil i privada en la qual estan representats la Catedral, l’Ajuntament i la Diputació de València a més del Col·legi de Notaris de la ciutat, ha atés més de 30.000 «xiquets perduts» en sis segles.

Esta institució secular escolaritza a la població infantil i juvenil que acull en el seu propi centre educatiu, el Col·legi Fundació Sant Vicent Ferrer, que este curs complix 25 anys com a escola concertada. «Començàrem en 2001 amb 12 ‘orfes’ i un alumne extern i hui som una escola oberta a tot el poble de San Antonio que forma a 250 xiquets i xiquetes, una tercera part d’ells interns», explica Vicente Revert, director d’este centre de Primària i ESO.

L’alumnat intern de dilluns a divendres, detalla, «són infants i joves en situació de vulnerabilitat, com ara orfes, fills de famílies monoparentals o que viuen en una realitat social i econòmica complicada, que els seus tutors han acceptat rebre el suport i l’atenció integral que els donem les 24 hores al dia».

Del centenar d’interns actualment a la residència del Col·legi Imperial, la huitantena que estan entre els 6 i els 16 anys estan escolaritzats a l’escola de la fundació, mentre que els més majors van al veí IES San Antonio de Benagéber a estudiar Batxillerat i FP.

L’aposta per la convivència entre l’alumnat intern i extern convertix al Col·legi Fundació Sant Vicent Ferrer en un exemple d’integració. «En la nostra escola es reflecteix molt bé la realitat que tenim en el carrer hui en dia», assegura el director. Esta singularitat fa, continua Revert, que «el nostre model pedagògic no siga a l’ús de l’escola tradicional de pissarra, llibres de text i exàmens... Nosaltres no tenim manuals, treballem per projectes i amb materials propis elaborats pel professorat i amb metodologies d’aprenentatge actiu».

«El nostre objectiu va més enllà del currículum obligatori que hem de complir, ja que la nostra missió fundacional, com diuen els nostres estatuts, és ‘donar la major atenció possible als infants que viuen en una situació d’orfandat o equiparable’. Per això, ens bolquem en educar per a la vida, en formar persones que puguen defendre’s en la vida».

Igualtat d’oportunitats

Això implica garantir que tot el seu alumnat, independentment de les seues circumstàncies familiars, tinga les mateixes oportunitats d’aprendre. Per exemple, tenen un projecte on tot l’alumnat viatja. Cadascun dels 10 grups, són una escola d’una línia, fa una eixida a l’any d’entre tres dies i una setmana de duració per la Comunitat Valenciana, Espanya i els d’ESO per l’estranger «on el currículum de les diferents matèries es dona visitant un monument, passejant pels carrers o recorrent un parc natural», detalla Revert.

Açò inclou, en el cas de l’alumnat de 4t d’ESO un intercanvi escolar d’una setmana que mantenen des de fa 15 anys amb un centre educatiu de Mepel, Holanda. L’alumnat intern, que per la seua situació familiar mai podria gaudir d’una experiència educadora tan potent, hi participa gràcies al fet que la fundació corre amb totes les despeses. A més, el col·legi dona també facilitats a les famílies de l’alumnat extern que ho necessiten per abonar el viatge en diferents mensualitats.

Impartixen Filosofia ja en 6é de Primària, una hora a la setmana, per fomentar el pensament crític des de menuts, i fan escacs per millorar les competències matemàtiques. També, per afavorir la convivència i enfortir els lligams entre l’alumnat impulsen tutories verticals de només 16 alumnes de totes les edats.

En la seua necessitat d’obrir l’escola a les possibilitats que oferix el món, impulsen iniciatives reeixides com ‘De gira amb...’ en la qual conviden a cantants a compartir la seua experiència musical amb els xiquets, cantant amb ells i participant en una entrevista en la ràdio escolar que tenen. Per ell ja han passat artistes com José Manuel Cassany (Seguridad Social), Javier Ojeda (Danza Invisible) o Pablo Carbonell (Toreros Muertos).

També destaca ‘EmocióART’, on el grup de 4t d’ESO treballa l’art i les emocions per oferir un espectacle de música i dansa al final del curs que servix també per a fer comunitat educativa, ja que s’ha convertit en un punt de trobada d’antics estudiants amb el professorat i l’alumnat actual del centre.

Un altre pilar del seu projecte d’educació en valors són els Premis 9 d’Octubre, en els quals els escolars des de 6é de Primària a 4t de l’ESO premien a persones o entitats referents. Enguany s’han centrat amb la tragèdia de la dana i han guardonat a l’Ajuntament de Paiporta com a representació de la ciutadania víctima de les inundacions; a la Parròquia Sant Pere Apòstol de Massanassa i a Càritas d’Algemesí en nom de les parròquies de la zona zero; a la Plataforma de Voluntariat de la C. Valenciana en agraïment a tots els voluntaris; a la Fundació Hortensia Herrero pel seu projecte d’art i dansa en favor de la població afectada; i a la iniciativa ‘Escoles en peu’ d’Escuelas Católicas per la seua labor de reconstrucció dels col·legis devastats per la riuada.