«Treballar la memòria no és passat, també present i futur»

L’alumnat de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia de València, representat per set alumnes de 2n de Batxillerat, acompanyats pels professors del Departament de Geografia i Història, Aina Sebastián i Andreu Romero, han participat en la I Trobada Escolar de la RedMemoria, que es va celebrar a Navarra del 2 al 5 d’octubre.

Esta trobada va reunir a 150 alumnes i 45 professors de 23 centres educatius de 12 comunitats autònomes gràcies al recolzament de l’Institut Navarro de la Memòria (Govern de Navarra) i el Comissionat d’Espanya en Llibertat (Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica).

Com expliquen des de l’institut de Benimaclet, l’experiència ha permès a l’alumnat visitar diferents espais de memòria ubicats a Navarra i que s’inspiren en l’activitat ‘Les Botelles de la Llibertat’, que l’Institut Navarro de la Memòria porta anys realitzant en el marc del programa Escoles amb Memòria. Així, els joves van realitzar la primera etapa de la ruta (ara convertida en GR 225) que van seguir els fugats del Fort de Sant Cristòfol, prop de Pamplona.

D’esta presó franquista el 22 de maig de 1938 van fugir 795 presos. D’ells, 206 van ser assassinats en la fugida, 14 executats més tard, i la resta, van ser capturats i retornats a la presó. Només tres van aconseguir arribar a la frontera francesa. També van visitar el conegut com ‘Cementeri de les Botelles’ i la fossa comuna d’Olave.

D’altra banda, en un taller organitzat a la Universitat Pública de Navarra, l’alumnat va tindre l’oportunitat de mostrar les activitats i projectes que han treballat amb altres centres participants, amb l’objectiu de compartir experiències relacionades amb la memòria democràtica, els drets humans i la deslegitimació de la violència des del punt de vista de la joventut.

Com a resultat d’estos tallers, l’estudiantat va elaborar un manifest que, després, van continuar treballant i ampliant a València. Com se va fer palés en diversos moments de la trobada, «la memòriano és un fet del passat, sinó de construir un present i futur alineats amb el respecte dels drets humans», resumixen.

Per últim, el professorat va participar en un taller per a recollir expectatives i criteris per a l’organització del III Congrés Internacional Història amb Memòria en l’Educació en 2026 i, sobretot, per compartir experiències i possibilitats d’encetar projectes de col·laboració entre centres de diverses comunitats autònomes.

Visió crítica

«Portem anys treballant este tema amb l’alumnat, està dins del currículum d’Història, que demana treballar la memòria democràtica a l’aula», recorda Andreu Romero.

Consideren que iniciatives com la trobada —o alguns congressos que ja s’han fet— «són una eina molt potent i important per a formar en l’alumnat una visió crítica del passat, i entendre la importància de respectar els drets humans i les dificultats que se van superar fins a arribar a tindre la democràcia», reflexiona el docent.

«El sentiment general, entre alumnat i professorat, és que treballar la memòria no és només el passat, sinó el present i futur», indica, al mateix temps que destaca que cal una visió crítica en el present, «davant la polarització, l’extremisme o la vulneració dels drets humans».

Des de l’IES valencià també destaquen l’enriquiment de conèixer treballs i projectes de centres d’altres comunitats i la importància de tindre «espais de col·laboració per a compartir experiències docents a l’aula».