Mig segle de compromís i aprenentatges compartits a l'Escola Gavina

L’ Escola Gavina està d’aniversari. Fa, ni més ni menys, que 50 anys este 2025-26. Mig segle d’ençà que un grup de docents, pares i mares tingueren clar que era necessari —i viable— un altre model d’ensenyament, amb el valencià com a pilar fonamental, i no arraconat com l’havia deixat el franquisme.

La tasca no fou senzilla als anys 70 del segle passat, però hi van creure i, hui dia, cinc dècades després, el temps ha donat la raó al grup fundacional, que va creure que una altra educació era necessària i possible.

Fina Masgrau va ser una de les primeres mestres. Va estar als inicis, va passar per diferents càrrecs de la cooperativa, diversos nivells i departaments (incloent-hi la direcció), i va acabar jubilant-se a l’escola. Des de 1977 i per sempre serà d’Escola Gavina. Assegura que sent «una satisfacció inmensa» i també reconeix que no se fa a la idea que haja passat mig segle. «Continua viva i amb projectes, ganes i energia de tirar endavant, és un orgull», diu de l’escola.

Fina Masgrau posa data i un nom propi: el de Rosa Serrano el 1975. «Ella fou la impulsora. Havia estat en contacte amb tot el Moviment de Renovació Pedagògica i volia que a València hi haguera una escola». Fruit d’això, van nàixer Escola Gavina i altres «escoles germanes», filles «de la mateixa època, de les ganes de canvi i transformació», en plena transició i amb el franquisme —i l’arraconament del valencià a les aules— encara presents.

Fina Masgrau reconeix que té un «record molt punyent» d’eixos moments. «Començava la possibilitat de fer una escola nova, que mirés a l’infant i a l’alumne d’una altra manera, acompanyant-lo en el seu creixement, en experimentar la vida, arrelada al medi, i que oferira la possibilitat de conèixer la nostra terra i història, que estava amagada, a més d’en valencià, una llengua prohibida aleshores, de la qual se dubtava de si podia servir per a la cultura o les matemàtiques», explica.

Així, constituïda des del principi com a cooperativa de pares, mares, mestres i altres professionals llicenciats, la història d’Escola Gavina comença el 1975, a un xalet de la Pinadeta del Cel a l’Eliana, amb infants al ‘parvulari’, com es deia aleshores, que anaren promocionant de curs. «La idea inicial partia d’atendre la criatura i les seues necessitats, dels seus interessos i de l’experimentació i l’observació, treballant amb el cos, el llenguatge, la tradició oral i els contes. «No hi havia material fet en valencià, anàvem creant i espigolant de les illes Balears, de Catalunya...», recorda. De fet, el professorat va crear diferents col·leccions de manuals adaptats a cada nivell.

Fina Masgrau destaca, sobretot, la importància d’acompanyar l’alumnat. «En 1975 o en 2025, continua vigent esta relació de confiança, d’investigar junts, d’ajudar a aprendre, de formar ciutadans que coneguen el país, d’adaptar-se a les novetats (com la tecnologia)...», apunta. «Com a filosofia, el projecte permaneix», assegura la mestra, que ha passat a l’escola «tota una vida». «He aprés molt. Com a persona, tu també vas creixent, com les alumnes i les famílies. He tingut una experiència molt plena i enriquidora, i la sort de poder treballar amb un equip que té la mateixa visió de l’ensenyament. L’aniversari és gratificant i motiu de satisfacció», conclou.

Uns cursos més tard, en 1980-81, amb més alumnat i noves necessitats, Escola Gavina se va traslladar a la seua ubicació actual, a la partida de la Martina de Picanya, un enclavament privilegiat, entre tarongers.

Mantindre l’essència, any rere any

Arribar als 50 anys és, per al president actual d’Escola Gavina, Ivan Sales, «un motiu d’orgull» i, a més, destaca que són «una de les escoles referents». «Estem satisfets d’un projecte que naix en l’any 1975, i ha mantingut l’essència, les prioritats ideològiques, pedagògiques i culturals, sempre arrelats a la terra, la cultura i el país». Tenen, com explica i és característic d’Escola Gavina, «una línia d’actuació i de treball orientada al vessant cooperatiu i a qüestions democràtiques».

Com explica Sales, «l’ús i a la promoció de la llengua valenciana són el motor i vehicle conductor del nostre projecte». Sobre per què les famílies trien Escola Gavina, explica que normalment busquen «un projecte compartit, amb història, i una pedagogia innovadora i on conèixer la llengua pròpia però també altres». «És un projecte diferent, innovador, pedagògicament potent i cooperatiu», resumix. «Si alguna família ve sense saber què és una cooperativa, se’n va sabent-ho», assegura.

Estar al camp de Picanya va suposar, malauradament, patir els efectes de la dana del 29 d’octubre de 2024. Quasi un any després, el president reconeix que va ser «tot un repte». Però, una vegada més, la filosofia de l’escola, va funcionar. «Vam ser de les primeres a reobrir, amb un esforç important i l’ajuda dels treballadors, famílies, alumnes, exalumnes... però el que més ens preocupava no eren les qüestions materials, sinó poder recuperar la normalitat, pels alumnes que també ho havien patit. «No només eren els espais, era poder reprendre les vides amb normalitat», sentencia.

Este és només un exemple de «l’exigència d’este tipus de projectes cooperatius». Com conta, en l’actualitat són uns 310 alumnes, 45 docents i 10 treballadors d’administració, cuina i manteniment. «La implicació i la inversió d’hores sempre és major, però és un motiu d’orgull i una festa haver arribat als 50 anys, seguint amb el model que els fundadors ens han ensenyat», diu. Per al futur, té clara la missió: «no oblidar l’essència d’Escola Gavina, consolidar i seguir promocionant l’ús de la llengua, i continuar arrelats a la cultura i al país».

Per a Ferran Aleixandre, director pedagògic, «les metodologies de treball cooperatiu, els projectes i estar oberts a les famílies» marquen l’ADN de la Gavina. «Seguim amb els fonaments en què se va crear, perquè continuem lluitant pels drets dels infants i creiem que la llengua i la cultura són fonamentals per al desenvolupament», assegura. Considera que les primeres mestres «van tindre molt de coratge». Per això, afirma que han de continuar «sí o sí», i «no desfigurar la idea de cooperativa escolar». «Tot i que la societat, les famílies i els infants han canviat molt, seguim tenint una sola línia, per a oferir una educació més familiar i personalitzada».

Ferran Aleixandre assegura que tota la comunitat educativa s’està bolcant amb la commemoració de l’aniversari d’este curs. Els dos esdeveniments que ja han realitzat —l’últim este cap de setmana, amb centenars d’exalumnes— han sigut un èxit. Però encara queda més.

L’escola, que s’ha engalanat per l’aniversari, ha preparat activitats de celebració durant tots els mesos: al novembre hi haurà una xarrada pedadògica per a altres escoles; al desembre, la tradicional Festa de la Música del centre; al febrer, carnestoltes amb les famílies; al març, falles i en la pasqua d’abril, sopar per a l’equip de l’escola. Al maig serà el torn de les corals i la festa de la primavera y, al juny, els finals de curs de tots els grups de l’escola i el sopar de comiat dels 50 anys.

«Ho estem vivint amb molta emoció. Som un equip gegant, on tots se bolquen en les activitats que estem programant», explica el director pedagògic. «El treball cooperatiu i en equip fa que puguem tirar endavant amb esta idea preciosa que ara celebra 50 anys i per a fer 50 més, des del cor i l’estima infinita».