Aliança d'ONGD per a crear recursos educatius

Les ONG i entitats del tercer sector són actors clau en les aules i espais educatius, tant formals com informals. Tot i l’experiència d’anys que acumulen moltes, especialment en el treball pel respecte i la promoció dels drets humans, en l’actualitat hi ha una certa preocupació. Han constatat que el context actual hi ha un augment de postures autoritàries i contràries als drets humans, uns discursos que repetixen els més joves de la societat, a més de l’impacte de les ‘fake news’.

Això ha implicat, com afirmen des de la Coordinadora Valenciana d’ONGD (Cvongd), que en algunes activitats amb estudiants i gent jove se troben «amb resistències a l’hora d’abordar qüestions com la igualtat i una pèrdua de consensos entorn de temes sobre els quals, fins ara, hi havia una posició unitària, com la pau enfront de posicions bel·licistes».

Però no és només una percepció o casos puntuals que han aparegut en tallers o sessions pràctiques. La coordinadora va realitzar en 2022 un estudi sobre la percepció que joves d’entre 15 i 25 anys tenien sobre les ONG i es va demostrar un «gran desconeixement» del treball que es fa des de la cooperació internacional, tot i que també es va revelar que part del jovent té inquietuds que «connecten amb el seu treball», com qüestions relacionades amb la precarietat, els conflictes, la salut mental, el sistema econòmic i el canvi climàtic.

Amb esta inquietud, i amb la certesa de què les ONG i entitats acostumen a ser laboratoris d’innovació educativa —sempre amb propostes i materials originals i diversos—, la Cvongd participa en ‘Eurorubik’, un projecte Erasmus +, cofinançat per la UE i junt amb l’organització Fundación Plan B Educación Social (Salamanca) i AKÜ (la taula rodona d’Estònia per la Cooperació al Desenvolupament), que pretén millorar la manera d’arribar a les generacions més joves.

L’objectiu d’esta aliança és crear nous recursos educatius perquè el professorat i els treballadors juvenils puguen emprar-los per a conscienciar a les noves generacions en la «defensa activa dels drets humans». L’Erasmus+ es desenvolupa entre desembre de 2024 i maig de 2026, i en el seu marc ja s’ha realitzat una trobada en Tallin, amb 14 entitats dels tres llocs, per assentar les bases de com ha de ser la metodologia de les propostes: han d’incloure activitats divertides i interactives (com la ‘gamificació’ o la narració d’històries); crear un espai segur per a expressar-se lliurement; ser flexible i adaptar-se a cada grup; promoure l’aprenentatge entre iguals; i aprofitar ferramentes multimèdia, com les app.

Ara, el segon pas és ‘testejar estos recursos per a vore si realment funcionen’. A València treballaran el material d’Estònia i Salamanca i, en eixos llocs, els elaborats ací. Entre els recursos valencians que se provaran estan els del projecte ‘Ropa Sucia’ de l’Institut Sindical de Cooperació al Desenvolupament (Iscod), que compta amb un documental i material elaborat per al professorat. Ana Grau, coordinadora de projectes educatius d’Iscod, creu que els espais educatius són «espais d’esperança» en què les ONG i entitats poden «connectar els problemes globals amb la vida quotidiana».

L’Iscod, en concret, proposa treballar com funciona la indústria de la ‘fast fashion’ i les conseqüències que té el consum massiu de roba en persones vulnerables de diverses parts del món. «Volem dir-los que un món més just i humà és possible i que se-n’adonen que els seus comportaments poden canviar coses a nivell mundial», explica Grau. Assegura que els més joves desconeixen el vessant de les ONG que se centra en la cooperació i que «porta sabers apresos en altres parts del món, ací, a les aules».

Creu, a més, que les entitats funcionen «com a laboratoris d’innovació: on no arriba el currículum de l’educació formal, obrim eixes fronteres i oferim una educació per a la ciutadania global». «Complementem l’escola tradicional, amb metodologies diferents, més creatives, transformadores i amb aliances amb professorat i universitats», defensa.

Tot i que les generacions joves sí que semblen més conscienciades en la precarietat, l’explotació i la contaminació que genera la indústria tèxtil de les multinacionals ‑—de fet, ha augmentat la venda de roba de segona mà, especialment a través de plataformes—, qüestions relacionades amb les guerres, els conflictes i les violències no estan tan clares, afirmen des del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, que aporta a ‘Eurorubik’ un ‘Kit d’educació per a la pau’.

El professorat demana material

Maria Fraile, tècnica de projectes, assegura que hi ha una gran demanda per part del professorat, que busca eines en el context actual —amb la guerra d’Ucraïna, els atacs a Gaza i el debat del rearmament a l’OTAN— per a treballar a classe des de postures no bel·ligerants. «Hem notat que el professorat, en els últims anys, s’ha aferrat al kit d’educació, la quantitat de sol·licituds que rebem és impressionant; és cridaner que hi haja tanta necessitat», afirma. «Se necessiten eines per a treballar la pau a l’aula i amb este material és molt fàcil fer-ho des de diferents assignatures, no necessàriament Tutoria o Ètica», especifica.

Maria Fraile lamenta que hi ha un «discurs hegemònic que cala» entre el jovent i ‘s’assumix «que els exèrcits són molt necessaris, la guerra imminent, que cal militaritzar-se... arguments que creixen de la mà dels discursos d’odi», avisa. Per això, «cal reflexionar; s’ha de fer una aposta per un discurs crític i alternatiu, des d’una perspectiva per la cultura de la pau i qüestionar algunes narratives», com ja han fet a instituts d’Alzira, Llombai, la Vall d’Uixó, Castelló o Ontinyent. «El material convida a parlar de formes de participar en la societat de forma no violenta», indica.

A més d’estos exemples, altres recursos valencians dins de l’Erasmus+ ‘Eurobik’ són ‘Hate trackers’, de FAD Juventud, per a saber com enfrontar-se, precisament, als discursos d’odi a internet; ‘Activismo climático’, una guia sobre l’emergència climàtica elaborada per Ayuda en Acción; o ‘Refugio 4.7’ d’Acnur Comité Espanyol, que pretén fomentar el coneixement, el compromís i la participació activa de la ciutadania en relació amb les vides de les persones refugiades, sol·licitants d’asil, migrants i apàtrides en les seues comunitats i el món.

En total, tots els socis elaboraran 15 recursos educatius (es provaran cinc a cada lloc) amb la participació de 30 treballadors juvenils i 30 grups de persones joves. Segons els resultats, se seleccionaran els nou recursos més exitosos, que seran publicats en plataformes de recursos educatius, a l’abast de personal docent, professionals de la joventut i organitzacions interessades.