"No cal ser genis per a ser científics"

Prop de 50 estudiants de 6é de Primària i 1r de Batxillerat del Col·legi Santa Cruz de Mislata van conéixer a la investigadora postdoctoral Rim Hamza i van fer un taller per a descobrir on s’amaga l’ADN de les maduixes. L’activitat era el punt final de la campanya ‘R_Evolución: Rompiendo Brechas’ de l’ONG Accem i se va emmarcar dins de la Setmana de la Ciència i la Tecnologia que el CSIC celebra per tota Espanya. La jornada, a la Casa de la Ciència de València —al costat de la plaça de la Verge— va ser l’inici del programa de divulgació que el CSIC desenvolupa estos dies en els seus centres valencians.

El Santa Cruz de Mislata és un col·legi concertat d’una línia, amb molta diversitat a les seues aules ja que, entre altres factors, escolaritza als infants d’un centre proper de persones refugiades. La xarrada amb la biotecnòloga Rim Hamza, d’origen tunisià, va ser inspiradora i pretenia fomentar la inclusió i la igualtat d’oportunitats, mostrant a l’alumnat que tothom pot tindre una carrera científica. «Treballem a combatre els estereotips, els prejudicis, el racisme i la xenofòbia. Tot això impacta en com creixen, ja que poden sentir certes limitacions a l’hora de ser el que vulguen ser», explica Celia Climent, tècnica de comunicació d’Accem Comunitat Valenciana. «L’àmbit de les ciències té menys presència de migrants i dones, i volíem que arribara als xiquets i xiquetes el testimoni de Rim Hamza, la nostra ‘ambaixadora’ de la campanya, que els ha contat la seua història i és un exemple», assegura Climent.

Rim Hamza és investigadora de l’Institut de Biologia Molecular i Celular de Plantes (CSIC-UPV) i treballa per a produir compostos en plantes per a la salut i la nutrició. En la seua opinió, «cal visibilitzar l’aportació a la societat de dones culturalment diverses, que també participen en ciència i que podem ser científiques i treballar en Stem», diu. Tot i això, reconeix que hi ha estereotips i les dificultats que encara es mantenen, com situacions masclistes i escletxes —algunes subtils però negatives—, o problemes i dificultats administratives.

Una altra qüestió que denuncia Rim Hamza són els tòpics que hi ha entorn la ciència. «La figura del científic apareix, sovint, com una caricatura d’Einstein, del científic boig, amb canes, sempre descuidat... o la dona lletja, mal pentinada... gent solitària i excèntrica», critica. «La realitat és que som persones normals i no cal ser genis per a poder ser científic, perquè a vegades els més menuts pensen que no estaran a l’altura o no se veuen reflectits». Per això diu que «cal normalitzar» esta feina. «Tots i totes podem fer ciència, nosaltres érem xiquets amb molta curiositat, que volíem entendre com funcionen les coses, ens il·lusionàvem pels descobriments. No cal tindre les notes més altes...». En especial, destaca la importància de dirigir-se a les xiquetes: «s’han de vore representades i amb els dibuixos i molts dels personatges no se poden identificar, perquè són homes blancs i caucàsics».

Catalina Vich, mestra de l’escola que va acompanyar a l’alumnat a la Casa de la Ciència, assegura que van ser «molt afortunats» d’haver conegut a Rim Hamza. «És una dona, científica i d’origen migrant, és un molt bon referent i un espill de la societat actual i de què tots podem arribar on vulguem amb ajuda i acompanyament», afirma la docent. «Ha sigut una experiència molt enriquidora, estem molt agraïts i ens ha servit per a promoure la ciència entre els xiquets i les xiquetes». A més, destaca que el taller posterior va ser «molt pràctic, molt didàctic i molt motivador».

En concret, després d’escoltar i fer preguntes a la biotecnòloga, l’alumnat del Santa Cruz de Mislata va fer el taller ‘Descobrint a l’assassí’, on Cecilia Picazo i Víctor Garrigós, científics de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (CSIC-UV), els van ensenyar què és l’ADN, per què és útil i com extraure’l de fruites de manera casolana. «És una activitat que els va encantar i els va sorprendre molt, perquè saben que hi ha cèl·lules, però no són conscients que poden traure i veure l’ADN», explica Picazo. «Estes activitats de divulgació són importants perquè xiquets i xiquetes estiguen en contacte amb les persones que ens dediquem a la ciència, que vegen la seua importància i com ens envolta i està cada dia, no és una cosa llunyana. També cal crear referents femenins», conclou.

Suscríbete para seguir leyendo