Parlem de Rodolf Sirera

El teatre valencià no s’entén sense la veu i la mirada de Rodolf Sirera (València, 1948), un autor que ha convertit la paraula en escenari i el pensament en dramatúrgia. Des de jove, va sentir el teatre com un verí sense antídot: un espai de veritat, de compromís i de llengua. Ha escrit més de quaranta obres —entre les quals El verí del teatre, Dinamarca o El triomf de Tirant— i la seua trajectòria ha estat reconeguda amb guardons com els Premis Max, el Serra d’Or o el Nacional de Teatre de Catalunya.

Sirera és un dels dramaturgs més influents del nostre país, un mestre que ha sabut transmetre la passió per llegir teatre i per viure’l com una forma de coneixement. En les seues peces, sempre hi ha una pregunta sobre la veritat i la memòria, sobre el poder i les emocions. Escriu per resistir, per recordar, per pensar el present des de l’escenari. Les seues obres ens parlen del que som, però també del que podríem arribar a ser si aprenguérem a escoltar les veus del passat.

Enguany, el 2025, ha rebut el Premi de la Fundació Bromera al Foment de la Lectura en la modalitat individual, un reconeixement al seu paper com a promotor de la lectura i la cultura en valencià. I, a més, rebrà el Premi d’Honor de l’Audiovisual Valencià, atorgat per la Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual (AVAV) i el Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana, pel conjunt d’una trajectòria que ha sabut unir escenaris, pantalles i públics.

Rodolf Sirera ens recorda que el teatre —com la lectura— és un acte de resistència íntima i col·lectiva. Un lloc on, en silenci, les paraules tornen a alçar el teló.