Àngels Gregori: Un univers poètic que no deixa de créixer

Àngels Gregori (Oliva, 1985) és una de les veus més sòlides i lluminoses de la poesia valenciana actual. Formada en Teoria de la Literatura, Literatura Comparada i Gestió Cultural, ha construït un trajecte intens i rigorós entre Barcelona i València, sempre amb la paraula com a brúixola i l’esperit crític com a company de viatge. Amb només dènou anys va rebre el Premi Amadeu Oller per ‘Bambolines’, un debut que anunciava una mirada madura, precisa i plena d’emoció. Des d’aleshores, la seua obra no ha deixat de créixer: ‘Llibre de les Brandàlies’ (Premi Ausiàs March), ‘New York’, ‘Nabokov & Bicicletes’ (Premi Alfons el Magnànim), ‘Quan érem divendres’ (Jocs Florals de Barcelona) o ‘Quan els grans arbres cauen’, guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Lliure, intensa i atenta a les ferides i belleses del món, la seua poesia ha viatjat per traduccions, antologies i escenaris d’arreu.

Però Gregori no és només una autora imprescindible: és també una gestora cultural incansable. El 2005 va crear la Poefesta, el Festival Internacional de Poesia d’Oliva, que dirigeix des d’aleshores amb una passió que ha convertit el certamen en un espai de trobada, celebració i defensa de la paraula viva guardonat amb el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura. Ha estat comissària de Barcelona Poesia, de Poesia Lleida i de l’exposició dedicada a Francisco Brines, i ha coordinat iniciatives literàries que han acostat la poesia al públic amb naturalitat i exigència.

Des del 2020, és membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i actualment dirigeix la Fundació Francisco Brines, des d’on continua impulsant un llegat cultural que mira lluny però arrela fort en la memòria del país. Llegir Àngels Gregori és entrar en un territori on el vers respira amb intensitat, on el temps s’atura i la llengua es fa refugi. Una veu que teixeix ponts entre tradició i contemporaneïtat, i que manté viva -amb serenitat i valentia- la força transformadora de la poesia.

Suscríbete para seguir leyendo