Tot allò que la pell dels dofins conta sobre el seu benestar

Els dofins de l’Oceanogràfic de València han sigut els protagonistes d’un estudi científic que obri una nova manera d’avaluar el benestar animal. La investigació demostra que la pell d’estos animals pot oferir informació valuosa sobre el seu estat físic i emocional, sense necessitat de recórrer a tècniques més invasives.

El treball ha sigut desenvolupat per un equip de científics de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Fundació Oceanogràfic i la Universitat de Múrcia, i ha permés validar per primera vegada un mètode que analitza dues hormones directament en l’epidermis: el cortisol i l’oxitocina. Ambdues són considerades indicadores del benestar en animals, ja que es relacionen amb la resposta a l’estrés, les interaccions socials i els estats emocionals positius.

Els resultats de l’estudi, publicats en la revista científica ‘Animals’ (MDPI), suposen un avanç en l’àmbit de la biologia i la conservació marina. El mètode validat és segur i no invasiu, i pot aplicar-se tant a dofins sota cura humana com a poblacions silvestres. Això permetrà comprendre millor com influeixen factors ambientals com la contaminació, el trànsit marítim o els canvis en l’entorn sobre la salut i el benestar dels cetacis.

Col·laboració voluntària

Durant més d’un any i mig, l’equip científic va analitzar mostres de pell obtingudes de manera voluntària de cinc dofins mulars (‘Tursiops truncatus’) de l’Oceanogràfic. Este procés és essencial per a confirmar la fiabilitat de qualsevol indicador biològic i resulta molt complex dur a terme en el medi natural, on és difícil realitzar un seguiment continu i detallat de cada individu.

Les mostres consistixen en xicotetes quantitats de pell descamada, recollides mitjançant un suau raspat de l’aleta dorsal amb una targeta de plàstic prèviament desinfectada.L’anàlisi de les mostres en el laboratori revela que els nivells de cortisol variaven en funció de diferents factors, com canvis físics, determinats tractaments veterinaris o segons l’estació de l’any. Uns resultats que coincidixen amb el paper d’esta hormona com a indicador de la resposta fisiològica davant diferents estímuls.

En el cas de l’oxitocina, els nivells van ser més baixos quan es van registrar indicadors negatius de benestar o durant el tancament de l’Oceanogràfic, i més elevats en èpoques com la tardor o en moments de major activitat i interacció. Este comportament reflectix el paper complex de l’oxitocina, una hormona que pot augmentar tant en situacions positives, com les relacions socials, com en contextos de canvi que requereixen una adaptació fisiològica.

En conjunt, les dades indiquen que tant el cortisol com l’oxitocina presents en la pell poden actuar com biomarcadors del benestar animal, capaços de reflectir canvis associats a l’entorn en el qual viu, la seua dinàmica social o les condicions de maneig.

Una finestra a l’equilibri fisiològic

El mètode es basa en l’estudi de l’epidermis, un teixit que es renova de manera constant i que integra l’activitat hormonal produïda al llarg de diverses setmanes. A diferència d’altres mostres biològiques, com la sang o la femta, que oferixen informació puntual, la pell proporciona una visió més àmplia i estable de l’estat fisiològic de l’animal.

Com assenyala l’investigador Oriol Talló, coautor de l’estudi, este enfocament permet estudiar el benestar dels cetacis de forma més contínua i representativa, i obri la porta a la seua aplicació en animals al mig silvestre, on les tècniques resulten més limitades.

Suscríbete para seguir leyendo