María José Martínez: «El contacte amb els professors ajuda moltíssim»

Diuen de María José Martínez que canvia vides i rescata infàncies. Amb la fundació que va crear a Elx, Abrazo de Luz, ajuda a famílies vulnerables amb l’alimentació i els estudis de xiquets, xiquetes i adolescents en risc d’exclusió social, així com a dones embarassades que no tenen una sustentació econòmica per a poder viure de manera independent. Una tasca diària sacrificada però, com diu, amb bons resultats.

Què li va portar a crear la fundació i com recorda eixa decisió?

A casa sempre hem estat molt bolcats en temes socials, però mai havíem fet res directament. Va sorgir eixa necessitat de retornar alguna cosa a la vida, de veure que no tothom té la mateixa sort o les mateixes oportunitats. Va ser un projecte molt personal. Quan vaig comentar la idea a casa, tots ens miràrem pensant: «Mare meua, això serà superdifícil». I sí, ho va ser, però també ha sigut molt bo per a la ciutat, per a mi personalment i per a tota la meua família. Ha passat pràcticament una dècada des que es va iniciar eixe treball.

Quants xiquets, adolescents i famílies acompanyen ara mateix?

En este moment tenim 104 xiquets, entre ells adolescents, bebés i menors. Però ja han passat més de 300 xiquets i més de 200 famílies. A algunes, gràcies a Déu, se’ls han solucionat els problemes, i altres s’han anat de la ciutat, però estem molt contents perquè tenim eixa sensació que l’ajuda sí que val, que el treball que fas, servix.

En quines situacions solen trobar-se estos xics quan arriben a la fundació?

La majoria, per no dir tots, venen amb una ‘carpeteta’ de Serveis Socials sota el braç. Això t’ajuda a no haver de filtrar a qui li pertany l’ajuda i a qui no. Per a mi és important que tots vinguen de famílies en emergència, perquè estan en una situació verdaderament precària. I no sols econòmica, perquè a vegades el problema social és molt més important que l’econòmic.

Reben també casos en els quals els pares han perdut la custòdia i els xiquets estan amb acolliments o familiars?

Sí. Tenim xiquets els pares dels quals han perdut la custòdia, uns altres que estan en famílies d’acolliment, uns altres amb l’àvia... I són els que més has d’ajudar, perquè eixa gent és molt valenta. Una àvia que es queda amb tres xiquets, amb una edat, necessita molta ajuda.

Quin suport oferixen en l’àmbit educatiu i en el seu dia a dia dins de la fundació?

Tenim diversos projectes. Un molt important és el suport escolar, que anomenem ‘Èxit escolar.’ Tenim una logopeda, una psicòloga, cinc educadores, i un programa d’alimentació. Els xiquets berenen quan arriben, perquè molts venen del menjador i no sempre han menjat suficient perquè el menjar en els col·legis no sol ser molt quantiós. Després, comencen amb els treballs de l’èxit escolar, tallers, jocs, esport, la logopeda, el psicòleg… És com una família. I a la nit, sopen. Cuinem tot, no comprem res prefabricat, ni amb greixos dolents ni fregits. És un sopar saludable amb els seus plats ben preparats. És increïble veure’ls menjar, perquè per a ells és una alegria.

Quins avanços concrets han observat en estos xiquets?

És molt més personal. Als matins, fem tutories en els col·legis i instituts. No sols és el treball en la pròpia associació, també el de fora. Parlem amb els treballadors socials, preguntem quins problemes tenen, com solucionar-los. El contacte amb els professors ajuda moltíssim. Veus xiquets que arriben amb 12 anys i no saben llegir i com en poc temps comencen a llegir, a sumar, a fer coses que en la vida li resultaran molt interessants.

Amb estos temps de presses i d’alts costos, han detectat nous casos de vulnerabilitat en les famílies?

L’emergència social i econòmica està molt lligada a estos xiquets. Recentment, una mare em va dir que només li quedaven 19 euros i tenia tres xiquets. Eixa és una emergència. Si el xiquet està malalt, ens criden per a veure si pot anar per un plat. La pujada de preus, la llum, el fred… tot afecta. Però també està el problema social, de xiquets que no reben eixe afecte que necessiten. Intentem treballar la mirada cap al xiquet però és veritat que hi ha mres i pares que estan molt desprotegits, que si no li agafes al xiquet, no poden anar a treballar. A vegades és molt complicat però molt bonic també poder ajudar.

Van implementar un sistema d’acompanyament a mares i dones embarassades. Com està funcionant?

És un projecte que obrim fa uns mesos i ja portem sis mares. Són molt joves, sense diners, sense casa. Ací tenen totes les despeses pagades perquè el que s’intenta és que elles puguen estalviar. Arriben alguns mesos, se les ajuda en tot, i el que puguen agafar d’una ajuda o del treball ho posen ahí perquè el dia de demà puguen fer alguna cosa. Algunes arriben embarassades i altres ja amb el bebé, i no ens importa això, allò important és que siga una ajuda a la infància total i encara que les estades estan fixades en sis mesos, estan el temps que faça falta.

És essencial el paper que juga l’Administració local perquè la seua labor puga sostindre’s?

Imprescindible. Ells tenen la informació que és la que t’ajuda a desenvolupar coses. L’ajuntament, no parle a nivell polític, si no com a persones, és fonamental.

Suscríbete para seguir leyendo