Marc, el prodigi dels escacs amb nou anys que sorprén al món

Els escacs, per a mi, és com un joc. Perds, guanyes, com en tots els jocs». I Marc Barceló Melnyk, que va nàixer un 22 d’agost de 2016 a Tarragona, amplia el seu somriure, mentre es recolza en la cadira. Sobre el llit de Marc hi ha un mapa del món. Cada país, amb la seua bandera i un símbol que el representa. Volia conéixer-los tots, també les seues capitals. No va tardar a fer-ho. Des del seu coixí, si gira la mirada cap a la prestatgeria, al costat de trencaclosques, llibres de dinosaures i un exemplar d’‘El Petit Príncep’ -el xiquet admet que, ara com ara, no li agrada molt llegir- reposa un cub de Rubik. Als cinc anys, com va passar amb el mapa, ja sabia com resoldre’l. Tampoc va haver de recórrer a un vídeo de Youtube. No li agraden ni els mòbils ni les tauletes. Tampoc posar-se enfront de la tele.

Als set anys, en l’estiu de 2024, va començar a jugar a escacs amb el seu pare, Javier, nascut a Saragossa i que es dedica a la indústria informàtica. Li va ensenyar a moure les peces. En la seua família no hi havia tradició. Tampoc en la de la seua esposa, Olena, ucraïnesa nascuda a Kíev, especialitzada en anàlisi de dades i que va arribar a Espanya fa 15 anys. Olena admet no saber jugar. Tots dos miren a Marc amb una mescla d’orgull i protecció. El seu fill és un dels majors talents precoços que ha donat la història dels escacs -al desembre es va proclamar campió mundial d’escacs llampec i subcampió en ràpides-, amb registres que, als seus nou anys, ni tan sols havien aconseguit llegendes com Magnus Carlsen o Gary Kasparov.

«Marc no ha deixat de fer coses de xiquet. Per a nosaltres és molt important mantindre els seus hàbits, que continue anant als aniversaris, al col·legi... Molts xiquets del seu nivell, especialment als països de l’est, no van a escola. Es presenten als exàmens i ja està. Nosaltres no volem això per a ell. És important que mantinga la relació amb els seus amics», explica Olena. Marc ix de l’habitació i rep amb enorme alegria l’arribada d’un dels seus entrenadors, el Mestre Internacional veneçolà José Sequera. «Per fi! Hui encara no havia jugat», diu el xiquet. Tots dos es posen a jugar en un dels dos taulers disposats al menjador. També cuiden de la seua preparació l’històric campió espanyol Miguel Illescas (Gran mestre Internacional) i Francesc Farran (Maestro FIDE), ànima del Club Escacs Tarragona. Sequera considera que amb el sistema educatiu espanyol «hi ha menys marge per a potenciar les individualitats».

Marc Barceló és el segon jugador més jove en la història a arribar als 2.200 punts ELO [el sistema utilitzat per a qualificar als jugadors], només per darrere d’un altre xiquet de la seua generació, el francés Lucca Protopopescu (27 de març de 2016). Marc té a la seua habitació el diploma que li acaba d’arribar, el de Mestre Candidat (ja només per davall de Mestre FIDE, Mestre Internacional i Gran mestre). Mentrestant, l’argentí Faustino Oro (14 d’octubre de 2013) està ja a punt d’aconseguir el títol de Gran Mestre d’escacs i batre així tots els rècords de precocitat. «En els 30 anys que porte ensenyant escacs, no he vist a xiquets com ell. Fent una projecció, no puc evitar comparar-ho a llegendes com Capablanca o Karpov. I no ho dic per dir, sinó perquè realment estic convençut que la comparació és justa. Marc és un supertalento. Comprén els escacs de manera bestial, innata. Ho sé des que ho vaig veure amb un tauler pel mig», insisteix Sequera.

Fan de Kasparov i Bobby Fischer

Marc conserva els seus peluixos al costat de les més de quaranta distincions que es van amuntegant a la seua habitació. Té també una foto de Carlsen. «És el meu ídol. També Kasparov i Bobby Fischer», admet convençut. «He vist moltes de les seues partides». Són pensaments que li acompanyen fins al llit. «Quan somni, imagine posicions d’escacs. Somni que estic jugant una partida», confessa.

Suscríbete para seguir leyendo