Motivar a través de les sensacions

El CEIP Rosa Serrano de Paiporta compta, des d’abans de Nadal, amb un nou espai a l’escola, per a millorar alguns aspectes del desenvolupament de l’alumnat, en concret, dels més menuts o d’aquells que tenen Necessitats Educatives Especials (NEE). És la seua nova Aula Sensorial, sorgida de les nombroses donacions que van rebre després de la dana del 29 d’octubre de 2024, tragèdia en la qual este centre públic es va vore afectat i va romandre tancat durant uns mesos.

Se tracta d’un espai multisensorial amb nombrosos beneficis per als infants, dissenyat per a treballar les emocions, potenciar el desenvolupament sensorial i cognitiu, i afavorir el benestar de les xiquetes i xiquets del centre. Amb els diferents materials a l’abast dels infants —i que els criden poderosament l’atenció—, l’objectiu és potenciar els sentits i promoure l’autoregulació emocional, mitjançant l’estimulació controlada de múltiples sentits —com la vista, l’oïda o el tacte—, facilitar l’aprenentatge, afavorir la relaxació i millorar el benestar emocional.

Elena Garcia, mestra de Pedagogia Terapèutica, explica que, arran de la dana, van rebre donacions de material per tres vies: de Profes de la Rioja per la Dana —un grup de docents que s’havien reunit per ajudar als municipis afectats—, Cocemfe (Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica), i del CEIP Rosalia Bondia i la filà Les Beduines, de Pego. «Vam rebre una barbaritat de material nou, sobretot vinculat a les aules multisensorials i havíem de fer la nostra, sí o sí. Estàvem desplaçats a Alaquàs per la dana i no tornàrem al nostre centre fins a abril i ahí és quan començàrem a preparar un projecte i pensar com utilitzar tot el material», explica Garcia.

Per a convertir la idea en realitat, ha treballat molt Claudia Martí, alumna del màster d’Educació Especial de la Universitat de València (UV), que ha estat este curs fent les pràctiques al Rosa Serrano, i que ha ideat i muntat l’Aula Sensorial. Com explica, és un espai «per a estimular els sentits i proporcionar experiències a les persones que més dificultats tenen, i també s’adapta a les necessitats de cada xiquet». Així, Elena García detalla que se beneficia «alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE), però també d’Infantil, així com qualsevol xiquet o xiqueta que, en un moment determinat, necessite tindre un espai on estar bé». Per exemple, han treballat durant estes setmanes i de forma continuada amb un xiquet amb dificultats motores — «que té moltes pors d’enfrontar-se a nous reptes»—, i una xiqueta molt nerviosa —a la qual li servix tranquilitzar-se en un espai fora de classe—, així com amb l’aula de 2 anys, per grups de 3 o 4 infants. A l’Aula Sensorial, les sessions acostumen a ser de 20 o 25 minuts.

Tantes possibilitats com la imaginació permet

L’Aula Sensorial es dividix en cinc zones: la zona de llum negra, la zona d’activitat, la zona de relaxació, la motriu i la de la pissarra digital. En cadascuna d’elles hi ha material divers que permet desenvolupar diferents sentits i habilitats. Per exemple, hi ha circuits motors, espai amb llum per a jugar amb formes i colors, coixins, engrunsadors, panell de tacte, taula de llum i material plàstic amb formes, taula d’experimentació, cons d’equilibri... D’esta manera, el material s’ha dividit en cada espai, «amb un propòsit diferent», apunta Claudia, que afegix que, així, treballen per a «estimular els sentits i proporcionar experiències a les persones que més dificultats tenen i que, treballant els seus objectius concrets, poden beneficiar-se d’este entorn multisensorial». En este sentit, Elena Cardona assenyala que l’entorn també és «molt motivant» per als infants. «Alguns tenen pors i s’enfronten a nous reptes, i ho fan en un entorn amé i amable», assegura. «És molt motivant i per a aprendre no hi ha res més com estar motivat».

A més, amb les sessions que ja han fet, han comprovat que l’Aula Sensorial «té tantes possibilitats com la imaginació dels seus alumnes» i han comprovat —especialment amb la classe de 2 anys—, que «utilitzen el material de formes que no havíem pensat». Ha sigut tal l’èxit, que ara «tot l’alumnat vol anar a l’Aula Sensorial» i per això, ja s’ha oferit a la resta del professorat del Rosa Serrano, tant per a fer activitats o per si algun alumne necessitat passar temps fora de l’aula ordinària durant alguna classe. «Hem fet un aula per a tot el món, per qui ho necessite», asseguren les seues impulsores.

Claudia Martí s’alegra d’haver fet les seues pràctiques docents del màster a este CEIP de Paiporta. «És una experiència que vaig a poder utilitzar per al meu futur», diu sobre la haver-se encarregat d’idear i muntar el nou espai. De fet, és el seu tema del Treball Final de Màster (TFM). Elena García també posa en valor el repte que han aconseguit: «La majoria de centres no en tenen, el més paregut són les aules Ueco (Unitat Específica en Aules Ordinàries); no és fàcil trobar Aules Sensorials; se necessita espai —que molts centres no en tenen—i que algú agafe i organitze el projecte». A més, ambdues destaquen que és un tema del que no hi ha molta informació sobre com posar-ho en marxa. Tot i així, ja veuen els beneficis per a l’alumnat i com ha canviat el dia a dia de l’escola, que ha reviscolat de la dana de la millor manera, amb iniciatives motivadores, tant per l’alumnat com per al professorat responsable.

Suscríbete para seguir leyendo