L’Oceanogràfic educa per a conservar els aiguamolls

Cada dos de febrer es commemora la signatura del Conveni de Ramsar, un acord internacional que des de 1971 promou la conservació i l’ús racional dels aiguamolls, essencials per a la biodiversitat, la regulació de l’aigua i el benestar humà. Més de mig segle després, el missatge continua sent urgent i vigent.

Els aiguamolls actuen com a autèntiques infraestructures naturals. Mitiguen inundacions, recarreguen aqüífers, filtren contaminants i servixen de refugi a milers d’espècies de fauna i flora, moltes d’elles amenaçades. No obstant això, la pressió urbanística, la contaminació, la sobreexplotació hídrica i el canvi climàtic han provocat la desaparició de més del 35 % dels aiguamolls del planeta en tot just 50 anys. D’ací ve que el Dia Mundial dels Aiguamolls s’haja consolidat també com una jornada de reflexió i, sobretot, d’educació ambiental.

Una línia estratègica

En este context, el paper dels centres científics i divulgatius resulta clau. L’Oceanogràfic de València i la seua fundació ha integrat els aiguamolls com una de les seues línies estratègiques tant en conservació com en educació. A través d’instal·lacions que recreen marjals, manglars o llacunes costaneres, el major aquari d’Europa acosta al públic la complexitat i la riquesa d’uns ecosistemes que, en molts casos, formen part del paisatge quotidià però passen desapercebuts.

Un dels exemples més representatius és el seu ‘Llac Viu’, un espai naturalitzat que reproduïx les dinàmiques de l’Albufera de València. Este entorn allotja hui una notable diversitat d’aus aquàtiques, amfibis, peixos i flora autòctona, i s’ha convertit en un laboratori viu on es desenvolupen projectes de conservació d’espècies en perill d’extinció. L’ànec capblanc (‘Oxyura leucocephala’), la fotja banyuda (‘Fulica cristata’) o el samaruc (‘Valencia hispanica’) són només alguns dels noms que exemplifiquen com la conservació ‘ex situ’ (fora del seu ambient natural), ben plantejada, pot convertir-se en una eina de suport a les poblacions silvestres.

Valor educatiu inqüestionable

Però més enllà de la reproducció d’espècies, el valor educatiu d’estos espais és inqüestionable. Cada any, milers d’escolars participen en programes didàctics que utilitzen els aiguamolls com a fil conductor per a explicar conceptes com el cicle de l’aigua, la biodiversitat, les espècies invasores o l’adaptació al canvi climàtic. Aprendre a llegir un ecosistema pròxim és, sovint, el primer pas per a voler protegir-lo.

Celebrar el Dia Mundial dels Aiguamolls és, en definitiva, una invitació a mirar d’una altra manera estos paisatges dulciaqüícoles, a entendre que la seua conservació no és una qüestió llunyana. Els aiguamolls estan lligats a la nostra seguretat hídrica, a la qualitat de l’aire que respirem i a la resiliència dels nostres territoris enfront de fenòmens extrems. Iniciatives com les que es desenvolupen en l’Oceanogràfic al costat de les administracions i altres organitzacions demostren que la suma de ciència, educació i cooperació és una de les millors garanties perquè estos ecosistemes continuen complint la seua funció essencial, que no és una altra que la de sostindre la vida i, per tant, també la nostra.

Suscríbete para seguir leyendo