Parlem de... Vicent J. Escartí

Vicent J. Escartí (Algemesí, 1964) és escriptor, filòleg i professor de Literatura Medieval i Moderna a la Universitat de València. La seua trajectòria combina la creació literària amb una dedicació constant a la recerca, la docència i la difusió de la literatura valenciana.

Llicenciat en Història Medieval i doctor en Filologia Catalana, Escartí ha publicat nombrosos estudis i edicions de textos clàssics valencians, com el ‘Dietari de Joaquim Aierdi’, la ‘Crònica de Muntaner’, el ‘Tirant lo Blanch’ de Joanot Martorell i la ‘Vita Christi’ d’Isabel de Villena. La seua tasca acadèmica ha estat reconeguda amb el Premi Enric de Larratea de l’Institut d’Estudis Catalans (1996) i el Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2001), evidenciant la importància de la seua contribució a la recuperació del patrimoni literari valencià.

Com a narrador, ha desenvolupat un univers propi on història i ficció s’entrellacen amb rigor i lirisme. Obres com ‘Dies d’ira’ (Premi Ciutat d’Alzira, 1991), ‘Els cabells d’Absalom’ (Premi Ciutat d’Elx, 1994), ‘Espècies perdudes’ (Premi Andròmina, 1996), ‘Nomdedéu’ (Premi Joanot Martorell, 2001) o ‘L’abellerol mort’ (Premi Blai Bellver, 2008) són referents de la narrativa històrica valenciana.

A més de la narrativa i la recerca, Escartí dirigeix les revistes Scripta i la Revista Valenciana de Filologia, i és membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. La seua veu crítica i lúcida arriba també als mitjans, amb col·laboracions a Levante i Saó, consolidant-lo com un referent que connecta la tradició, la recerca i la creació literària amb un compromís constant amb la cultura valenciana.