Assignatura pendent. Pràctiques artístiques i vides migrants a l’escola

Fa unes setmanes, el govern de l’Estat anunciava un procés extraordinari de regularització de persones migrants gràcies al qual més de 500.000 persones que viuen hui al nostre país podran accedir a la documentació i, amb això, millorar les seues condicions de vida i les dels seus fills i filles, molts d’ells en edat escolar. Segons les dades de l’Observatori Permanent de la Immigració, en els últims anys s’ha duplicat el nombre d’estudiants estrangers a la Comunitat Valenciana.

N’hi ha prou amb mirar les aules per a constatar que l’escola és ja, des de fa temps, un espai travessat per la diversitat: per trajectòries vitals múltiples, per llengües, cossos i històries que no encaixen del tot en el relat homogeni del que créiem ser.

Esta realitat no és una anècdota ni un desafiament puntual. És una transformació profunda que interpel·la a l’escola i als qui l’habiten. Docents i comunitats educatives s’enfronten a reptes que no són només acadèmics o lingüístics, sinó també emocionals, culturals i polítics. Perquè malgrat el creixent nombre d’estudiants racialitzats i d’origen migrant, el racisme i l’assetjament escolar de caràcter racista no deixen d’augmentar i pensar l’escola des d’una dimensió antiracista no és una opció pedagògica més, sinó una urgència.

La regularització obri un marc administratiu que pot oferir a molts xiquets i xiquetes la possibilitat de créixer amb drets, sense por i sense l’amenaça constant de l’expulsió però que pot fer l’escola davant esta realitat? Quins espais oferix l’escola perquè les identitats migrants puguen mostrar-se i desenvolupar-se lliurement? Com es propicia la participació cultural dels qui han arribat d’altres llocs? Com s’acompanya el dol migratori, eixa experiència de pèrdua que no sempre troba paraules? Quin lloc es concedix a les expressions culturals que no encaixen en la norma?

Encara que l’aprenentatge intercultural està reconegut com una prioritat en la Lomloe, continuen sent escasses les experiències que l’articulen de manera decidida i transversal en el currículum. Davant este buit entre el reconeixement formal i la pràctica quotidiana, des de la Xarxa Planea d’Art i Escola han sorgit iniciatives que busquen obrir clivelles i assajar altres maneres d’estar junts a l’escola.

Una d’elles és ‘Fronteras’, de l’artista Reis Pe: una proposta orientada a l’etapa d’educació infantil que, a través del joc i mitjançant un conjunt de peces escultòriques manipulables, impulsa dinàmiques que aborden de manera lúdica el concepte de frontera, fomentant el diàleg, el descobriment i l’enteniment mutu.

Tambien podem esmentar el projecte ‘La travesía del hilo’, de la mediadora cultural Angie Giaverini, que actualment es desenvolupa en al voltant de vint centres d’educació primària de la Comunitat Valenciana. Inspirat en les arpilleres xilenes, el projecte utilitza la creació tèxtil per a pensar les trajectòries vitals de l’alumnat, els desplaçaments, els mapes i les històries familiars. Cosir a l’aula es convertix en un gest polític i puntada a puntada, s’obrin espais per a parlar de migracions, de diversitat i dels camins visibles i invisibles que travessen les vides dels estudiants.

Este projecte s’expandirà el pròxim curs a centres educatius d’Andalusia, Madrid, Balears, Galícia, la Rioja i el País Basc, dins de la iniciativa ‘Asignatura pendente. Prácticas artísticas decoloniales en la escuela pública’, finançada pel Ministeri de Cultura. En aquest marc més ampli, diferents creadors i creadores treballaran al costat de les comunitats educatives per a continuar explorant com les pràctiques artístiques poden ajudar-nos a pensar l’escola des d’una mirada crítica i compromesa amb la diversitat.