Quan la història es camina i es sent

La proposta educativa que impulsen els departaments de Geografia i Història dels IES Francesc Ferrer i Guàrdia de València i Andreu Sempere d’Alcoi, ambdós membres de la Xarxa Educació i Memòria Democràtica del País Valencià (XeiM-PV), transcendix les aules per convertir-se en una vivència directa de la història local. Una trentena d’alumnes de primer de Batxillerat de l’institut de la capital de l’Alcoià, dins de l’assignatura Història del Món Contemporani, van exercir de guies el passat dimarts 10 de febrer per a una seixantena d’estudiants procedents de l’institut del barri de Benimaclet amb l’objectiu de mostrar-los els espais de la memòria democràtica de la seua ciutat.

«Va ser un matí d’aprenentatge a peu de carrer, on vam recórrer llocs emblemàtics per a conéixer de primera mà una ciutat que és clau per a entendre tant la Revolució Industrial com els temps de la Guerra Civil», han escrit els alumnes de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia en un article titulat ‘Alcoi, un viatge per la història industrial i la memòria de la guerra’, on detallen que esta visita fou «una experiència molt completa que ens ha ensenyat que la història no només es llegix: es camina i se sent».

Darrere d’esta motivadora iniciativa estan els professors Andreu Romero i Aina Sebastián, tots dos de l’institut valencià, junt amb Diego Fernández, del centre alcoià. Romero detalla que la idea va sorgir de la seua participació en el II Congrés de Memòria i Educació celebrat a Pamplona (Navarra) en octubre. «Vam trobar que la col·laboració entre centres amb la implicació de l’alumnat per a compartir iniciatives era un camí pedagògic que calia explorar», apunta.

Per Romero, «l’objectiu d’este tipus trobades és compartir experiències i bones pràctiques, buscant fórmules de col·laboració que, seguint els exemples dels intercanvis de l’Erasmus+ o els projectes eTwinning europeus, es puguen aplicar a la memòria històrica dins de l’Estat». Ací és on naix l’intercanvi entre Alcoi i València, una experiència segons detalla el docent de l’IES Ferrer i Guàrdia «d’aprenentatge ‘de tu a tu’ on el caràcter innovador de l’activitat residix en el fet que els mateixos alumnes d’Alcoi van exercir de guies per als seus companys de València». «Esta metodologia d’aprenentatge entre iguals permet que els continguts que el professorat expliquem a classe es transmeten amb un llenguatge i una proximitat que motiven molt més els estudiants, ja que la ruta per Alcoi va permetre als alumnes ‘tocar la història’», afig.

La xarxa de col·laboració que han encetat, amb un model on l’alumnat és el protagonista, és un viatge d’anada i tornada, diu Romero. «Si ara ha estat l’alumnat de 1r de Batxillerat de l’IES Andreu Sempere qui ha dissenyat una ruta sobre la memòria històrica a Alcoi perquè l’alumnat de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia puga aprendre sobre la Guerra Civil, el pròxim curs, el nostre alumnat s’encarregarà de fer el mateix perquè els companys alcoians puguen descobrir la petjada de la Guerra Civil a València amb una ruta històrica pel Cap i Casal».

Pel professor Diego Fernández, el valor d’esta activitat d’aprenentatge fora de l’aula és immens perquè «les lliçons que aprenem al carrer es queden fixades de manera més important que les que fem a les classes». «El fet de canviar de context i aprendre sobre l’espai viscut permet que la història s’assolisca d’una manera més profunda, ja que els alumnes no només aprenen, sinó que han de processar la informació per traslladar-la als seus companys», subratlla el docent de l’IES Andreu Sempere.

A més, la visita ha coincidit amb el fet que per motiu de les obres d’ampliació i reforma de l’IES Andreu Sempere, el seu alumnat ocupa provisionalment l’Edifici del Viaducte, com es coneix a Alcoi l’antiga Escola Industrial. Este espai, que té més d’un segle d’història, segons relata Fernández «és en si mateix un llibre de text viu: Durant la Guerra Civil va ser un exemple de la solidaritat internacional, ja que es va convertir en un hospital de sang finançat per treballadors de Suècia, Noruega i Dinamarca, i en acabar el conflicte es tornà un espai de repressió, en transformar-se en una presó, com tants altres llocs del país». De fet, encara hui, els estudiants conviuen amb les traces d’aquell passat, «hi ha un espai allà on estan les marques que deixaren els presoners en els murs de les cel·les, els seus noms i cognoms, les coses que van apuntar... el calendari del temps que passaven tancats», apunta.

Esforç de l’alumnat per fer seua la història

Fernández destaca l’esforç de l’alumnat per buscar la informació i elaborar els seus propis textos, fent seua la història. A més, també subratlla l’impacte emocional del projecte: «Destacaria eixe orgull d’explicar en primera persona la història del seu poble a altres joves, sobretot la vivència d’explicar les víctimes mortals dels bombardejos o aquells que van patir presó, doncs no sols han transmés dades sobre les ‘pedres’ dels edificis, sinó que han aprés a empatitzar amb el patiment i la humiliació de les persones que els van precedir».

Un impacte que també ha deixat petjada en l’alumnat de València, que explica a l’article del seu institut, que els estudiants alcoians «amb el seu treball d’investigació ens van permetre veure en directe tot allò que estudiem als llibres i així obtindre una visió més propera d’una història que forma part del nostre passat». En el seu cas una de les experiències que més els ha impressionat de la visita a Alcoi ha estat baixar al Refugi de Cervantes, una galeria subterrània que servia per a protegir els civils dels bombardejos de l’aviació italiana. «En entrar en este espai tan estret (amb una capacitat per a quasi dos mil persones) i sentir el so real de les sirenes d’avís, l’ambient es va tornar colpidor, permetent-nos imaginar per un moment l’angoixa i la por que sentia la població», detallen.

«L’activitat ha estat molt aprofitable per a fixar continguts històrics i reflexionar sobre l’evolució de la societat valenciana, veient com antics espais de treball dur o de sofriment s’han transformat en centres de coneixement. Sent això un reflex de què per a no repetir la nostra història, estem obligats a conéixer-la», conclou l’alumnat de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia.

Suscríbete para seguir leyendo