Està desenfocada la nostra mirada cap a l’FP?

La Formació Professional a Espanya (d’ara en avant, FP) ha experimentat una profunda transformació en els últims anys. El marc normatiu actual l’ha convertida en un sistema modern, flexible i plenament connectat amb el teixit empresarial. Ha deixat de ser una alternativa secundària per a convertir-se en una opció formativa sòlida i amb alta ocupabilitat.

No obstant això, malgrat les reformes legislatives i als discursos institucionals, continua pendent canviar la percepció d’una part important de la societat que jutja amb desconfiança este itinerari. No sempre és rebuig; moltes vegades és desconeixement o una mirada desenfocada, ancorada en un temps en el qual l’FP responia a una altra realitat.

Ja no és una opció minoritària

Hui ja no és una opció minoritària. El seu creixement es manté de forma sostinguda i supera el milió d’estudiants. Ja hi ha més joves cursant FP que Batxillerat.

Una de les pors més esteses en les famílies és que amb eixa elecció es tanquen les portes a la universitat. Les dades ho desmentixen. Més de la mitat de l’alumnat que finalitza un Grau Mitjà fa un Grau Superior i quasi un de cada quatre titulats superiors accedix a estudis universitaris. L’FP no tanca portes, només és un itinerari diferent i permeable.

També es qüestiona si l’FP oferix eixides reals. Les dades oficials mostren taxes d’inserció elevades i un accés ràpid a l’ocupació, especialment en FP Dual. Un percentatge alt dels titulats de Grau Superior està treballant a l’any de finalitzar els seus estudis.

El contrast amb Europa ajuda a entendre que el debat no és únicament educatiu, sinó també cultural. En països com Alemanya, Suïssa o Països Baixos —referents en competitivitat i baixes taxes de desocupació juvenil— l’FP és la via majoritària després de l’educació obligatòria i peça clau del sistema productiu. No es percep com una opció de segona i és triada per joves d’entorns diversos.

Valoracions negatives i prejuís

Al nostre país la situació és diferent. El ‘Barómetro de la FP 2026’ reflectix que les valoracions negatives i els prejuís es concentren en l’entorn adult i familiar, on persistix un recel lligat al prestigi.

Interpretem la realitat des de les nostres pròpies vivències i des del context en el qual vam créixer, la qual cosa condiciona la nostra mirada. No es tracta de convéncer sobre la idoneïtat d’esta opció, sinó de contemplar-la des d’una perspectiva renovada. El problema no és de resultats, l’FP creix i es consolida; el verdader desafiament residix en el relat que encara es construïx al voltant d’ella.

En els pròxims dies molts centres obriran les portes per a mostrar què significa realment estudiar un cicle formatiu. Prepararem aules i tallers amb il·lusió i els acompanyarem en eixe primer contacte, fonamental per a afrontar amb confiança el pas que donaran. Convidem a les famílies a què acudisquen, pregunten i s’interessen, perquè conéixer la realitat actual d’esta via formativa ajuda a dissipar moltes pors.

Vull acabar amb una convicció fruit de més de vint anys d’experiència a les aules. La gent jove arriba a l’FP sense prejuís; la seua major inquietud no és l’itinerari triat, sinó la possibilitat de no estar a l’altura de les expectatives. Quan una família és capaç de deixar a un costat els seus propis temors i donar suport a la decisió del seu fill o filla, tot es torna més senzill. El suport familiar no garantix l’èxit —en cap etapa formativa ho fa—, però sí que incrementa de manera decisiva les possibilitats d’aconseguir-lo. No és imprescindible considerar l’FP com el millor camí; n’hi ha prou que decidisquen recórrer-lo al seu costat.

Suscríbete para seguir leyendo