La por social a les matemátiques: una construcció cultural que naix a l'escola

"Jo soc de lletres". La frase es pronuncia amb naturalitat en converses quotidianes, sovint acompanyada d’un somriure còmplice, com si reconéixer la dificultat —o el rebuig— cap a les matemàtiques fora una cosa normal, fins i tot acceptable. Rares vegades escoltem l’equivalent amb la lectura o l’escriptura. Aquest contrast revela que la por a les matemàtiques no és només un problema individual, sinó un fenomen social i cultural profundament arrelat.

Segons la llei de Yerkes-Dodson, un cert nivell d’estrés pot millorar el rendiment, però, l’anomenada ansietat matemàtica genera una resposta emocional negativa —bloqueig i inseguretat— que paralitza a part de l’alumnat. La ciència demostra que no naixem amb aquesta por; la construïm a través d’experiències prèvies i expectatives socials.

El fracàs matemàtic es percep com a inevitable

Des de l’entorn familiar i social, les matemàtiques solen presentar-se com una matèria ‘difícil’, reservada per a persones especialment intel·ligents. Comentaris aparentment inofensius — "jo mai vaig ser bo en mates", "és normal que costen"— contribueixen a construir una narrativa en la qual el fracàs matemàtic es percep com a inevitable per a una part de l’alumnat, convertint-se en una profecia autocomplida. Aquesta idea es reforça en els mitjans de comunicació i en la cultura popular, on les matemàtiques apareixen associades al geni excepcional o al sofriment escolar. Però, les matemàtiques, com a activitat humana, són indispensables per a la societat i per tant han d’arribar a tota la ciutadania.

L’escola, lluny de ser un espai neutral, exerceix un paper decisiu en aquest procés. En l’ensenyament no universitari, el primer contacte sistemàtic amb les matemàtiques sol marcar la relació futura de l’alumnat amb la matèria. Quan l’aprenentatge se centra en la memorització d’algorismes, la velocitat de càlcul i l’obtenció d’una única resposta correcta, l’error es converteix en una amenaça. I on hi ha por a l’error, hi ha ansietat.

Ansietat matemàtica

En molts casos, l’avaluació actua com un potent amplificador del problema. Exàmens cronometrats, correccions que penalitzen qualsevol errada i comparacions constants entre l’alumnat, transmeten la idea que equivocar-se és sinònim de no valdre per a les matemàtiques. En aquest context, l’ansietat no és una disfunció de l’alumnat, sinó una resposta lògica a un entorn percebut com a hostil.

No obstant això, l’escola també pot ser el principal espai per a desmuntar aquesta por. Quan es conceben les matemàtiques com una activitat de raonament, exploració i diàleg, l’experiència canvia radicalment. Treballar amb problemes oberts, fomentar l’explicació d’idees, valorar els diferents camins cap a una solució i normalitzar l’error com a part de l’aprenentatge contribueix a reduir l’ansietat i a construir confiança.

L'efecte Pigmalió

El paper del professorat és clau. No sols per les metodologies que empra, sinó per les expectatives que transmet. Nombroses investigacions mostren l’efecte de l’anomenat efecte Pigmalió: quan un docent creu que tot el seu alumnat pot aprendre matemàtiques, eixa creença influeix positivament en els resultats. Per contra, assumir que "no tots serveixen per a això" reforça les barreres existents.

En el context espanyol, on els debats sobre resultats en avaluacions internacionals solen dominar la conversa pública, convé ampliar l’esguard. Més enllà de les xifres, el veritable repte és construir una relació sana amb les matemàtiques des de l’educació Primària i Secundària. Una ciutadania capaç d’interpretar dades, entendre percentatges o qüestionar gràfics enganyosos no es forma des de la por, sinó des de la comprensió i la confiança.

Superar l’ansietat matemàtica no implica baixar el nivell ni simplificar els continguts, sinó canviar el relat. Deixar de presentar les matemàtiques com un filtre selectiu i començar a tractar-les com el que són: un llenguatge fonamental per a comprendre el món. L’escola té la responsabilitat —i l’oportunitat— de liderar eixe canvi cultural.

Suscríbete para seguir leyendo