Salvar al petxinot per recuperar l’Albufera
Protegir este mol·lusc, que filtra fins a 50 litres d’aigua al dia, suposa reforçar la capacitat natural de l’aiguamoll per a depurar-se i mantindre’s en equilibri

Una tècnica de la Fundació Oceanogràfic durant una solta d’exemplars juvenils de petxinot a l’Albufera. / Fundació Oceanogràfic
Aula
En el fons del llac de l’Albufera habita una espècie quasi invisible per a la majoria de les persones. El petxinot (‘callista chione’), un mol·lusc d’aigua dolça que ha sigut durant dècades un element habitual de l’ecosistema de l’aiguamoll valencià. Hui, no obstant això, la seua presència és escassa i la seua supervivència s’ha convertit en un desafiament científic, ambiental i social.
El petxinot no destaca per la seua grandària ni per la seua aparença. No és una espècie de les més carismàtiques, ni forma part de l’imaginari col·lectiu. No obstant això, el seu paper en l’ecosistema és vital. Cada exemplar adult és capaç de filtrar 50 litres d’aigua al dia, eliminant partícules en suspensió i millorant la transparència de l’aigua. Esta capacitat el convertix en una depuradora natural, un aliat silenciós en la salut de l’Albufera.

Exemplars juvenils de petxinot. / Fundació Oceanogràfic
Indicador de qualitat de l'aigua
Durant dècades, el petxinot ha contribuït a mantindre l’equilibri ecològic de l’aiguamoll. La seua activitat afavorix l’estabilitat dels sediments del fons, facilita el reciclatge de nutrients i crea microhàbitats que permeten el desenrotllament d’altres espècies. La seua presència, a més, és un indicador directe de l’estat ambiental de l’aigua. Quan el petxinot desapareix, alguna cosa no funciona en l’ecosistema.
En les últimes dècades, la degradació de l’hàbitat, la contaminació, l’alteració dels cabals i la presència d’espècies invasores han provocat un fort descens de les seues poblacions. En alguns punts de l’Albufera, el petxinot ha desaparegut pràcticament, quedant relegat a trams concrets de séquies i canals. La pèrdua d’esta espècie implica la desaparició d’un organisme i la d’un procés natural clau per al funcionament de l’aiguamoll.
Cicle reproductiu
Un dels aspectes més singulars del petxinot és el seu cicle reproductiu. A diferència d’altres mol·luscos, les seues larves necessiten adherir-se temporalment a un peix per a completar el seu desenrotllament. En el cas de l’Albufera, el barb exercix eixe paper com a espècie hoste. Sense esta relació, la reproducció del petxinot no és possible, la qual cosa convertix als dos organismes en peces inseparables dins de l’equilibri de l’ecosistema.
Davant esta situació, s’ha posat en marxa l’anomenada Aliança pel Petxinot, una iniciativa impulsada per la Fundació Oceanogràfic, la Fundació Aigües de València i la Generalitat. Este projecte combina investigació científica, gestió de l’aigua i acció sobre el territori amb un objectiu comú: recuperar les poblacions de petxinot i, amb això, contribuir a la millora ambiental de l’Albufera.

Exemplars juvenils de petxinots abans soltar-los a l’Albufera. / Fundació Oceanogràfic
Una aliança que suma
El treball desenrotllat en el marc d’esta aliança s’ha centrat en diversos fronts. D’una banda, la reproducció de l’espècie en condicions controlades, gràcies a la col·laboració amb el Centre Aqüícola del Palmar, ha permés avançar en el coneixement de la seua biologia i garantir la disponibilitat d’exemplars per a la seua reintroducció. Per un altre, la setmana passada es va dur a terme una solta en el medi natural, tant de petxinots juvenils com de barbs portadors de larves, amb la finalitat d’afavorir el seu assentament en l’ecosistema.
Tot açò es completa amb una tasca educativa i de sensibilització dirigida a la ciutadania, especialment als més joves. A través de tallers, visites i activitats, el projecte busca acostar la figura del petxinot a la societat i fer valdre la importància de les espècies essencials per a l’equilibri dels ecosistemes.
- Dani Fernández suspende 25 minutos el concierto en el Roig Arena tras sufrir una caída durante la actuación
- El gran partido a tres bandas en el Nou Mestalla: un estadio de fútbol, dos torres en suelo terciario y un polideportivo
- Dani Fernández sufre una caída en el Roig Arena de València y se rompe los ligamentos del hombro
- Cortes de tráfico en València este domingo por el Ironman: cerradas las entradas y salidas por el sur y el oeste
- El pueblo valenciano con mayor tasa migratoria: «En el colegio hay muchos niños y ya no quedan casas para alquilar»
- “El boom de las caravanas ya pasó, ahora son una alternativa turística consolidada”
- Dos auditorías de Mazón al sector público del Botànic avalan su gestión
- Dani Fernández, operado 'con éxito' en València tras su caída en el Roig Arena