Per unes ratios raonables

Proliferen últimament una sèrie d’estudis que pretenen matisar l’eficàcia de la reducció de ràtio a l’aula. Potser el primer que haguera de cridar-nos l’atenció és l’ús del terme ‘eficàcia’.Cal objectar a molts estudis sobre ràtio que mesuren l’impacte de la seua reducció aplicant una escala lineal, quan seria més adequat fer-ho amb una logarítmica: baixar el nombre d’alumnes per aula de 23 a 18 no sembla tindre el mateix efecte que de 30 a 25. No em resistisc a assenyalar la correlació quasi poètica entre l’escala decibélica, del soroll, i la d’alumnat a l’aula. A més, solen aplicar de manera incorrecta el concepte de ràtio, prenent com a referència la mitjana d’alumnes pel total d’assignatures, ignorant que les troncals poden atendre 30 persones i les optatives a 8, la qual cosa d’aplicar semblant càlcul, donaria una falsa ràtio de 19 alumnes per aula.

No obstant això hi ha un recent estudi d’EsadeEcPol, bastant seriós i complet, que no cau en aquests bastos errors i que per la seua serietat hauríem de tindre en compte, amb afirmacions discutibles, però també troballes interessants, encara que no sempre concloents

Potser l’objecció més seriosa que puga fer-se-li és la de no aplicar a si mateix la prevenció -sobre la qual crida l’atenció- de tindre en compte totes les correlacions i impactes que poden tindre unes certes mesures, no sempre directes ni evidents.

El benestar del professorat

Una d’elles és que defuig la importància que el benestar del professorat puga tindre en l’‘eficàcia’ educativa: la càrrega mental i de treball que patim amb ràtios elevades és major, perquè no és el mateix tindre 200 alumnes que 150; l’atenció familiar i individual, la correcció d’exàmens, activitats i treballs, augmenten en un 25 % amb aquestes xifres. Si l’amable lector no aprecia com aquest benestar del professorat pot, aplicant la mateixa lògica de l’eficàcia de l’estudi d’EsadeEcPol, tindre un impacte econòmic, potser basta amb assenyalar que en la memòria del Defensor del Professor d’ANPE per al curs 2024-2025 s’afirma que el 70 % del professorat que va sol·licitar la seua ajuda manifestava patir ansietat, i això va suposar un 16 % de les baixes mèdiques, atribuïbles segons ells mateixos, a la disrupció i la càrrega burocràtica. Imaginen l’impacte econòmic d’eixe percentatge.

Una altra és la de ser coherent amb la seua pròpia afirmació que tot suma: pot ser que la reducció de ràtio no siga la mesura més ‘eficaç’, però un impacte positiu – dins del marge d’error, encara que consistent en tots els estudis seriosos-, és sempre un pas envers la millora educativa.

En aquest mateix sentit caldria ponderar la influència demogràfica en el cost de reduir la ràtio: amb cada vegada més baixa natalitat, no es tractaria tant d’augmentar unitats com de mantindre les que ja existeixen, deixant que l’evolució poblacional fera el treball d’ajustar la ràtio amb la mateixa inversió econòmica.

L’estudi d’EsadeEcPol suggereix que podria aprofitar-se eixa conjuntura per a, en lloc de prendre mesures «poc eficaces», distribuir el benefici en altres necessitats més peremptòries; però resulta molt vague a l’hora d’assenyalar quines mesures caldria aplicar, més enllà de les generalitats típiques de formació del professorat, tutories intensives o suport a l’aula.

Aplicar trellat ací significaria avaluar totes eixes mesures amb la mateixa atenció i cura que s’ha posat a analitzar la de la ràtio. Esperem que EsadeEcPol actue ací amb igual eficàcia.

Suscríbete para seguir leyendo